Spielberg multiplica la màgia de l’obra de Roald Dahl a ‘Mi amigo el gigante’

Roald Dahl, nascut fa ara un segle a Llandaff (Gal·les) és una peça imprescindible en l’univers de la fantasia del segle XX. La seva imaginació li va servir per fer-se un nom dintre de la literatura internacional i per que alguns dels seus treballs fossin traslladats a la pantalla gran. Potser els èxits més coneguts són Charlie y la fábrica de chocolate i Matilda. Però Dahl també va escriure al 1943 Gremlins, James i el préssec gegant l’any 1964. Però el cine també va comptar amb guions seus com els de diversos episodis de la sèrie de televisió Alfred Hitchcock presenta, Chitty Chitty Bang Bang o Només es viu dues vegades de la nissaga de James Bond.

Després d’adaptacions cinematogràfiques com E.T. i Tintín, Steven Spielberg fa un magnífic atansament al conte que Dahl va escriure l’any 1982, El meu amic el gegant, posant al servei de l’espectador la més moderna tecnologia en el camp dels efectes especials i una visió de la historia com només Spielberg és capaç de donar.

Tot comença en plena nit, quan tots els nens i tots els adults dormen profundament, totes les coses fosques surten del seu amagatall i tenen el món per a ells sols. Això és el que li han explicat a Sofia, una precoç nena de 10 anys, i això és el que creu mentre descansa sense pegar ull en el seu llit en l’orfenat a Londres on viu. Mentre totes les altres nenes del dormitori somien, Sofia s’arrisca trencant una de les moltes normes de la senyora Clonker en sortir del seu llit, posar-se les ulleres, apuntar-se a la finestra i veure què aspecte té el món sota la silenciosa llum de la lluna a l’hora de les bruixes. Fora, en la llum fantasmagòrica, platejada, els carrers familiars semblen més un lloc de fades que el poble que coneix, i de la foscor surt alguna cosa llarg i alt… molt, molt alt. Aquesta cosa és un gegant que agarra a Sofia i la hi porta el seu molt, molt llunyà cau. Afortunadament per a Sofia, el gegant no s’assembla en res a la resta dels habitants del País dels Gegants. Amb una altura de més de 7 metres, amb enormes orelles i un gran olfacte, és tan babau com a tendre i passa la major part del seu temps sol. Els seus germans són el doble de grans i el doble de terrorífics, i es coneix que han menjat humans, però aquest gegant és vegetarià i es conforma amb una verdura fastigosa que es diu pepinasco.
A la seva arribada al País dels Gegants, Sofia té por del misteriós gegant, però no triga a adonar-se que és delicat i encantador, i com mai havia conegut a un gegant abans, té un munt de preguntes. El gegant porta a Sofia al País dels Somnis on col·lecta somnis i els envia als nens, ensenyant-li tot sobre la màgia i el misteri dels somnis. Havent estat cadascun al seu món fins ara, una amistat inesperada sorgeix. Però la presència de Sofia al País dels Gegants ha cridat l’atenció d’altres gegants, que s’han tornat cada vegada més molests. Sofia i el seu nuevi amic gegant no triguen a viatjar a Londres per veure a la reina i advertir-la de la precària situació, però primer han de convèncer-la que els gegants existeixen. Junts, ideen un pla per desfer-se dels gegants dolents per sempre.