Salut 061 coronavirus
CDR civil
Imatge del tall dels CDR a l'A-2, a Alcarràs
Lloguer de vehicles i furgonetesw RENTALG

Un tinent de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Lleida ha assegurat aquest dimecres que el cap de sala dels Mossos d’Esquadra a la regió policial estava present en un xat de Whatsapp dels veïns d’Alcarràs (Segrià) on l’1-O s’alertava de l’arribada d’antiavalots a diversos col·legis electorals de la zona.

Tot i que un jutge de Lleida va arxivar la causa i l’Audiència va ratificar l’arxivament, el comandament de la Guàrdia Civil ha aprofundit en la qüestió, ja que el tribunal que jutja el major Josep Lluís Trapero i l’antiga cúpula d’Interior va permetre parlar de la qüestió.

Segons aquest guàrdia civil, aquell dia hi va haver molts missatges per emissora, telèfon mòbil i Whatsapp que evidenciarien que els comandaments de la policia catalana no van ajudar a la Guàrdia Civil i fins i tot van ajudar la població civil a impedir l’actuació dels antiavalots.

Aquest guàrdia civil ha explicat que els va estranyar molt que minuts després de decidir enviar efectius a un col·legi per què els seus agents de paisà deien que estava tranquil i amb poca gent, allà mateix s’hi acumulaven desenes de votants per impedir l’actuació dels antiavalots.

En aquest sentit, ha dit que la seva idea inicial era anar acompanyats dels Mossos, entrar, aixecar acta i sortir ràpid amb les urnes i les paperetes per anar a un altre centre. Però la feina se’ls dificultava molt per la gran presència de ciutadans que arribaven poc abans que els agents.

Això els va fer sospitar que algú avisava els votants, i dies més tard van descobrir els xats, correus, converses per telèfon i per ràdio entre els comandaments de Mossos, en els quals es van descobrir missatges dirigits a dificultar la labor dels guàrdies civils.

Durant tot l’interrogatori, el tinent de la Guàrdia Civil i instructor dels atestats ha mantingut la mateixa versió: que els Mossos no va col·laborar amb els cossos de seguretat estatals i que, a més, van dificultar la seva tasca. “No només no van complir amb els mandats judicial,s sinó que amb la seva activitat ens van perjudicar a nosaltres”, ha assegurat a preguntes del fiscal.

El guàrdia civil ha assegurat que esperaven comptar amb el suport dels binomis que hi havia en cada centre de votació perquè “era de sentit comú” que la primera intervenció la fessin “de la mà”. Però que, en lloc d’això, els Mossos es van dedicar a vigilar-los: “fins i tot, perseguir-nos”. “Diria que és la principal tasca que fan després d’haver analitzat els àudios”, ha afirmat.

En aquest sentit, ha descartat que es tractés de temes de “seguretat” pel que es deia a les converses i que, a més, la informació que tenien permetia als votants boicotejar les seves accions.

L’ARRO, “sense defenses”

També ha detallat que a l’operatiu de Lleida l’1-O hi havia sis unitats d’ARRO però que durant tot el dia, “pràcticament, només van actuar en un col·legi”.

Tant és així, que ha concretat que van fer quatre actuacions al mateix centre i que s’hi van estar des de les vuit del matí “fins al final de la jornada”. “Quan el comandament els diu que marxin”, ha remarcat.

A més, ha dit que els agents no duien ni les defenses ni els casc. “Tenien les capacitats disminuïdes”, ha afirmat el guàrdia civil, tot afegint que només se’ls distingia de les unitats de seguretat ciutadana per l’uniforme que duien. “No van actuar com antidisturbis”, ha dit.

Més activitat a la tarda

L’agent ha insistit que l’activitat dels Mossos va incrementar a la tarda. Una situació que ha atribuït al fet que en aquell moment van saber que alguns jutjats havien incoat diligències d’ofici sobre l’actuació.

També ha fet referència a un correu que el comissari Ferran López va enviar amb un model de resposta “a l’hora de contestar” els jutges. “Entenc que la intenció era que hi hagués unitat d’acció davant dels requeriments”, ha dit.

A més, ha dit que, al seu entendre, el que es pretenia era “complimentar actes per poder documentar la seva activitat davant de l’autoritat judicial”. Malgrat això, ha insistit que el que es reflectia als documents no coincidia amb el que es podia desprendre dels més de 8.000 àudios analitzats.

D’altra banda, ha afirmat que la “dinàmica” d’actuació dels Mossos era “coneguda” abans de l’1-O i que, a més, estaria consensuada amb dirigents polítics. Com a exemple, ha posat un discurs de l’alcalde d’Alcarràs del dia 30 on hauria dit que “els mossos vindran, intentaran agafar les urnes, no podran i es quedaran aquí”. “I això és el que va passar”, ha afegit.

El centre de coordinació

També ha dit que els Mossos no volien que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil compartissin “la cuina” del Cecor de Lleida el dia del referèndum i que, en una conversa de Whatsapp, van parlar de buscar una “estratègia” per mantenir-los al marge si això passava.

Malgrat això, ha dit que tampoc va funcionar el centre de coordinació que es va establir a la Subdelegació del govern espanyol a Lleida i ho ha atribuït al fet que els comandaments de Mossos no els facilitaven dades.

Abans d’aquest tinent ha acabat la seva declaració el número 2 de la policia judicial de la Guàrdia Civil a tot Catalunya, que va testificar aquest dimarts. A preguntes de les defenses ha admès que Cèsar Puig i Pere Soler no van participar en decisions operatives de l’1-O, sinó que com a molt rebien algun correu electrònic, sobretot en referència a l’augment d’efectius i hores extres dels agents per al referèndum.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.