Walt Disney reinventa la història de ‘La Bella y la Bestia’

Hi havia una vegada un atractiu i jove príncep que vivia en un magnífic castell. Donava festes extravagants a les quals assistien belles debutants de tot el món ateses per una cohort de servents que satisfeien tots els seus capritxos. Però el príncep s’havia convertit en un home insolent i egoista. Quan una anciana captaire apareix al castell buscant refugi contra la tempesta i li ofereix una rosa a canvi, la rebutja amb fredor sense saber que en realitat es tracta d’una bella bruixa (Hattie Morahan). Com a càstig per la seva crueltat, ella tira una maledicció al castell, transformant al Príncep en una bèstia i a tots els seus habitants en objectes domèstics. Per desfer l’encanteri, ha d’aprendre a estimar als altres i ser digne del seu amor abans que l’últim pètal d’una rosa encantada caigui… en cas contrari, seguirà sent una bèstia i els seus servents seguiran tenint formes inanimades, presos al castell per a tota l’eternitat.
Uns anys després, en la petita localitat de Villeneuve, Bella (Emma Watson), una jove intel·ligent i plena de vida realitza les seves tasques diàries, reflexionant sobre la monotonia de la seva vida provinciana. Bella és molt independent i bastant introvertida. Viu amb el seu pare, Maurice (Kevin Kline), un artista solitari, i és una lectora voraç que somia amb aventures i romanç en un món que està molt més allà dels límits del seu poblet francès. Els habitants del poble no saben què pensar d’ella, perquè encara que és virtuosa i amable, Bella és un enigma malgrat la seva bellesa. Ella rebutja les incessants insinuacions de Gastón (Luke Evans), un canalla arrogant i groller que la vol conquerir en una posada rural amb el seu company LeFou (Josh Gad) i té a totes les dones solteres de la ciutat menjant en el palmell de la mà. Gastón està enamorat de Bella, però ella té molt caràcter i es mostra insensible als seus encants.
Quan Maurice es dirigeix al mercat li ataquen els llops; es perd en el bosc i es topa amb el castell de la Bèstia, fosc i gelat, on es refugia. Però a la Bèstia li enfuria que hagi aplanat la seva propietat i ho captura. Bella s’assabenta de la desaparició del seu pare i surt en la seva cerca, donant-se de cara amb la Bèstia, a qui implora el seu alliberament, arribant a oferir la seva pròpia llibertat per la del seu pare. Mentre està tancada en una torre del sinistre castell, Bella escolta veus amigues. Són les dels objectes de la casa encantada, que poden parlar com a resultat de l’encanteri. Li presenten als antics membres del castell entre els quals estan: Lumière (Ewan McGregor), un canelobre; Cogsworth (Ian McKellen), un rellotge de xemeneia; la Sra. Potts (Emma Thompson), una tetera; Madame de Garderobe (Audra McDonald), un armari rober; Plumette (Gugu Mbatha-Raw), un plomall; i el Mestre Cadenza (Stanley Tucci), un clavicordi. Amb l’esperança que Bella conquisti el cor de la Bèstia, observen amb ansietat qualsevol signe d’amor veritable, però la Bèstia és esquerpa i mal educada i s’ha resignat a la seva fosca destinació.
La seva relació és conflictiva, plena d’animositat i ressentiment, així que el romanç sembla descartat. Però Bella té bon caràcter i el do de veure el que altres persones no veuen. Així que comença a albirar que el Príncep amaga un cor tendre. La Bèstia pot ser generosa, compartir la seva biblioteca amb ella, i també cavallerosa, posant en perill la seva pròpia vida per protegir a Bella. A més la fa riure. Bella és valenta, no té por a defensar-se i també és compassiva i guareix les ferides de la Bèstia quan resulta ferida per la seva culpa. Junts, gaudeixen de la lectura i de debats sobre literatura… Ella li anima a ser millor persona i a poc a poc comença a tornar a la vida.

La pel·lícula és una versió gairebé calcada de la que Disney va estrenar l’any 1991 i que va aconseguir –entre altres premis- dos Oscar, el corresponent a la millor banda sonora i a la millor cançó. Ara la tecnologia l’eleva a una altra dimensió, aprofitant el bo i millor de la primera.