Salut preveu que el cribratge de càncer de mama s’hagi refet dels retards al primer trimestre del 2022

La primera onada de la pandèmia, el març del 2020, va convertir els centres sanitaris en pràcticament monogràfics de la covid-19 i, entre altres suspensions, es van aturar els cribratges del càncer de mama i de còlon i recte, dues estratègies dirigies a persones d’entre 50 i 69 anys amb l’objectiu de detectar de forma precoç aquestes malalties, quan encara no presenten símptomes. En diagnosticar-se en estadis inicials, solen tenir un millor pronòstic i més possibilitats de curació.

En el cas del cribratge del càncer de mama, consisteix en la possibilitat de fer-se una mamografia gratuïta cada dos anys, i en el de còlon, una prova de sang oculta en femta. En el cas de detectar-se sang, s’ha de fer una colonoscòpia per descartar cap lesió al còlon o recte, si bé un resultat positiu en la prova no és sinònim de càncer, ja que en molts casos és per motius que no tenen a veure amb la malaltia o per pòlips, que són lesions premalignes.

El 2020 no es van poder enviar el 38% de les 900.000 invitacions previstes, aproximadament, per a la prova de sang oculta en femta. Així, no se’n van enviar unes 340.000. En el cas del cribratge del càncer de mama, no es van poder citar un 30% de les 420.000 dones d’entre 50 i 69 anys que els tocava rebre la invitació, unes 126.000.

El 15 de setembre del 2020 es van reprendre els dos programes de detecció precoç de forma generalitzada, si bé algunes unitats havien començat a enviar les cartes i a recuperar les proves unes setmanes abans.

En una entrevista el novembre de l’any passat a l’ACN, Espinàs va reconèixer que posar a zero els retards seria “difícil”, sobretot per la possibilitat que hi haguessin noves onades. En la segona onada, s’havien pogut mantenir els programes amb algunes afectacions puntuals i l’objectiu era no acumular noves esperes alhora que s’anaven reduint les de la primera onada.

Els retards es redueixen a dos mesos com a màxim actualment

Les onades de la covid-19 sí que han afectat de manera local l’activitat i s’han hagut d’alentir les invitacions quan hi ha hagut més impacte. Els cribratges s’han de fer compatibles amb proves per altres motius, com diagnòstics o de seguiment, i amb la necessitat de més temps per fer el mateix nombre de mamografies o colonoscòpies per les mesures de la covid-19 a les sales d’exploració i d’espera. Espinàs destaca que això ha obligat els professionals a “ampliar agendes” i a optimitzar els circuits.

El coordinador explica que, en aquests moments, algunes unitats de mamografies estan “al dia” i altres han reduït els temps de quatre mesos a un o dos com a màxim. La previsió és que durant el primer trimestre de l’any que ve totes les unitats hagin fet les mamografies de detecció precoç que tocaven en els darrers dos anys.

El cribratge de càncer de còlon es troba en una situació similar, explica, si bé el ritme de recuperació de les invitacions ha estat més ràpid, perquè la prova de sang oculta en femta és més fàcil. Aquí el factor limitant és la capacitat de colonoscòpies quan el resultat és positiu.

El coordinador de l’oficina de cribratges veu “raonable” aquests temps per recuperar els retards tenint en compte els professionals, espais i recursos disponibles segons l’evolució de la pandèmia en els últims mesos i ressalta que els sanitaris han fet un esforç “molt important” i que el Servei Català de la Salut (CatSalut) “ha entès una prioritat” mantenir els programes.

Impacte de la pandèmia més enllà de la covid

Petits retards segurament tenen un petit impacte, però ho haurem d’analitzar al llarg del primer semestre de l’any que ve, quan tindrem dades més sòlides”, diu. El coordinador de l’oficina de cribratges confia que l’impacte es noti relativament poc en les lesions premalignes, que tenen una evolució llarga i per tant hi ha més marge.

L’infradiagnòstic del càncer en els últims mesos se situa al voltant del 21% -una dada facilitada per la directora del CatSalut, Gemma Craywinckel, en una entrevista anterior- i és una de les seqüeles que més preocupa de la pandèmia. Ara bé, aquest percentatge varia molt segons el tipus de càncer i segons va indicar Craywinckel, s’han diagnosticat més casos del de mama.

Espinàs anima a participar en els cribratges i destaca que en cada moment s’han pres les mesures covid-19 necessàries. Una vegada es van reprendre les invitacions, s’han anat recuperant les taxes de participació.

El 65% de les dones que són invitades es fan una mamografia en el marc del cribratge, que permet detectar cada any uns 1.200 casos de càncer de mama entre invasius i no invasius -lesió preneoplàstica-.

En el cribratge de càncer de còlon i recte, el seguiment és més baix, al voltant del 45%, una xifra que Salut espera que vagi pujant en els propers anys, ja que el desplegament del programa es va completar a Catalunya a finals del 2019. La detecció precoç va permetre diagnosticar uns 630 casos de càncer de còlon aquell any. (acn)