señor dame paciencia
Imatge de la pel·lícula 'Señor dame paciencia'

Probablement per qüestions merament climatològiques, la pel·lícula de la setmana hauria de ser la versió cinematogràfica de la sèrie de de televisió Los vigilantes de la playa, un refresc cinematogràfic per gaudir de l’aire condicionat de les sales i recuperar el que pugui quedar d’una sèrie de referència dels noranta. Però mediàticament el fenòmen ‘apellidos vascos’ apreta i si abans va ser Mediaset, ara AtresMedia contraataca amb una altra història plena de tòpics, multiculturalitat, referències nacionals i una boda, Señor dame paciencia. En un altre pla arriba París puede esperar, inspirada en un viatge accidental d’Elionor Coppola, dona de Francis i que ha traslladat al cine la seva personal experiència gatronòmica-cultural-paissatgística de camí a París amb un soci del seu marit. I per últim, i no menys important, Cosecha amarga, una crua història d’amor inspirada en fets reals en plena expansió de l’era bolxevic.

SEÑOR DAME PACIENCIA

Señor dame paciencia
Cartell de la pel·lícula (Warner)

Quan la dona de Gregorio, un banquer molt conservador, molt del Madrid i molt rondinaire, mor sobtadament, aquest es veu obligat a complir la seva darrera voluntat: Passar un cap de setmana amb els seus fills i les seves parelles en Sanlúcar de Barrameda per escampar les seves cendres en el Guadalquivir.
Aquí és on comencen els problemes per a Gregorio, ja que la seva filla Sandra està casada amb Jordi, un català molt culé, que vol portar al seu futur nét a un col·legi bilingüe català-anglès a Barcelona, i al que el patriarca, per descomptat, no suporta. La seva altra filla Alicia, està sortint amb Leo, un hippy anti-sistema al que Gregorio tampoc pot ni veure i Carlos, el seu fill petit, amb el qual porta sis mesos sense parlar-se des que va sortir de l’armari, es presenta amb el seu nuvi Eneko, un basc d’origen senegalès, un gendre que Gregorio mai va imaginar tenir.
Aquest viatge multicultural posarà a prova la tolerància i la capacitat de perdonar d’una família tan disfuncional com qualsevol altra, en el qual hauran d’aprendre a acceptar-se els uns als altres, amb les seves virtuts i defectes.
Està dirigida per Alvaro Díaz Lorenzo (Cafè solo o con ellas). La pel·lícula compta amb els actors Jordi Sánchez, Megan Montaner, David Guapo, Silvia Alonso, Salva Reina, Eduardo Casanova, Paco Tous, Boré Buika, Rossy de Palma i Andrés Velencoso.

BAYWATCH. LOS VIGILANTES DE LA PLAYA

Los vigilantes de la playa
Cartell de la pel·lícula (Paramount)

La pel·lícula, inspirada en la sèrie de televisió del mateix títol, narra la història del socorrista professional Mitch Buchannon (Dwayne Johnson) i el seu company (Zac Efron), un insolent debutant. Tots dos hauran de passar per alt les seves diferents personalitats quan descobreixen una trama delictiva local que amenaça el futur de la Badia. La sèrie original es va estrenar per la NBC l’any 1989 però va ser cancel·lada pel seu elevat cost i els seus discrets nivells d’audiència. Seria un any després quan David Hasselhoff, es va convertir en productor executiu de la mateixa i la va reimpulsar obtenint una molt considerable audiència arribant a les deu temporades de permanència televisiva.

PARÍS PUEDE ESPERAR

París puede esperar
Cartell de la pel·lícula (Filmax)

La vida d’Anne (Diane Lane) es troba en una cruïlla. Casada des de fa molts anys amb un important productor de Hollywood (Alec Baldwin), addicte al treball, emprèn un inesperat viatge per la vinya francesa amb l’encantador soci del seu marit (Arnoud Viard). El que va haver d’haver estat un trajecte de set hores, es converteix en un viatge de descobriment ple de vistes pintoresques, deliciosos plats i vins, humor, intel·ligència i molt més.
En 2009, Eleanor Coppola es va veure en la situació de patir un terrible refredat que li va impedir prendre un vol. Havia acompanyat al seu marit Francis al festival de Cannes amb l’esperança de prosseguir el viatge fins a Europa Oriental, on ell tenia uns negocis, però no va poder ser. I ara què?
El dilema es va veure ràpidament resolt gràcies al soci que el seu marit tenia des de feia anys. Era un home francès que en aquell moment es disposava realitzar un trajecte fins a París amb cotxe. Ell li va suggerir que l’acompanyés, i ella va acceptar. En caure aquella mateixa nit, estaria dormint a l’apartament parisenc dels Coppola. I llavors, quan finalitzés les seves reunions, Francis s’incorporaria de nou al costat de la seva esposa ‘pour de courtes vacances’ (per unes minivacances).
Al cap d’unes setmanes, després de tornar a la seva casa del nord de Califòrnia, Eleanor li va començar a explicar a una amiga tot tipus d’anècdotes del seu improvisat trajecte des de Cannes fins a París al costat d’un francès obsessionat per la cuina, que li va fer “viatjar” en més d’un sentit. Un trajecte que inicialment anava a ser de set hores es va acabar allargant a 40 perquè el vell Peugeot en el qual viatjaven va donar allí el seu últim alè, i va haver de ser substituït per un vehicle de lloguer. “Això m’agradaria veure-ho en forma de pel·lícula”, va dir la seva amiga, entre somriures. I al final, aquí està.

COSECHA AMARGA

Cosecha amarga
Cartell de la pel·lícula (Vercine)

Basada en una de les tragèdies més ignorades del segle XX, Cosecha amarga és una poderosa història d’amor, honor, rebel·lió i supervivència, vista des dels ulls de dos joves enamorats afectats pels estralls de les polítiques genocides de Joseph Stalin contra Ucraïna en els anys trenta.
A mesura que Stalin persegueix les seves ambicions d’expandir la Unió Soviètica, un jove artista anomenat Yuri (Max Irons) lluita per sobreviure a la fam, l’empresonament i la tortura per salvar al seu amor de joventut, Natalka (Samantha Barks), del ‘Holodomor’, el programa de mort per inanició que va acabar matant a milions d’ucraïnesos. Davant aquesta situació tràgica, Yuri escapa de la presó soviètica i s’uneix a la resistència contra els bolxevics per aconseguir una Ucraïna lliure i per retrobar-se amb Natalka.
Aquesta èpica història d’amor, treu a la llum un dels capítols més devastadors de l’Europa moderna sota la direcció de George Mendeluk, qui també va escriure el guió al costat de Richard Bachynsky-Hoover, basat en la seva història original. El repartiment, encapçalat per Max Irons i Samantha Barks, ho completen Terence Stamp, Barry Pepper i Tamer Hassan.
La carrera del guionista i actor Richard Bachynksy-Hoover a Canadà va donar un gir de 180 graus després de la seva visita al país dels seus avantpassats, Ucraïna. Inspirat en els seus viatges, Bachynsky-Hoover es va obsessionar per explicar la història del ‘Holodomor’ d’Stalin, una política d’inanició forçada que va delmar la població ucraïnesa en els anys trenta. Va passar anys estudiant llibres d’història polonesa, russa i ucraïnesa abans d’escriure el primer esborrany de Cosecha amarga.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.