LA NOCHE DE HALLOWEEN

La noche de Halloween
Cartell de la pel·lícula (Universal)

Basada en personatges creats per Carpenter i Debra Hill, La Noche de Halloween va ser un dels títols més esperats en la passada edició del festival de Sitges, una nova seqüela de la llarga nissaga -potser innecesària- pel que fa a la seva estrena, però atractiva pels seguidors i nous descobridors de la sèrie.

La historia arrenca quaranta anys després de la primera i Carpenter recupera alguns dels actor supervivents de la inicial. El persoantge de Curtis viu atrapat en una constant obssessió per la supervivencia i per la protección dels seus éssers estimats, tot i saber que l’assassí Maichael Myers es troba en una presó d’alta seguretat. Però el seu trasllat a un altre centre provoca reviure la tragedia produïda fa quatre dècades, i per més inri, aquest trasllat es produeix, com no, en vigílies de Halloween. El que passa, previsible: El furgó que transporta als presos pateix un ‘accident’ i Myers torna a fer el que millor sap fer, assassinar a qualsevol que es posi en el seu camí, fins arribar, com no, a la casa de Curtis.
Carpenter recorda aquests primers anys. “La distribuïdora em va demanar fer la pel·lícula amb 200.000 dòlars i els vaig dir que sense problemes. Els meus únics requisits van ser tenir el control creatiu i veure el meu nom el primer en els crèdits”. Reflexionant sobre la seva obra amb la coguionista Debra Hill, Carpenter entén totalment per què el públic se segueix sentint aterrit davant aquesta encarnació de la por. “Michael Myers, amb la seva màscara i el seu uniforme d’empleat de gasolinera, és un personatge mig humà, mig sobrenatural. És la personificació definitiva del mal. És despietat; amb ell no serveix de res raonar ni resar per salvar-te. Només té una cosa en ment: matar a la seva víctima. Michael Myers és una força implacable de la naturalesa. Va a per tu, i més et val fugir al més aviat posible”.

EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN

El fotografo de Mauthausen
Cartell de la pel·lícula (Filmax)

Amb l’ajuda d’un grup de presoners espanyols que lideren l’organització clandestina del camp de concentració de Mauthausen, Francesc Boix (Mario Casas), un pres que treballa en el laboratori fotogràfic del camp, arrisca la seva vida en planejar l’evasió d’uns negatius que demostraran al món les atrocitats comeses pels nazis en l’infern del camp de concentració austríac. Milers de negatius que mostren des de dins tota la crueltat d’un sistema pervers. Les fotografies que Boix i els seus companys van aconseguir salvar, van ser determinants per condemnar a alts càrrecs nazis en els judicis de Núremberg en 1946. Boix va ser l’únic espanyol que va assistir com a testimoni.
La directora, Mar Targarona, ens explica sobre la història:
Em va emocionar conèixer la història de Francesc Boix i dels mes de 7.000 republicans que van estar en el camp de Mauthausen. Una història no gaire coneguda a Espanya. Francesc Boix i un grup de valents van saber conservar i treure del camp, arriscant les seves vides, una sèrie de negatius fotogràfics, gràcies als quals van quedar impreses per a la posteritat les atrocitats comeses pels nazis. És impactant veure a Francesc Boix declarant en els judicis de Núremberg i assenyalant als botxins, demostrant amb proves que sí sabien el que ocorria en aquests camps. És un exemple real i històric en el qual els vilans són portats davant la justícia per la valentia d’uns pocs. Amb aquesta pel·lícula vull honrar a aquests herois i a totes les víctimes de Mauthausen.”

