Qui més qui menys ha escoltat o dit algun cop l’expressió “amb el menjar no s’hi juga” i avui, més que mai, pren importància. En una població creixent, les necessitats alimentàries també ho seran i posar en valor la producció de qualitat és i ha de ser una prioritat per tots els governs i per la societat en general. Cal, doncs, partir d’un concepte tant bàsic i prehistòric com que sense els aliments, les persones no subsisteixen, i sense la feina dels pagesos, agricultors i ramaders, no hi ha alimentació possible.
Garantir que les fruites, verdures, carns i peixos que arriben a les nostres cuines i als nostres plats siguin de la millor qualitat és una tasca que ha de ser retribuïda amb el preu just que requereix la producció. I aquesta és la batalla que des de fa ja massa anys pateix el sector, sobretot el de la fruita de pinyol, que percep molt menys del que li costa produir. Com li passaria a qualsevol, lògicament, quan una persona perd diners amb la feina que fa, per molt que li agradi i passió que hi posi, si no li permet unes condicions de vida dignes, abandona aquesta feina. I això és el que està passant en moltes zones rurals. S’abandonen els camps i els pobles, amb les nefastes conseqüències mediambientals, econòmiques i socials que això suposa per tot el país.
El sector agroalimentari suposa el 3,6% del PIB en termes globals i genera més del 16% del PIB de la indústria a Catalunya. Són xifres prou importants com per escoltar i tenir en compte les crides d’atenció dels pagesos i pageses del país. Fa uns dies vivíem a Lleida, capital d’un territori en que l’agricultura és cabdal per l’economia, una de les manifestacions més multitudinàries. Tractors, productores i productors, sindicats, organitzacions agràries….tots i totes van sumar per alçar la veu davant una situació que ha arribat ja al límit.
El curiós d’aquella manifestació és que al capdavant s’unís a aquest mateix clam responsables polítics que res han fet en la darrera dècada per donar solucions urgents i a llarg termini a la crisi de preus que viu l’agricultura. Són ja deu anys, tota una dècada en la que la inacció i les retallades han marcat la gestió d’un govern de la Generalitat que ha alçat més la veu per la bandera que per la terra. I el darrer pressupost ha acabat de confirmar el que des del PSC portem molt temps advertint: Aquest govern, igual que feia el PP a Madrid, no creu en el sector ni en el territori. Ens han presentat el pitjor pressupost dels darrers 10 anys, consolidant la retallada del 40% de les inversions a l’Agricultura. Alhora, el preu de la fruita de pinyol al pagès ha caigut progressivament en aquesta dècada fins a un 65%, posant en greu perill la continuïtat del sector i del territori.
Quan els i les socialistes parlem de diàleg i apostem per l’entesa no es queda només en el discurs, sinó que ho estem demostrant ara des del govern de l’Estat. De moment, en menys de 2 mesos, el nou Ministre d’Agricultura s’ha trobat amb tots els agents implicats amb la cadena alimentària per tal d’arribar a solucions dialogades. I això, que hauria de ser normal, és el primer cop que passava.
I mentre aquí la Consellera parla de solucions difícils i lentes, de la poca “maduresa” de la nostra fruita i segueix mirant cap a un altre costat (qualsevol costat que no sigui Madrid, clar), el Ministre Planas presentava tot un seguit de mesures concretes per fer front a la crisi del sector agrari. Però a més, aquestes mesures no es queden només en cortines de fum, sinó que es materialitza amb una primera decisió com és un reial decret llei que ha de reforçar la posició negociadora d’agricultors i ramaders davant les grans distribuïdores prohibint les vendes a pèrdues a la nova llei de la cadena alimentària. Aquestes i altres mesures, amb les que tots i totes ens hem d’implicar, ens han de portar a recuperar l’alt valor del sector agroalimentari i la producció de qualitat al món rural.
Quan es tracta de menjar, d’allò que ens sustenta a tots i totes, ens refermem: no s’hi juga. I igual que fa cada pagès i pagesa d’aquest territori i d’aquest país, no esperem, ens arromanguem i ens posem a treballar, com deia aquell, des de ben d’hora.
Montse Mínguez
Diputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Congrés.
Òscar Ordeig
Diputat del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.