llibre

L’escriptora puigcerdanenca Sandra Adam ha publicat en un llibre la recerca duta a terme durant sis anys sobre els inicis del turisme a la comarca, a la segona meitat del segle XIX.

“Corre el mite que els estiuejants són gent de Barcelona que escullen la Cerdanya perquè sí i el que he aconseguit demostrar amb la recerca que he fet al llarg dels anys és que la majoria d’ells hi tenien una arrel”, explica l’autora del llibre ‘L’estiueig a la Cerdanya. Urbanisme, cultura i lleure des del 1850’, editada per Efadós.

Estiu en Viu

Fruit d’aquest treball també ha pogut constatar que hi havia un turisme sanitari a la comarca, sobretot de persones amb patologies respiratòries o a la pell, que veien aquesta part del Pirineu com una alternativa a anar a Suïssa.

Adam explica que molts dels visitants que va tenir Cerdanya als estius de finals del segle XIX són fills de la comarca que havien marxat a fora i decidien tornar-hi de vacances. A més, detalla que les seves estades van contribuir a la transformació urbanística de Puigcerdà i altres localitats de la comarca, que es van anar eixamplant.

Tot plegat ho ha pogut constatar resseguint la premsa escrita de l’època i a través de fonts familiars, a més de documentació que es conserva en diversos arxius, com ara l’Arxiu Nacional de Catalunya o el de la comarca de la Cerdanya.

El llibre conté unes 280 fotografies on es poden veure quines opcions de lleure hi havia a l’època o algunes de les obres de comunicació que s’hi van dur a terme. En aquest sentit, l’autora explica que l’arribada per la Collada de Toses es feia amb bestiar i carruatges i era molt complicada: “Els testimonis diuen que arribaven plens de pols i amb un mal d’esquena del què trigaven tres dies a recuperar-se”, comenta.

A més, diu que els estiuejants arribaven per Sant Joan i s’estaven a la comarca fins al mes d’octubre. Tot i això, en diversos casos, el marit deixava l’esposa i els fills i continuava anant a treballar a Barcelona.

L’escriptora explica que les famílies residents solien llogar-los habitacions i que, posteriorment, els visitants optaven per comprar un terreny i construir-se una casa. A banda de l’època estival, també era freqüent que busquessin refugi a la comarca en períodes d’epidèmies.

A més, els que venien amb l’objectiu de millorar la seva salut feien banys de sol, aigua o aire, tenint en compte que per a la burgesia catalana era més fàcil anar al Pirineu que desplaçar-se fins a Suïssa, on, afegeix Adam, només uns pocs s’ho podien permetre.

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.