La policia de l’Estat, en col·laboració amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, ha destapat un frau d’1.673.584 euros a la Seguretat Social comès per diverses mercantils de Lleida i Osca. Arran de la investigació iniciada a mitjans de 2017, el cos policial ha detingut sis persones mentre n’investiga unes altres sis com a presumptes responsables de delictes contra la Seguretat Social i frustració de l’execució -antiga insolvència punible-. La policia espanyola ha investigat per la presumpta comissió d’aquests delictes fins a setze empreses ubicades a les localitats de Lleida, Montsó, Osca i Jaca, així com als seus reposables i a altres persones que hi estaven relacionades. Per eludir el pagament a la Seguretat Social, les empreses implicades feien servir diferents procediments com ara la creació d’un entramat de societats mercantils a les quals s’anava transferint l’activitat que venia desenvolupant l’empresa deutora o a través de la transmissió dels béns o el patrimoni entre les diferents societats.

La policia de l’Estat va iniciar les investigacions a mitjans de 2017 després de rebre diferents denúncies de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Així, el cos va investigar fins a setze empreses de Lleida i OSca, els seus responsables i altres persones que també hi estaven vinculades com a presumptes responsables dels delictes contra la Seguretat Social i de frustració de l’execució.

En aquells casos en què ha estat possible, la policia espanyola ha realitzat un informe patrimonial de les persones implicades, amb l’objectiu que la Seguretat Social pugui sol·licitar l’embargament d’aquells béns que consideri oportuns, o bé que el Jutjat pugui utilitzar-los per cobrir les responsabilitats oportunes de les diferents actuacions iniciades.

Diferents formes de defraudació

Per tal d’eludir el pagament de les quantitats degudes i frustrar el cobrament per part de la Seguretat Social, les empreses implicades utilitzaven diferents procediments, segons detalla la policia de l’Estat. Entre aquests, destaca la creació successiva de societats mercantils a les quals es va transferint l’activitat que venia desenvolupant la deutora, així com els elements patrimonials d’aquella.

En altres ocasions, mitjançant el denominat ‘grup d’empreses’ es constituïa una empresa principal que ostentava el patrimoni al costat d’altres –descapitalitzades- que complementaven l’activitat de la principal. Segons la investigació, “existia un ànim de cometre frau” ja que aquestes últimes empreses que figuraven formalment amb personalitat jurídica independent, “en la seva actuació i activitats reals són una única empresa que utilitzava fraudulentament la normativa laboral” (cessió irregular de mà d’obra, contractes fictícies o facturacions entre elles mateixes, entre altres actuacions).

La creació d’entramats empresarials en els quals l’activitat empresarial apareixia en una o altra mercantil, segons les necessitats, era un altre dels sistemes emprats per eludir els pagaments a la Seguretat Social. Amb aquest objectiu, s’establien unes empreses patrimonials, que ostentaven el patrimoni del grup i que eren les titulars dels drets de crèdit de l’activitat, però no dels deutes generats per altres empreses del grup que manquen de qualsevol tipus de patrimoni realitzable, existint entre les mercantils deutores i les descapitalitzades, relacions opaques, segons la policia espanyola.

També empraven successives transmissions de la titularitat dels béns que passaven d’una raó social a una altra o fins i tot a empresaris individuals, “impedint o dificultant la localització dels mateixos” i , en alguns casos, el traspàs dels béns, una vegada era requerit el seu embargament, també eren utilitzats per defraudar. També ho eren l’ocultació de béns als organismes competents de la Tresoreria General de la Seguretat Social, amb la finalitat d’eludir el pagament del deute generat, i l’entorpiment de la tasca recaptatòria d’aquesta organismes.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here