La pandèmia ha accelerat el relleu generacional del voluntariat de Càritas Lleida. Abans de la covid-19, el 60% tenia més de 65 anys que, amb el virus, van haver d’aturar la seva activitat en pertànyer a col·lectius de risc. L’entitat es va veure obligada llavors a fer una crida per trobar persones més joves ja que les necessitats socials van créixer.

En alguns casos, van ser familiars dels mateix voluntariat, com fills o nets, els que van agafar el relleu. És el cas de la Marta, de 21 anys, que es va fer càrrec de la feina que feia la seva àvia, de 80, des d’Artesa de Lleida (Segrià), com ara repartir menjar i roba a les persones més necessitades. Ara fa xerrades a instituts per conscienciar i animar els joves a fer voluntariat.

Vacuna't
Estiu en Viu
Printlleida

Abans de la covid-19, Càritas Lleida comptava amb 450 voluntaris, més d’un 60% més gran de 65 anys que es van trobar d’un dia a un altre que no podien seguir fent atenció directa, com ara repartiment de menjar, acompanyament de gent gran, classes de català i castellà per a estrangers, suport a temporers, cursos d’inserció laboral o informàtica, entre d’altres. A més, amb la pandèmia, les atencions van augmentar molt, sobretot als pobles. Els primers mesos, la demanda d’aliments va augmentar entre un 40% i un 50% i en alguns casos fins al 60%.

“Nosaltres no vam deixar d’atendre, només les dues setmanes que se’ns va prohibir”, explica la tècnica de voluntariat de Càritas Lleida, Maria Rosa Seyós. Però des de l’entitat es van veure obligats a reaccionar ràpid i buscar persones més joves que poguessin fer almenys allò imprescindible, com el repartiment de menjar o atenció telefònica a les persones grans que viuen soles.

La resposta va ser “molt bona”, explica Seyós. Tan bona que l’entitat es va sumar a una experiència impulsada per l’Ajuntament de Lleida per coordinar tot el voluntariat de la ciutat. “Hi havia persones que no tenien massa experiència en voluntariat, però de manera coordinada i supervisada podien ajudar a aquells que ho necessitaven”, explica.

D’àvies a netes

“Em vaig trobar que amb 74 anys no podia fer res. Vaig haver de deixar de donar classes de català a les dones immigrats del poble, que és el que més he trobat a faltar”, explica la Teresa Betriu, encarregada de Càritas a Artesa de Lleida.

“A més, com que m’havia de quedar a casa no podia seguir repartint aliments però els veïns del poble, conscients de la situació d’emergència, em portaven pa, fruita i verdura, però no ho podia distribuir”, relata.

Llavors la Teresa, va demanar ajuda a la seva neta, que havia col·laborat puntualment amb Càritas. “Jo anava quan no hi havia ningú a fer els paquets als baixos de la parròquia, on tenim un magatzem i una aula on fèiem les classes, i llavors la meva neta quedava per telèfon amb les persones que necessitaven aliments i els donava el paquet per torns, perquè no coincidissin amb ningú més”, explica Betriu.

“La meva àvia em deia: a aquesta hora vindrà un senyor a buscar una caixa d’aliments. Jo anava, li donava el paquet i li preguntava com estava”, explica la Marta Antolí, de 21 anys. “Des de l’entitat es van adonar que faltava voluntariat jove i que érem nosaltres els que havíem d’ajudar en aquestes circumstàncies”, recorda. Arran de la covid-19, a Càritas Lleida van crear el programa ‘Joves amb valors’, en què voluntaris joves van als instituts a fer xerrades per conscienciar els joves de 3r i 4t d’ESO de les problemàtiques socials. La Marta n’és un d’ells. “Alguns, després de la xerrada, m’han dit que volen ser voluntaris perquè volen ajudar i això em motiva molt perquè els joves hem d’agafar el relleu a la gent gran”, explica Antolí.

“Com a experiència personal, fer de voluntària et fa ser conscient d’una realitat que saps que hi és però no vols veure. Més que donar menjar o roba, m’ha omplert molt el fet de poder parlar amb la gent, preguntar-los com estan i m’ha ensenyat a saber escoltar”, afegeix.

Nous voluntaris d’entre 30 i 50 anys

Amb la covid-19 hi va haver moltes persones que no havien fet mai voluntariat, que van sentir la necessitat d’ajudar els altres. “Es van adonar que podien col·laborar i, després del confinament domiciliari, quan van tornar a treballar, van comprovar que seguien disposant de temps lliure per poder dedicar a Càritas de manera desinteressada”, explica Seyós.

Els nous voluntaris són, majoritàriament, persones d’entre 30 i 50 anys, que han descobert que Càrites té engegats diversos programes, més enllà de repartir roba i menjar. Durant la covid-19 van arribar a sumar-s’hi una setantena de voluntaris per suplir els voluntaris més grans en les tasques imprescindibles que no podien assumir.

Després d’aquesta resposta immediata inicial, una quarantena han volgut seguir col·laborant amb Càrites i s’hi han compromès en projectes a llarg termini. “Aquests nous voluntaris han rebut formació online específica pels projectes en què participen”, concreta la tècnica de Càritas.

A més de distribuir les tasques presencials entre els voluntaris més joves, des de Càritas també estan en procés de reorganitzar algunes de les tasques de manera telemàtica perquè les persones grans puguin seguir col·laborant amb l’entitat.

A Lleida hi ha 175 voluntaris de més de 75 anys i Càritas treballa perquè puguin seguir fent atencions per telèfon o ensenyar els voluntaris més joves a fer, per exemple, el manteniment de la bases de dades de l’entitat, explica Seyós. “L’important és que no quedin a casa tancades i que, tot i les limitacions, puguin seguir ajudant i sentir-se útils”, afegeix.

Els serveis d’atenció directa s’han renovat gairebé del tot

Els serveis que el voluntariat de Càritas fa amb atenció directa s’han renovat gairebé del tot en un any. És el cas de l’equip d’atenció a temporers, en què hi treballen una desena de persones durant tot l’any. Amb la covid-19, s’ha renovat el 100% d’aquests voluntaris i ara hi col·labora gent més jove.

Pel que fa al servei de recepció a l’entitat, que implica també contacte directe amb la gent, s’ha renovat el 80% de l’equip anterior a la covid-19 (8 dels 10 voluntaris són nous). I a les classes de català, castellà i informàtica per a persones estrangeres, més de la meitat dels professors voluntaris actuals són nous.

“Els canvis en entitats com la nostra són bons perquè els joves aporten noves visions i altres tipus de coneixements”, destaca Seyós. (acn)

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.