El municipi de Torrelameu, a la Noguera, ha estrenat aquest dissabte les plaques dels nou carrers dedicats als líders independentistes empresonats i la de la plaça que porta els noms dels set polítics que es troben “exiliats” a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa.
El nomenclàtor oficial no canvia sinó que a partir d’ara conviuran les plaques dels noms dels carrers actuals amb el nom dels carrers de cada “pres polític” fins que siguin alliberats i també el de la plaça “fins que els exiliats puguin tornar a casa”. Per exemple, el carrer Balaguer es converteix momentàniament en el carrer d’Oriol Junqueras, el carrer Forn serà el carrer Quim Forn o el punt neuràlgic del poble, la plaça de l’Església, és ara la Plaça dels Exiliats.
L’acte d’estrena de les plaques ha comptat amb la la dona i els fills del vicepresident destituït pel 155 i president d’ERC i amb la parella de l’anterior consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, Ferran Civit.
La primera placa que s’ha descobert ha estat la dedicada a Oriol Junqueras, a la mateixa façana de l’Ajuntament, al carrer Balaguer. Ho han fet la dona i el fill gran de l’ex-vicepresident, ara a Estremera. Una comitiva d’unes 150 persones entre autoritats locals, familiars dels homenatjats i veïns han recorregut el poble per anar inaugurant les plaques que inicialment estaven cobertes amb un domàs amb el lema ‘Llibertat presos polítics’.
L’última del recorregut ha estat la dedicada a Jordi Turull. Abans de fer la descoberta s’han llegit tuits o fragments de cartes o articles de cada persona a qual s’ha recordat amb el nom del carrer. Finalment s’ha fet un vermut al mateix consistori i s’ha instal·lat una caixa per recollir fons per a l’associació que agrupa els familiars dels empresonats o “exiliats”.
De moment els canvis només són simbòlics, plantejats com a homenatge als polítics o líders socials, ja que, segons l’alcalde, Carles Comes, només es plantejarien modificar el nomenclàtor en cas que la situació d’empresonament o exili es prolongués molt en el temps.
En concret, ha especificat que es faria el canvi oficial de nom en cas que els encausats haguessin d’afrontar condemnes llargues. Aquest reconeixement és inèdit a les terres de Lleida i també al conjunt del país ja que, si bé hi ha municipis que han dedicat places i carrers a l’1-O, encara no n’hi havia cap pels independentistes presos o a l’estranger.
Segons l’ajuntament de Torrelameu, governat per ERC, amb aquesta iniciativa “es vol donar suport tant als presos i als exiliats, com a les seves famílies, i contribuir que no es normalitzi aquesta situació de pèrdua de llibertat dels nostres polítics elegits democràticament”.
Afegeixen que es vol fer palès que a l’estat espanyol “no existeix una separació de poders” i posar de manifest que, en canvi, “la justícia belga, l’escocesa o l’alemanya no veu els delictes pels quals Espanya els vol processar”.

Comes ha afirmat que amb aquesta acció “volem tenir presents els nostres presos i preses, exiliats i exiliades, perquè gràcies a ells el dia 1 d’octubre vam poder votar i, per tant, com a mínim volem dedicar-los un carrer de la nostra població mentre estiguin tancats”. “És una manera de donar-los suport des d’aquest petit municipi de la Noguera i que cada dia ens recordem del que van fer ells per nosaltres i el que nosaltres hem de fer cada dia quotidianament per ells”, ha conclòs.

Per la seva banda, Ferran Civit, portaveu de l’Associació Catalana pels Drets Civils, diputat d’ERC al Parlament i parella de Meritxell Serret, ha expressat el seu agraïment a l’ajuntament per “batejar carrers amb els noms dels nostres familiars que ara estan patint la repressió”. Civit ha insistit que “els presos i exiliats estan ferms, estan batallant i donant-t’ho tot amb tota la dignitat per fer possible una república lliure feta de persones lliures”.

En aquest sentit, respecte a les imatges difoses de l’interior de la presó l’Estremera en què es van enregistrar els independentistes presos, Civit ha afirmat que “és una vulneració més dels drets dels nostres presos i preses” pel que fa, en aquest cas, a la seva intimitat, però dit això ha puntualitzat que, un cop s’han fet públiques”, intentem quedar-nos amb la part positiva perquè s’han vist unes imatges on veiem gent molt digne, gent que està ajudant altres presos, cosa que no fa l’estat espanyol, i han de ser precisament presos polítics catalans els qui estan ajudant altres presos dins les presons espanyoles”.

En relació amb la imminent trobada que s’ha anunciat entre els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez, el diputat republicà i parella de Serret ha dit que “nosaltres esperem el màxim de qualsevol situació, una altra cosa és que tots els antecedents que tenim i les pròpies declaracions de Sánchez i de membres del seu gabinet com Josep Borrell ens donen poca esperança” però, malgrat això, hi veu alguna possibilitat tenint en compte que “en situacions pitjors com a l’Apartheid a Sud-Africa, amb partits realment racistes al govern, van arribar a algun acord seient-se a negociar”.

Per això, diu, “nosaltres intentarem com sempre hem fet estendre les mans, amb una actitud oberta i dialogant, i també ho esperem dels altres”. Ara bé, ha deixat clar que “hi ha gent que està a la presó i perseguida judicialment a Catalunya o a l’exili i això s’ha d’acabar d’una vegada per totes, i que no ens vinguin amb que hi ha separació de poders, perquè a l’estat espanyol la separació de poders és una farsa”.

D’altra banda, Ferran Civit ha recordat que el fet que l’hagi tombat la segona euroordre a Bèlgica per defectes de forma ha demostrat que “la justícia espanyola és bastant incompetent i inepta” i ha afegit que “estem esperant amb candeletes que estri directament ja la tercera euroordre perquè ara entraríem en el fons i es veuria d’una vegada per totes que s’està perseguint, acusant i empresonant gent injustament per delictes que són una farsa, directament calúmnies, i un cop les justícies europees vegin que no hi ha motius per a l’extradició perquè són delictes inventats el següent pas és preguntar-se què fan els qui estan empresonat a Soto del Real, Alcalá Meco i Estremera”.

El passat mes d’abril Torrelameu ja dur a terme una iniciativa singular penjant les banderes de Suïssa, Alemanya i Bèlgica a la façana de l’Ajuntament com a reconeixement a la seva ”plena democràcia i llibertat” i per remarcar la falta de separació de poders i la ingerència en la política de la justícia espanyola.

ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.