Al barri de Cappont de Lleida s’ha reivindicat aquest dissabte el llegat del referèndum tornant a posar un dels cartells de la plaça rebatejada com a ‘1 d’octubre’ que havia desaparegut fa 15 dies. Es tracta de l’espai que està just davant del CAP de Cappont, un dels escenaris de les càrregues policials a la ciutat. El 4 de novembre una setantena de veïns van penjar les plaques als dos extrems de la façana del CAP com a record d’aquella jornada i van demanar a la Paeria que canviés oficialment el nom de l’espai, que actualment es diu Marquès de Leganés. La nova placa s’ha col·locat un parell de metres més amunt per intentar evitar que ningú més la pugui arrencar. Els veïns que han participat a l’acte insisteixen que els fets de l’1 d’octubre no es poden oblidar. A més, una vintena de membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) del barri han aprofitat per decorar una de les passarel·les que creua el riu Segre, la del Liceu Escolar, amb llaços i globus grocs per demanar l’alliberament dels consellers destituïts i els líders de l’ANC i Òmnium que encara estan empresonats. A la plaça Blas Infante s’ha fet una xocolatada acompanyada d’una actuació musical i s’han venut també bufandes grogues per sumar fons a la caixa de resistència. Tot plegat desafiant el vent gèlid que bufava aquest dissabte al matí a la capital del Segrià.

L’acció de rebatejar la plaça la va organitzar l’associació de veïns i el Comitè de Defensa de la República del barri, entitats que aquest dissabte han volgut recol·locar un dels dos cartells arrencats coincidint que just fa dos mesos i un dia del referèndum. La placa va desaparèixer el diumenge 19 de novembre, un dia després que operaris de l’empresa concessionària de la neteja intentessin retirar-la per ordre de la Paeria, que va argumentar que és el ple municipal el que decideix els noms dels espais de la ciutat. Les protestes dels veïns van evitar que els treballadors d’Ilnet acabessin de treure el cartell però l’endemà ja no hi era.Els CDRs també volen fer més visibles que mai els llaços grocs que simbolitzen la petició de llibertat dels consellers destituïts pel govern espanyol en aplicació de l’article 155 i els líders de l’ANC i Òmnium Cultural. A banda de decorar places i passarel·les, aquests dies també n’han pintat en voreres i passos de vianants de diferents punts de la ciutat. I és que cal recordar que aquesta setmana la Junta Electoral de Lleida ha instat els ajuntaments a retirar aquests símbols i també estelades i cartells de ‘llibertat presos polítics’ en edificis i espais públics com rotondes arran d’una demanda formulada pel PP. La Junta Electoral Central també ha prohibit als membres de les meses electorals del 21 de desembre que portin el llaç groc i la de Barcelona no permet il·luminar de groc fonts i façanes a la capital catalana.

1 d'octubre
Imatge de la parada que ha muntat el CDR de Cappont per vendre bufandes grogues en el moment de la xocolatada, aquest dissabte 2 de desembre del 2017

Des del CDR de Cappont, Llibert Rexach ha afirmat que han tornat a col·locar el cartell amb el nom de ‘1 d’octubre’ a la plaça de davant del CAP “perquè així és com la va batejar la gent del barri i és com s’hauria de dir una plaça on hi va haver una gran brutalitat policial”. Rexach ha afegit que “ens agradaria que fos el nom oficial en homenatge a les víctimes i a totes les persones que es van deixar la pell per defensar les urnes, però ens esperem la negativa de l’ajuntament de Lleida, per això cal que la gent la bategi més enllà del que digui la Paeria”.

Un dels veïns que ha participat a l’acció, Josep Farré, ha assegurat que “hi ha coses que si no es recorden la Història les oblida i la repressió de l’1 d’octubre si ningú l’explica i ningú posa cap placa al final serà com si no hagués passat res, perquè des del costat unionista intentaran esborrar aquests fets perquè ells mateixos tenen vergonya del que va passar”. Farré ha insistit que “és molt important que s’hi impliquin els joves i tenir clar que les coses no sempre s’aconsegueixen el primer dia, s’ha de persistir”. Respecte a l’empresonament de membres del Govern destituïts i líders d’entitats socials, ha afegit que “aquesta és una altra vergonya que tenim, perquè des de petits ens han ensenyat que a la presó hi van els dolents per robar, matar, violar o estafar, però en aquesta llista no està contemplat que hi vagin persones que sempre han actuat pacíficament“.

A l’acte de a la plaça Blas Infante s’hi han sumat els músics Josep Marbà i Maria Carme Trilla, que han demanat alliberar “tots aquells que estan a la presó per les seves idees” i fer el possible perquè “el poble català tiri endavant i no torni cap enrere”.

Aquest divendres al vespre els Comitès de Defensa de la República ja van recordar l’1 d’octubre amb tres marxes que van sortir de tres punts que van ser col·legis electorals amb càrregues policials -el CAP de Cappont, l’Escola Oficial d’Idiomes i el casal de la Mercè de la Mariola- i que van confluir a la plaça de la Paeria.

Desallotjament violent del CAP de Cappont l’1-O

Els agents antidisturbis de la policia espanyola van desallotjat violentament les persones que esperaven al CAP Cappont de Lleida per poder votar a primera hora del matí del passat 1 d’octubre. Els antidisturbis es van desplegar al lloc amb una desena de furgons i cap a un quart de deu van començar a dur a terme el desallotjament de les persones de forma violenta tot i la seva resistència pacífica estirant-se al terra. Els agents van disparar diversos trets intimidatoris i van carregar fet ús de les porres. A conseqüència d’aquests fets, hi va haver diversos ferits lleus, a un dels quals es van endur amb l’ambulància.

El desallotjament es va allargar fins a les deu del matí, quan els antidisturbis van entrar al CAP i es van endur dues urnes. Els organitzadors, però, en tenien més d’amagades i quan els agents van marxar les van treure i els veïns van poder finalment votar.

Altres actes de CDRs de Ponent

El de Cappont no és l’únic acte festiu i reivindicatiu organitzat aquest dissabte. També a la ciutat de Lleida, a la plaça de l’Escorxador el CDR del barri ha organitzat una recollida de signatures per reclamar l’alliberament dels empresonats i la venda de llaços grocs per recollir fons destinats a la caixa de resistència, accions acompanyades de música i xocolatada.

D’altra banda, Agramunt, a l’Urgell, acull aquest dissabte una jornada solidària amb el lema ‘No esteu sols, no estem sols’ per exigir també que surtin de la presó els consellers destituïts i els presidents d’Òmnium i l’ANC i recaptar diners per a la caixa de resistència dels CDRs de la Noguera, la Segarra i l’Urgell. La jornada ha començat a quarts d’onze amb la pintada d’un ‘mural per la llibertat’ i una xocolatada. Durant el dia hi ha previstos àpats populars, tallers, jocs infantils i actuacions musicals que culminaran amb un concert a les 23h de Diga’ls-hi Inquiets, Comandants de Tros, The Targarians i TATE. Segons els organitzadors, amb aquesta jornada també es vol seguir reclamant la instauració de la República Catalana i fomentar la participació en les eleccions del 21 de desembre. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.