PSC, Ciutadans i PP s’alien per evitar que la Paeria condemni la violència policial de l’1-O

El Ple de la Paeria celebrat aquest divendres ha tombat la moció presentada per PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida en què es demanava la dimissió de l’alcalde Àngel Ros per la seva “actitud” i les seves primeres declaracions públiques en què “justificava l’ús de la violència de l’Estat a la ciutat de Lleida” durant l’1-O.

La moció, d’onze punts, ha rebut els vots en contra de l’equip de govern del PSC, juntament amb Cs i PP. Un dels punts demanava una “condemna amb rotunditat de la violència practicada per part del govern espanyol i dels seus cossos i comandaments policials, que va causar 111 ferits a la regió sanitària de Lleida”.

També s’ha rebutjat, així, que la Paeria emprengui accions judicials contra els membres i comandaments de les policies espanyoles que van prendre part en els “actes violents” del Referèndum i que es declarin persones non grates alguns representants polítics del govern espanyol com ara la subdelegada a Lleida, Inma Manso. El ple ha comptat amb una nombrosa presència de ciutadans que irrompien contínuament les intervencions amb crítiques o aplaudiments fruit de les intervencions de tots els partits.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha lamentat minuts abans d’iniciar el sessió que, després de dos mesos sense ple, els grups tornen al Saló “en una situació de país amb empreses i bancs que marxen, amb inseguretat en les famílies i amb una profunda crisi social que incidirà en la crisi econòmica que se’n derivarà”.

Amb tot això, ha assegurat sentir-se sorprès pel fet que en el ple municipal de Lleida a quatre dels grups “no els interessi res d’això”. “L’únic que els interessa és demanar la reprovació de l’alcalde”, ha dit. Una petició de dimissió que s’ha acabat rebutjant per un vot ja que hi ha hagut 14 vots en contra (PSC, Cs i PP) i 13 a favor (PDECAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida).

Els grups signants de la moció, han insistit constantment en les seves intervencions que l’1-O van trobar a faltar que l’alcalde “donés la cara” i “defensés” els lleidatans i que Ros no condemnés la violència policial des d’un primer moment.

“Ens hagués agradat veure un alcalde que condemnés amb rotunditat les càrregues policials que s’estaven produint i que van causar més de 100 ferits, destrosses a la EOI i que van atonyinar gent a Cappont”, ha assegurat el regidor del Comú de Lleida.

Per la seva banda, el regidor de la Crida-CUP, Pau Juvillà, ha lamentat que “la violència extrema desfermada es va fer amb la intenció d’impedir que els lleidatans poguessin votar” i que “mentre molts lleidatans defensaven els col·legis electorals, segurament l’alcalde esmorzava tranquil·lament, pensant a quin acte de la festa major aniria”. Juvillà, ha afegit que “la culpa de la violència és de qui la practica” i, que “qui l’empara, n’és còmplice”.

Ros, al seu torn, s’ha defensat explicant que el matí de l’1-O va estar voltant amb un vehicle de la Guàrdia Urbana per uns sis o set col·legis i que en aquests no va detectar cap incident i va anar després a l’IEI on estaven votant “tranquil·lament”.

El regidor del PDeCAT, Toni Postius, també ha demanat la dimissió de Ros en diverses ocasions. “Li demano que demani perdó a la ciutadania per no donar la cara, a les persones que van rebre cops perquè no les va protegir i a les persones a qui va ofendre amb el que va dir. Que demani perdó als lleidatans pel que no va fer aquell diumenge i que tot seguit dimiteixi. Faci un pas al costat i marxi”, ha al·legat.

Després de les crítiques dirigides directament contra l’alcalde i també contra els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil actuants l’1-O, ha parlat la regidora del PP, Dolors López, que ha criticat que “en aquesta moció no es defensa la llibertat ni la democràcia, precisament es fa el contrari, un atemptat contra la democràcia, la llibertat i l’estat de dret”. “No ens faran caure”, ha afegit.

López ha estat de les primeres a rebre escridassades per part del públic assistent quan ha valorat positivament el missatge del rei espanyol per televisió i també quan ha lamentat que s’estigui “demonitzant” la policia espanyola.

Per la seva banda, Ángeles Ribes, de Ciutadans, ha lamentat que la moció presentada per quatre grups de l’oposició s’hagués escrit amb bilis i odi, ja que “aquesta moció és una mostra del que busquen; causar una crisi i imposar la seva voluntat saltant-se les lleis”, ha dit. Ribes ha respost les crítiques assegurant que el seu grup ha demanat informació sobre les agressions desproporcionades, però ha puntualitzat que no criminalitzaran tota la policia.

Testimoni d’una de les víctimes al torn de paraula de les entitats

Una noia que va patir les càrregues policials, l’Ariana Mayoral, ha explicat el seu testimoni en el torn de paraula del ple municipal que corresponia avui a les entitats. Ha qualificat “d’horrible” l’1-O.

L’Ariana era voluntària i va ser presidenta de mesa a Treball, a Lleida. “A les nou del matí van començar a dir ja estan aquí, amb deu furgons de la policia nacional. Vaig agafar l’urna i la vaig amagar. Van entrar molt ràpid. Ens van veure sortir i ens van tancar en una habitació a mi i a un company. No sabia què em passaria allà dins. Un dels policies em va picar a la mà, em va agafar pel braç i em va dir que obriria les portes amb el meu cap si no li deia on eren les urnes. No anava identificat i no em volia donar el seu número de placa, fins que un superior li va ordenar”, ha explicat. “Cada dia que passa tinc la seva cara i les seves agressions al cap. No es pot tornar enrere. És horrible. Tinc una padrina de 70 anys que no s’atreveix a sortir de casa per por, de la policia que hi ha pel carrer”, ha afegit intentant contenir l’emoció.

ACN