Això és el que una companya em deia benintencionadament fa uns dies. L’evident retrocés democràtic que patim des de fa uns mesos no troba ressò a la cafeteria, als passadissos, als correus electrònics. Dissortadament, podria posar uns quants exemples. N’he triat tres. Silenci dens i punyent davant el veto de la Facultat d’Economia de la UAB perquè en una de les seues sales es pogués fer un homenatge a qui n’havia estat professor, el vice-president de la Generalitat, ara empresonat, Oriol Junqueras. Silenci dens i punyent davant l’agressió soferta per una treballadora de la Universitat de Lleida per part del cap de gabinet d’Alcaldia i gendre d’Àngel Ros en l’exposició de l’obra de Santiago Sierra al Museu de Lleida “Presos polítics a l’Espanya contemporània”. Mentre els acòlits s’apressaven a bramar per l’escridassada de què havia estat objecte l’alcalde, des de la Universitat no es va creure adient dir-ne res. Ni des de l’equip de Govern ni des de les instàncies que configuren el sottogoverno es va fer el més mínim gest de protesta davant una agressió que les xarxes socials van reflectir a bastament. Silenci dens i punyent davant la tebior de les manifestacions realitzades pel president de la Conferència de rectors de les universitats espanyoles, que també ho és de la nostra, a propòsit de l’escàndol, un de tants, del màster universitari de Cristina Cifuentes, col·locat al nivell dels productes d’Eroski en la secció d’ofertes de 2×1.
Són tres exemples dolorosos que emmirallen les incapacitats d’un col·lectiu preocupat per construir currículums acadèmics sobre la base de currículums de renúncies de valors. La meua companya benintencionadament deia que la vergonya els fa callar. Jo crec que aquests silencis densos i punyents són, ras i curt, una mostra de desvergonyiment. L’any 1998 el gran filòsof i sociòleg Edgar Morin va participar en un llibre publicat des de la Universitat de Lleida on reflexionava a l’entorn de la cultura universitària. Hi argumentava que aquesta s’havia de sostenir sobre dos pilars: l’autonomia de la consciència i l’ètica del coneixement. Si sentís aquests silencis que retronen en el nostre dia a dia, no creieu que demanaria urgentment que descataloguessin el llibre i el traguessin de circulació?
Antonieta Jarne
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.