udl
Edifici del rectorat de la Universitat de Lleida
Una recerca liderada per la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Lleida (UdL), Carolina Villacampa, alerta de la falta de protecció que pateixen algunes víctimes d’explotació criminal. Les conclusions s’han publicat en dos articles a International Review of Victimology i European Journal on Criminal Policy and Research.

En la recerca, Villacampa parteix de la premissa que cal protegir les víctimes del tràfic d’éssers humans per a explotació criminal en les mateixos termes que, per exemple, les explotades sexualment. Posa com a exemple les anomenades ‘mules’, que transporten substàncies estupefaents. “Des que són detingudes, habitualment al mateix aeroport, són considerades delinqüents, sense investigar si van ser forçades, coaccionades o amenaçades per cometre el delicte”, explica Villacampa.

Segons aquest estudi, el sistema policial i judicial espanyol no detecta moltes víctimes de tràfic de persones al marge de les que són explotades sexualment, com ara les que s’han vist empeses a cometre delictes.
Per corregir-ho, assegura Villacampa, caldria millorar la formació dels professionals, aplicar efectivament la clàusula d’exempció de responsabilitat criminal ja prevista al Codi Penal i incloure’n una altra de no processament.

La catedràtica de la UdL ha treballat amb Núria Torres, de la Universitat Rovira i Virgili, entrevistant en primer lloc internes de dos presons catalanes i després, professionals del sistema de justícia penal i de l’àmbit assistencial a les víctimes. Les investigadores han parlat amb policies nacionals, mossos d’esquadra, fiscals, jutges, advocats, funcionariat de presons, membres d’ONG i personal de serveis d’atenció a les víctimes de delictes de tràfic a Madrid, Barcelona, Lleida i Tarragona.

La condició de delinqüent que s’atribueix a aquestes víctimes es manté durant tot el procés judicial. “Els fiscals són reticents a considerar les ‘mules’ com a víctimes, al·ludint tant a la gravetat del delicte comès com al fet que el viatge suposa una separació espacial i temporal de qualsevol explotació soferta”, recull l’estudi.
Una percepció que comparteixen els funcionaris de presons, per als quals “l’existència d’una condemna sembla suficient perquè aquests professionals no qüestionin si la persona pot ser també víctima d’un altre delicte”, segons aquesta recerca.

No obstant això, els funcionaris de presons són receptius a la possibilitat que, precisament durant la reclusió, les víctimes puguin assolir la confiança necessària per revelar la veritat de la seua experiència. Llavors és quan expliquen “si realment va ser una decisió pròpia o van ser forçats a fer-ho per coneguts, amics, dependència emocional, violència, coacció o amenaces a les seues famílies”, destaca Villacampa.

La recerca liderada per la UdL revela que al sistema espanyol la identificació de les víctimes de tràfic de persones recau únicament en la policia. Les investigadores creuen que l’autoritat per detectar-les hauria d’anar més enllà de certs agents especialitzats de les forces de seguretat, incloent altres professionals, ja siguin del sistema de justícia penal o d’assistència a les víctimes.
“Caldrà fer les modificacions pertinents al protocol de protecció de víctimes de tràfic de persones, que ara per ara limita la tasca d’identificar-les a forces policials especialitzades”, afirmen.
Les conclusions també plantegen que cal millorar la formació dels professionals de la justícia penal “per entendre que el tràfic és un fenomen complex que inclou també processos d’explotació de les víctimes en la comissió forçada de delictes”. En aquest sentit, les investigadores afirmen que els professionals “han de ser conscients del significat i del contingut del principi de no punició a les víctimes de tràfic, l’aplicació del qual no es pot veure limitada a una determinada categoria de delictes o per a víctimes d’un determinat tipus de tràfic”.

A més d’ampliar la formació dels professionals més enllà dels casos de tràfic per a explotació sexual, addicionalment i a nivell regulador creuen que “s’hauria de tenir en compte la inclusió en la legislació nacional espanyola d’una clàusula que conduís directament a l’absència de processament d’aquestes víctimes, alhora que cal fomentar una interpretació menys restrictiva de la idea de proporcionalitat per aplicar la clàusula de no punició a les víctimes de tràfic per a la comissió forçada de delictes ja prevista al Codi penal espanyol”. ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.