Jugar amb Steven Spielberg és una aposta segura en el moment d’escollir una pel·lícula per veure. I Los archivos del Pentágono no defrauda en absolut. Una petita obra mestra de la narrativa cinematogràfica i que a més al nostre país és tota una lliçó de periodisme en la que a molts editors i directors se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya (si la tenen) després de com s’ha manipulat i tergiversat la realitat en bona part dels mitjans d’abast estatal i alguns també de català en aquests darrers temps. Spielberg, com ja va fer a Munich trasllada bona part del pes de la narració als actors protagonistes (Hanks i Streep) i de com per sobre de les influències i de la pressió política mantenen l’ètica d’una professió que (per comparació) aquí s’ha perdut, com molts altres valors socials. Una estrena oportuna, de qualitat, retrat d’una societat que no va perdonar a aquells que els van enganyar de manera reiterada, no com altres més properes en el temps i la distància. El problema veure de Los archivos del Pentágono és que al sortir de la sala te’n adones encara més de la realitat en la que estem vivint. I Per viatges en el temps, Mazinger Z, que ara dona el salt al cinema i recupera una de les sèries mítiques de l’animació japonesa d’una generació que la podrà gaudir amb els seus fills sense cap mena de complexe.

LOS ARCHIVOS DEL PENTÁGONO

Los archivos del pentagono
Cartell de la pel·lícula (Dreamworks-20th. Century Fox)

Steven Spielberg dirigeix a Meryl Streep i a Tom Hanks en Los archivos del Pentágono, un emocionant drama sobre la insòlita col·laboració entre Katharine Graham (Meryl Streep), la primera dona editora del diari The Washington Post, i el seu motivat director Ben Bradlee (Tom Hanks), en la seva carrera entre els dos mitjans per posar al descobert un enorme encobriment de secrets del govern que abasta tres dècades i quatre presidentes dels Estats Units. Els dos hauran de superar les seves diferències i arriscar les seves carreres, i la seva pròpia llibertat, per treure a la llum veritats enterrades des de fa molt de temps. Un intens drama basat en els fets reals que es van produir quan The Washington Post i The New York Times van formar una aliança pragmàtica després de l’incendiari article publicat pel Times en el qual desvetllava un estudi d’alt secret que acabaria coneixent-se com els arxius del Pentágono. Encara que The New York Times s’avancés amb la primícia, The Washington Post decideix continuar amb la història que li ha implicat amenaces legals al Times i ha fet que se li tiri a sobre la mateixa la Casa Blanca amb tot el seu poder, al temps que soria la necessitat d’una nació escandalitzada de saber el que li oculta el seu govern s’imposa a l’enorme risc personal que corren. Podria estar en l’aire el destí de milions de persones, entre ells milers de soldats nord-americans que lliuren una guerra que el seu govern no creu que es pugui guanyar. Amb prou feines i en només uns dies de crisi, la pionera però inexperta editora del Post, Katharine Graham, haurà d’arriscar el seu llegat amb la seva consciència mentre aconsegueix reunir la confiança suficient per liderar el projecte; i el director Ben Bradlee haurà de pressionar al seu equip per anar més enllà del que normalment exigeix la seva professió, sabent que podrien acabar acusats de traïció por fer el seu treball. Però, a mesura que ho fan, els periodistes del Post, encara que tinguin totes les de perdre, s’uneixen en una lluita més gran feta mai en periodisme, una lluita por els seus companys i per la Constitució, que posa en relleu la necessitat d’una premsa lliure que obligui a rendir comptes als líders d’una democràcia, alhora que posa a prova a Graham i a Bradlee fins al més profund del seu ser.

MAZINGER Z / INFINITY

Mazinger Z
Cartell de la pel·lícula (Selecta Visión)

Mazinger Z, la més gran llegenda de la història de l’animació japonesa, ha tornat, ara al cinema!. Hereva legítima i alhora novetat cinematogràfica per mèrits propis, arriba la pel·lícula Mazinger Z / Infinity. Torna amb tota la seva intensitat en el 45è aniversari de la sèrie de televisió i còmic i en el 50è aniversari del debut del seu creador original, Go Nagai, i que ja està armant revolada entre el seu exèrcit de fans, no només a Japó, sinó a tot el món.

Torna la llegenda al cap de mig segle en còmic que va començar en 1972 i es va publicar per primera vegada en la revista Shonen Jump a l’octubre d’aquell any, al que va seguir l’estrena en televisió de l’animació al desembre. Es va convertir en un èxit immediat que va aconseguir el rècord del 30% d’audiència. Les joguines de Mazinger, com els Chogokin i els Jumbo Machinder, es van convertir així mateix en articles obligats. Els nombrosos atractius de Mazinger Z van captivar als espectadores. La idea de tenir a un humà als comandaments d’un robot gegant va modificar el panorama posterior de l’animació japonesa. El ja nostre i llegendari robot ha fascinat a gent de tot el món, inclòs Guillermo del Toro, fan destacat de Go Nagai i creador de Pacific Rim, recent llargmetratge d’acció sobre robots controlats por humans. I Mazinger Z és, sens dubte, «origen» i «llegenda» de tots els robots gegants.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.