Marina Pifarre
ilerdent

Sóc dona, sóc de l’horta i sóc, una entre les 2.810 dones que hi són. De vegades diuen quins privilegis tenen la gent que viu a l’horta. La meva opinió per l’experiència de tenir seixanta i cinc anys, és que.

.-Viure a l’horta no és cap garantia de comoditat, sobretot que ens ho preguntin als que sempre hi hem viscut.-

Jo era una de les petites de cinc germans, els meus pares es dedicaven plenament a les feines de la granja i el “tros”.-com es diu aquí a l’horta. Com de petita i menuda que era, em tocaven les feines de rematar els animals, portar i treure la lletera, rentar els càntirs, esbrollar les tomaqueres o collir de terra, cebes, patates o naps, entre altres feines, com la recollida manual de cotó amb les mans ensangonades, de treball a casa no hi faltava.

Cada dia abans d’anar a l’escola, havia de repartir la llet pels pisos de la Mariola. A fe de Déu,a l’hivern, feia moltíssim de fred, però a la granja Pifarré ningú es queixava, cadascú tenia el seu rol.

No calia que ningú et digués per alçar-te, el fet de remugar les vaques o el cloqueig de les gallines, volia dir que començava un altre dia.

El meu vestit d’uniforme de l’escola del Cor de Maria estava penjat a la tartana al costat del “Siscó”, la somera s’esperava quieta fins que arribava la Mercè, la meva mare, una bona dona molt treballadora. Mentrestant, jo anava i tornava deixant la llet als pisos i només em calia dir: -“llet del Pifarré”.- i tothom sortia a la porta amb la seva lletera. Així, aquelles nenes i nens amb els quals, després jugava al pati de l’escola podien beure la llet nostra. La llet que sobrava la meva mare i jo la donàvem a les monges per aquells nens i nenes sense recursos. Allò sí que era solidaritat, empatia i bon exemple pels fills.

Jo he crescut així, mai m’ha faltat res, però sempre haig compartit. Més tard als anys setanta vaig fer la carrera universitària envoltada majoritàriament d’homes, per als meus pares va ser un orgull, però també ho van ser, les meves germanes i germans. No podia ser d’una altra manera, la Mercè i el Joan sempre ens van ensenyar a creure i respectar a tothom sense egoisme però amb llibertat.

Finalitzats els estudis l’accés més lògic era oposar i al 30 de març 1977 era funcionària del “Ministerio de Agricultura”, encara estàvem amb dictadura, poc per la democràcia de l’any 78.

Per la puntuació vaig poder escollir lloc al Departament de la Seguretat Social, treballadors agraris.

Molt aviat vaig adonar-me de les dones pageses de tota la comarca de Lleida i ciutat que no cotitzaven a la seguretat social i vaig iniciar una campanya als pobles de muntanya, les garrigues, el Solsonès explicant els beneficis d’afiliar-se però sempre amb la ment posada en què fossin dones independents. Tanmateix a l’Horta de Lleida vaig anar torre per torre, amb el mateix missatge. Algunes dones no podien per falta de recursos, d’altres els seus marits no veien la necessitat per tenir un patrimoni elevat i finalment les últimes, amb les qui vaig treballar més, van ser dones que els seus marits deien “NO” per imposició malaltissa i masclisme!

Conjuntament amb centenars de dones vaig crear uns drets i també uns deures que les van ajudar a ser lliures i independents.

Ara que sóc una dona gran, de la generació “sènior” i després de molts anys, moltes d’aquelles dones, m’acaronen tot dient -has estat de gran ajuda- i els hi responc com no podria ser d’una altra manera.- haig fet el que es feia a casa, ajudar. Per tant, ara, és lògic que diguin, que sóc tal cosa o d’altra, el cert és que tinc la ment neta i oberta, sense coaccions i amb llibertat, dic allò que crec que és necessari per a l’horta, ajudo al qui ho demana i sempre procuro i procuraré de no defallir per poder ajudar.

Una vida curta però intensa‍♀

Marina Pifarré
[email protected]

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.