Triquell arriba a La Llotja aquest dissabte amb el seu disc ‘Entre fluids’

Cesc Triquell és un dels noms més coneguts de la nova fornada de músics catalans gràcies a la seva estel·lar participació al talent show de TV3, “Eufòria”, al qual va quedar en segona posició.

Des de l’adolescència la música ha estat per Triquell el seu motor vital, una passió que durant la pandèmia la va professionalitzar convertintse en el compositor, l’intèrpret i el productor que és avui.

Els fruits del seu talent surten a la llum aquest 2023 amb un disc debut, ‘Entre fluids’ que es mou entre el pop i la música urbana i que ens presenta en directe al Teatre de la Llotja aquest 22 d’abrila partir de les 21’00h.

Triquell s’està revelant com una de les ments més inquietes i eclèctiques de l’escena musical catalana actual.

El talent, carisma i personalitat desbordant d’aquest infant terrible que va seduir el públic de la televisió pública catalana, evolucionen fins a l’estratosfera gràcies al seu primer disc Entre fluids. Triquell, que és posseïdor d’una motxilla carregada de cançons i de lletres eclèctiques, plenes d’influències de tots els temps i latituds, no ha perdut gens el temps: Finiquitada l’etapa eufòrica de seguida va començar a treballar a l’estudi Can Sons amb l’Arnau Vallvé, el bateria de Manel, que ha sabut llegir i atorgar l’estètica que les seves cançons necessitaven. Ho ha fet, a més, acompanyat del seu equip de sempre.

Els seus fidels companys i companyes d’aventures prèvies a l’èxit televisiu, amb els que treballa de forma assembleària tant la música com la seva reinterpretació visual.

Amb el títol Entre fluids, l’artista vol expressar barreja, mestissatge i comunió entre un munt de conceptes aparentment incompatibles.

Segons el propi Triquell “Entre fluids és acceptar que es pot ser sensible, revolucionari, emotiu i tot allò que pugui ser contradictori, en un mateix moment”.

Al disc hi participen artistes heterogenis de diferents disciplines que han treballat colze a colze per a crear tot l’univers sonor i visual del disc. Un col·lectiu de joves que, darrere l’alter ego Triquell, han trobat l’oportunitat de viure del seu art sense obeir a estils, modes o estructures predeterminades per la indústria. Un grup de joves que poden viure entre fluids.

Obre Entre fluids “Evanjelly (Flowin’)”, el primer tema que va ser composat d’Entre fluids, posa l’èmfasi a la base instrumental per tal de mostrar que Triquell és un projecte global que va més enllà del frontman.

La cançó parla sobre abraçar el passat, tot i que sigui dur, perquè forma part de tothom i construeix cada persona. Segueix un dels singles avançats fa uns mesos, “CBD i Espardenyes”, que és un crit de l’artista en contra de l’entreteniment massiu i de la comercialització de la seva persona.

A continuació, “Jugular”, que va ser el primer single que Triquell va publicar i que s’ha convertit en pocs mesos en un èxit radiofònic. Relata la sensació de no estar a gust a una festa i sobreposar-se, a través del ball, a aquests pensaments intrusius i autodestructius en entorns d’oci nocturn.

“NPC” (Non Playable Characters) és un tema escrit amb típiques frases de persones que acompleixen molt bé el seu rol laboral o vital, però que actuen amb apatia, com si fossin robots. “Aliviat” compta amb la primera col·laboració del disc, Vernat.

Amb aquest artista i productor de Sabadell, que també ha col·laborat amb Ven’nus o les germanes Nedder- mann, van composar una cançó que respira amor i pau mental on accepten el fet d’estar “en espera” per després poder gaudir més d’allò que arriba.

És un interludi que desemboca en una part més emocional i introspectiva de l’àlbum amb la cançó de dona nom al disc “Entre fluids”. El track passa per fases de percussió R&B, fases més roqueres, versos amb més mètrica i juga amb els espais i les sensacions de la mateixa manera que ho fa l’àlbum. Pur mestissatge.

Just després arriba una altra de les peces avançades. “Clímax” és una cançó eminentment pop rock amb una base electrònica lluminosa que parla dels moments àlgids que regala la vida, que solen arribar oportunament quan la monotonia ho omple tot de monocromia.

“L’espai que et crema”, amb la col·laboració de la cantant Ven’nus, tracta sobre l’estima masoquista que a vegades es té cap a espais o persones que fan mal i absorbeixen energia.

Els artistes expliquen que s’han consumit en entorns que els han portat al límit i ho han intentat transformar en un aprenentatge a través del missatge que hi canten. “Road trip”, una altra de les cançons que ja s’havien publicat, és un viatge dinàmic, nòmada, amb banda sonora constant.

També és un tràveling metafísic pels inicis d’una relació tant sentimental com amistosa, emocional o professional. Sense cap mena de dubte, l’etapa més bonica de totes.

“Laberint” és la cançó on Triquell es mostra més vulnerable i explora què és estimar: “és no engabiar, és sentir-se perdut i és desidealitzar la possessió per deixar entrar el que sigui que hagi de venir”.

Amb “Detroit Tango” arriba l’única cançó cantada en anglès. Triquell fa honor així als seus inicis juntament a la seva banda Alter Soma, que també l’acompanyen en aquest projecte.

Una cançó que practica el mestissatge, l’èxtasi creatiu, l’explosió d’imatges inconnexes cantades amb la voluntat de demostrar els múltiples referents que inspiren la rica sonoritat de l’artista.

Finalment arriba “Massa tard”, una cançó que plasma el final inevitable d’una relació on l’artista explica que es va despersonificant i va entrant en una fase depressiva.

D’alguna manera, explora el patiment després d’un viatge que acaba en fracàs tot i una voluntat desesperada, però inútil, de seguir estimant-se.

Tanca el disc “Nirvana”, una cançó feta de cap a peus amb Alter Soma en una nit de reconnexió amb el grup després de mesos desconnectats.