La comèdia esbojarrada de la setmana és la producció nord-americana ¿Tenía que ser él?. Un dels protagonistes es Ned Fleming (Bryan Cranston), que sembla un tipus que està en el cim del món. Propietari d’un negoci d’impressió de a Grand Rapids (Michigan), Ned és genial, extravertit i adorat pels seus empleats, pels seus amics i per una família molt unida: la seva esposa, Barb (Megan Mullally), la seva filla, Stephanie (Zoey Deutch) i el seu fill, Scotty (Griffin Gluck). Però la vida es torna una mica més complicada per a el Gran Formatge, nom pel qual és conegut Ned, durant la seva festa de 55è aniversari, quan Stephanie s’uneix a l’esdeveniment a través de Skype per felicitar al seu pare des del seu dormitori a Stanford. Els Fleming i els seus convidats de festa se sorprenen per la inesperada (i nua) presentació del seu nou nuvi… o almenys una part d’ell. Turmentat pel fet que Stephanie, de manera inusual, li hagi ocultat alguna cosa, Ned accepta a contracor viatjar amb tota la família per passar les vacances a Califòrnia i conèixer al primer nuvi seriós de la seva filla.
Amb l’esperança de trobar-se amb un estudiant universitari sense més, Ned descobreix que Laird és en realitat un magnat de la tecnologia de Silicon Valley amb molts tatuatges i summament inadequat, la cultura del qual és completament diferent a la seva. Tot el que envolta al món de Laird -la seva naturalesa extravagant sense filtres, la seva casa intel·ligent, la seva inquietant existència electrònica- contradiu la pragmàtica i senzilla perspectiva de Ned. Malgrat els repetits intents de Laird per fer que els Flemming se sentin còmodes durant la seva estada a la seva casa de Palo Alto, Ned l’única cosa que fa és sentir-se cada vegada més incòmode. Tot just arribar, Ned promet fer el que sigui necessari per acabar amb l’home que percep com un rival; i la situació es posa encara pitjor quan Ned s’assabenta que Laird planeja demanar-li matrimoni a Stephanie.
Com a pare, Cranston es podia veure reflectit en la lluita de Ned i en la seva reticència a deixar-ho passar. Ned és un bon home motivat per un profund compromís amb la seva filla, i Laird simplement el potencial gendre que tenia en ment. “Com a pare, és complicat veure com creix el teu fill i es converteix en un adult”, explica. “Has estat responsable d’ells durant tota la seva vida i se suposa que tens deixar voluntàriament que es vagin de casa i visquin la seva vida”.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.