Bryan Cranston i James Franco en un fotograma de la pel·lícula
Cartell de la pel·lícula (20th. Century Fox)
Cartell de la pel·lícula (20th. Century Fox)

La comèdia esbojarrada de la setmana és la producció nord-americana ¿Tenía que ser él?. Un dels protagonistes es Ned Fleming (Bryan Cranston), que sembla un tipus que està en el cim del món. Propietari d’un negoci d’impressió de a Grand Rapids (Michigan), Ned és genial, extravertit i adorat pels seus empleats, pels seus amics i per una família molt unida: la seva esposa, Barb (Megan Mullally), la seva filla, Stephanie (Zoey Deutch) i el seu fill, Scotty (Griffin Gluck). Però la vida es torna una mica més complicada per a el Gran Formatge, nom pel qual és conegut Ned, durant la seva festa de 55è aniversari, quan Stephanie s’uneix a l’esdeveniment a través de Skype per felicitar al seu pare des del seu dormitori a Stanford. Els Fleming i els seus convidats de festa se sorprenen per la inesperada (i nua) presentació del seu nou nuvi… o almenys una part d’ell. Turmentat pel fet que Stephanie, de manera inusual, li hagi ocultat alguna cosa, Ned accepta a contracor viatjar amb tota la família per passar les vacances a Califòrnia i conèixer al primer nuvi seriós de la seva filla.

Amb l’esperança de trobar-se amb un estudiant universitari sense més, Ned descobreix que Laird és en realitat un magnat de la tecnologia de Silicon Valley amb molts tatuatges i summament inadequat, la cultura del qual és completament diferent a la seva. Tot el que envolta al món de Laird -la seva naturalesa extravagant sense filtres, la seva casa intel·ligent, la seva inquietant existència electrònica- contradiu la pragmàtica i senzilla perspectiva de Ned. Malgrat els repetits intents de Laird per fer que els Flemming se sentin còmodes durant la seva estada a la seva casa de Palo Alto, Ned l’única cosa que fa és sentir-se cada vegada més incòmode. Tot just arribar, Ned promet fer el que sigui necessari per acabar amb l’home que percep com un rival; i la situació es posa encara pitjor quan Ned s’assabenta que Laird planeja demanar-li matrimoni a Stephanie.

Com a pare, Cranston es podia veure reflectit en la lluita de Ned i en la seva reticència a deixar-ho passar. Ned és un bon home motivat per un profund compromís amb la seva filla, i Laird simplement el potencial gendre que tenia en ment. “Com a pare, és complicat veure com creix el teu fill i es converteix en un adult”, explica. “Has estat responsable d’ells durant tota la seva vida i se suposa que tens deixar voluntàriament que es vagin de casa i visquin la seva vida”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.