PESADILLAS 2: LA NOCHE DE HALLOWEEN

Pesadillas 2
Cartell de la pel·lícula (Sony Pictures)

Després de 25 anys, la sèrie Pesadillas no li té por a res. Més de 400 milions de llibres impresos i traduïts a 35 idiomes. Els innombrables esglais, aparicions, emocions i riures, tant per a nens com per a adults, han fet de R. L. Stine un dels escriptors per a nens que més ha venut en la història. A més, el nombre de seguidors de la sèrie segueix creixent, i els elogis de la crítica continuen.
Desprès de l’èxit de la primera, amb una recaptació de més de 150 milions de dòlars, ens arriba una nova dosi plena de trucs i tractes per a tots els públics.
Pesadillas 2: La noche de Halloween explica la història de la família Quinn, composta per Sarah, el seu germà petit Sonny i la seva mare Kathy. Sonny i el seu millor amic Sam es dediquen a col·leccionar objectes que la gent no vol, raó per la qual acaben creuant-se en el camí de Slappy una entremaliada titella d’un llibre sense publicar de Malsons.
De cop, Slappy sembla només voler ser part a la família Quinn, però quan les seves travesuras se’ls van de les mans, Sarah, Sonny i Sam decideixen que han de parar a la perillosa titella. Després de sentir-se rebutjat en la seva obsessió per pertànyer a la família Quinn, Slappy crea la seva pròpia família en raptar a Kathy i portant a la vida als seus amics d’Halloween, incloent a l’ogre Walter.
A mesura que Halloween transforma el tranquil poble en un festival de monstres, amb terrorífics gnoms de jardí i un enorme ós de gominola, Sarah, els nois i el seu veí Mr. Chu, formen equip per salvar a Kathy i a la resta del poble del malvat pla de Slappy.

LA SOCIEDAD LITERARIA Y EL PASTEL DE PIEL DE PATATA

La societat literària
Cartell de la pel·lícula (A Contracorriente)

Gener de 1946. Londres està deixant enrere la Segona Guerra Mundial. L’escriptora i periodista d’èxit Juliet Ashton cerca un argument per al seu següent llibre. I ho troba en una carta que rep d’un desconegut des de Guernsey, una petita illa al Canal de la Manega que va ser ocupada pels nazis durant la guerra. Però Juliet troba molt més que un tema per inspirar-se. A mesura que va intercanviant cartes amb aquest estrany, Juliet queda més i més fascinada per un món meravellosament excèntric, el de la Societat Literària i el pastís de pell de patata de Guernsey.
Basada en la coneguda novel·la del mateix títol, tot un bestseller, La sociedad literaria y el pastel de la piel de manzana explica la història de Juliet Ashton, una escriptora d’esperit lliure que viu en el Londres de la postguerra.
Malgrat l’èxit de la seva última novel·la, i del suport que rep del seu amic i editor Sydney, a Juliet li costa trobar inspiració per seguir escrivint després de la dura experiència de la guerra.

QUIÉN TE CANTARÁ

Quien te cantara
Cartell de la pel·lícula (Caramel Films)

Lila Cassen era la cantant espanyola amb més èxit dels noranta fins que va desaparèixer misteriosament d’un dia per a un altre.
Deu anys després Lila prepara la seva triomfal tornada als escenaris però, poc abans de l’esperada data, perd la memòria en patir un accident.
Violeta viu dominada per la seva conflictiva filla Marta. Cada nit escapa de la seva realitat fent l’única cosa que la fa feliç, imitar a Lila Cassen en el karaoke on treballa.
Un dia Violeta rep una fascinant proposta: ensenyar a Lila Cassen a tornar a ser Lila Cassen.
“Quan vaig plantejar Quién te cantará per primera vegada, era una pel·lícula de fantasmes”, apunta el seu director Carlos Vermut. “Una pel·lícula de possessions, de jocs d’identitat en el qual una dona era posseïda per l’esperit d’una altra. La història va ser creixent i evolucionant fins a acabar convertint-se gairebé en una pel·lícula musical”.
“L’essència de la pel·lícula és la mateixa, reconèixer-se o deixar de reconèixer-se en la imatge que projectem en els altres -afegeix Vermut-, perdre el contacte amb un mateix acabar vivint arraconat dins del personatge que hem creat amb la finalitat d’aconseguir l’acceptació o l’amor dels altres. Ser posseïts pel personatge d’algú que no reconeixem.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.