treballadors
Tenir feina ja no és sinònim de qualitat de vida

El percentatge de lleidatans assalariats que al 2014 vivien per sota del llindar de la pobresa era del 33,93%, més de tres punts percentuals respecte al 2008, segons revela el llibre ‘La pobresa a Lleida: l’impacte de la crisi sobre les rendes salarials i les pensions’ (Edicions de la UdL, col·lecció Sud-Nord), dels professors de la Universitat de Lleida (UdL), Joan Pere Enciso, Rafael Allepuz i Xavier Pelegrí. Aquest treball, que analitza com la crisi ha afectat els ingressos de les persones assalariades, les aturades amb prestacions, les pensionistes i les que reben la renda mínima d’inserció, a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística i de l’Agència Tributària entre el 2008 i el 2014 (últim sobre el qual hi ha dades disponibles), conclou que la societat lleidatana s’ha empobrit a un ritme superior que la del conjunt català i espanyol. La renda familiar bruta disponible per habitant es va reduir a Lleida un 23,18% entre el 2008 i el 2012.

Entre les causes més importants de la caiguda de la renda familiar, el llibre esmenta la reducció del nombre de persones ocupades en un 10,82%, el procés de devaluació salarial (12,48%), que entre els menors de 25 anys arriba al 40%, així com de les pensions i de les prestacions per desocupació. El 60% dels pensionistes, segons expliquen els autors, rebien una pensió per sota de la mitjana catalana i estatal i els ingressos de les persones sense feina amb prestacions van reduir-se un 20% entre el 2010 i el 2014.

Pel que fa a l’evolució de la renda mínima d’inserció -a partir de dades de la Generalitat-, els imports executats van augmentar en aquests sis anys proporcionalment més a la demarcació de Lleida que al conjunt de Catalunya, però la quantia que rebia cada membre destinatari va disminuir.

El treball també posa de relleu que la crisi també ha comportat l’augment de les desigualtats. Així, l’any 2008, per cada 100 euros que rebia el 50% de la població de Lleida amb menys ingressos, el 50% restant en rebia 389. Al 2014, ja eren 447 euros, un 14,91% més.

Altres dades que aporta la publicació posen de manifest que les dones seguien tenint uns ingressos inferiors als homes, sobretot en la franja de majors de 65 anys. Tot i que la bretxa salarial havia disminuït en el període analitzat el diferencial continuava sent rellevant, d’uns 17 punts percentuals.

Aquest és el segon llibre que els mateixos autors dediquen al tema de la pobresa a Ponent, l’anterior, ‘Nova i vella pobresa a les comarques de Lleida. Percepció des dels serveis socials’, també era fruit d’un estudi finançat per l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL que es va publicar ara fa dos anys en la mateixa col·lecció. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.