Jaume Moya, diputat dels comuns a la XII Legislatura
Jaume Moya, diputat dels comuns a la XII Legislatura
ilerdent

Avui, 4 de març de 2019, deixo de ser diputat al Congrés, del Grup Confederal Unidas Podemos – En Comú Podem – En Marea, per terres de Lleida, Alt Pirineu i l’Aran. Un cop publicat al BOE el Decret de dissolució de la XII Legislatura, i després de tres anys i escaig, tanco una etapa vital trepidant, intensa i inoblidable.

Lluny queden aquelles primeres setmanes on aquells diputats i diputades, encara ingenus i un xic despistats, érem blanc dels tripijocs dels agents del bipartidisme. El control de la Mesa del Congrés i la voluntat d’ocultar la nostra condició de tercera força estatal -i primera catalana- en foren clars exemples. Ben aviat, però, vam copsar el pa que s’hi donava, fins erigir-nos en el Grup més actiu i treballador, amb número d’iniciatives legislatives i no legislatives, i força decisiva per portar el canvi real.

Fent balanç, la transformació que ha estat expulsar per sempre el bipartidisme polític i el turnisme en el Govern de l’Estat, i fites històriques com fer caure el PP del poder i introduir les ulleres del feminisme i de la sostenibilitat en tota la tasca legislativa, queden al nostre haver. La reforma i democratització del govern del Poder Judicial, expulsant-ne el presidencialisme, o del Consell de seguretat nuclear, amb la introducció de la lluita contra el canvi climàtic com a referent, la pujada del salari mínim interprofessional, la restauració de la sanitat universal, l’ampliació del dret de vot a persones amb discapacitat, les reformes legals protectores de les persones llogateres, la derogació de l’impost al Sol, el reconeixement del paisatge com a valor mediambiental o l’avenç en mesures pel preu just agrari, són algunes de les conquestes que queden al sarró.

Però moltes d’altres, malgrat les preses en consideració, romanen en la llista de feines pendents. El bloqueig sistemàtic des de PP i Ciudadanos, amos i senyors de la Mesa, ha impedit concloure amb la reforma de la “Llei Mordassa” de seguretat ciutadana o amb la recuperació de la Justícia universal, la derogació de la “Llei Berlusconi” de terminis d’instrucció penal o de les darreres reformes laborals precaritzants de la classe treballadora, així com la consolidació d’un sistema de pensions públic, just i de futur. També queden pel futur l’aprovació de les nostres iniciatives legislatives en matèria de drets i llibertats LGTBI o de lluita contra les violències masclistes, la reforma de la llei d’indults, la regulació d’un estatut bàsic pels agents forestals i tantes d’altres mesures de canvi que s’hauran de reprendre a partir de la propera primavera, des del primer minut. I, és clar, per terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, acabar amb la sinistralitat dels eixos viaris, especialment en les connexions amb Tarragona i amb el Pirineu, l’Aragó i França, el desplegament de la mobilitat ferroviària, amb el desenvolupament del pla de rodalies i el Pla Estació de Lleida, la reversió de les amenaces al món rural del creixement desmesurat de les bombolles especulatives en mineria depredadora i en macro-ramaderia intensiva, així com de la injusta fiscalitat al camp, i assolir la sostenibilitat, transparència i compatibilitat  d’usos de l’aigua, són també alguns dels punts inajornables de l’agenda.

Ara s’obre un període d’incerteses que cal afrontar amb serenitat, valentia i fermesa. L’amenaça d’una majoria involucionista, d’un tripartit reaccionari, on la supèrbia i l’odi empenyin al retrocés en drets i llibertats, no pot ser banalitzada i exigeix renovar el compromís de totes aquelles persones que creiem en que un futur millor és possible. Hi ha molt en joc, a l’Estat espanyol i, especialment, a Catalunya. El respecte a les institucions democràtiques, les defenses dels drets i les llibertats nacionals, els projectes de guanyar sobiranies i els anhels de poder decidir el futur, se la juguen en una contesa electoral que cap demòcrata pot considerar aliena.

Personalment, el meu compromís amb els drets humans, les llibertats fonamentals, la sobirania dels pobles i la defensa dels valors transformadors de justícia social, feminisme, republicanisme, ecologisme, cultura i educació, m’impulsen a seguir endavant, al servei del projecte comú.

Cervera, 4 de març de 2018

Jaume Moya, diputat dels comuns a la XII Legislatura

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.