Els sorolls nocturs provocats per vehicles o activitats al carrer, entre les preocupacions del catalans

Els catalans creuen que la policia hauria d’actuar amb certa mà dura i més contundència contra els sorolls molestos a la nit i la prostitució als carrers i carreteres. És una de les principals conclusions de l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya (ESPC), presentada aquest dimecres. Així, en una escala de 0 a 10, de més a menys permissivitat, els enquestats volen un 7,7 i un 7,2 d’intervenció policial. Altres àmbits, com els porros, les manifestacions, els manters o els immigrants irregulars no requeririen tanta intervenció policial.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha presentat l’enquesta al Parlament, una enquesta biennal feta durant el 2015 a més de 6.200 catalans. Així, en altres edicions els enquestats havien demanat una intervenció de 7,6 o 7,8 en sorolls i 7,5 en prostitució, però ara han baixat una mica. Els fumadors de porros requeririen una intervenció policial de 6,9, tres dècimes més que el 2013 però menys que el 7,1 del 2012. Per a les manifestacions no autoritzades o que pertorben la normalitat es demana un grau d’intervenció policial de 6,3, més que el 2013 però menys que el 6,8 del 2011. La venda ambulant irregular obté una nota de 6,3, similar a altres anys, i els immigrants sense papers, un 6, per sota del 6,2 de fa tres anys i el 6,9 del 2012.

La diputada de la CUP Mireia Vehí ha preguntat a Jané sobre el suposat biaix ideològic d’aquestes classificacions, i el conseller ha respost que està fet en base a criteris tècnics.

El percentatge de població que es considera víctima d’un fet delictiu ha passat del 16,2 al 15,8%, mantenint la tendència a la baixa iniciada el 2010, i del 4,9 al 4,3% en el cas de les destrosses considerades delictives. Però en l’enquesta de l’any passat es van introduir altres delictes no preguntats anteriorment, com enganys, fraus, estafes, ocupació de segona residència, robatoris d’altres objectes i destrosses d’altres objectes que portava la víctima. Això fa que les xifres de víctimes pugin al 20,6% en el cas de delictes i el 4,4% per a destrosses delictives. El 5,2% dels enquestats van patir més d’un delicte.

Per contra, els enquestats que es consideren víctimes d’algun il·lícit però que no consideren delictiu ha passat del 5,9 al 7,4 o al 10,3% si es tenen en compte els nous fets enquestats. Aquestes xifres són les més altes des del 2009. En tot cas, Jané ha assegurat que Catalunya no és un país insegur, i ha recordat els milions de turistes que visiten el país cada any.

Per tipus de delicte, el 88% són contra el patrimoni i el 12% restant són contra les persones. Els delictes contra el patrimoni es concentren principalment en robatoris i danys en vehicles, els enganys, fraus i estafes, i els robatoris amb força o furts. En els delictes contra les persones, que inclouen agressions, amenaces, coaccions i intimidacions, el 85% van ser sense lesions, el 4,1% van provocar lesions que no van requerir intervenció mèdica ni medicació, i el 10,2% van provocar lesions i es va requerir atenció mèdica o medicació. Sobre el motiu de l’agressió física o verbal, el 12,6% van ser per raó de sexe, el 12,2% per ideologia i el 6% per religió.

Els enquestats victimitzats situen l’afectació psicològica en un 5,4 sobre 10, davant del 5,8 de l’enquesta anterior. Les molèsties associades han passat de 7 a 6,9 punts sobre 10.

Es denuncia poc

Però un dels problemes principals que ha reconegut el conseller és el baix percentatge de denúncia dels delictes. La taxa ha baixat del 39,9 al 39,3%, –35,3% si s’inclouen els nous delictes–, xifres similars als anys anteriors, mentre que el rècord va ser l’any 2006 amb un 43,2%. Els delictes contra les persones es denuncien molt menys, un 21,8%, mentre que els delictes contra el patrimoni es denuncien en el 36,4% dels casos. Els delictes més denunciats són els fets contra segones residències, domicilis, i negocis siguin urbans o rurals. Els enganys, fraus i estafes només es denuncien en un de cada cinc casos.

El principal motiu per no denunciar és la poca importància del fet, que ha passat del 63% al 66,5% dels casos. Altres motius, com la policia pot fer poca cosa (58%), la poca confiança en la policia (21,6%) o la justícia (37,5%) han baixat diversos punts els últims anys.

Valorant de 0 a 10 del servei de recepció de denúncies dels Mossos, la nota mitjana és un 7,7, la millor dels últims sis anys, quan era de 6,8. El 37% dels enquestats que van interposar una denúncia posen un 10 al cos en aquest àmbit, i un 6% un 0. De fet, els que suspenen la policia són un 11%, davant del 17% del 2013 i el 13% del 2011.

Percepció del nivell de seguretat

Preguntats sobre el nivell de seguretat en el municipi de l’enquestat, en una escala de 0 a 10, la mitjana és de 6,9, la més alta des del 2001, i lluny dels 6 punts de l’any 2006. L’opinió majoritària és que el nivell de seguretat del municipi segueix similar als últims temps i seguirà igual en els propers temps. Els que consideren que la seguretat ha millorat són el 17%, igual que fa dos anys, i els que ha empitjorat són un 10%, davant d’un 16% del 2013. Els que pensen que la seguretat millorarà han passat del 17,5 al 23,4%, i els que empitjorarà han baixat del 26 al 10%.

L’actuació dels Mossos d’Esquadra és valorada amb bona nota, un 7,3, la millor nota des de l’any 2000, i 4 dècimes més que el 2013. Les policies locals obtenen un 6,9, tres dècimes més que en l’anterior enquesta i la millor nota dels últims 15 anys. Sobre l’evolució de la valoració dels Mossos, el 51% creu que ha millorat en els últims temps, davant del 43% que ho creia fa tres anys, mentre que el 36% creu que segueixen igual. També el 54% pensa que milloraran, davant d’un 44% que ho pensava dos anys abans. Els que creuen que ha empitjorat o empitjorarà el cos han passat del 10 i el 15% al 5 i 6%, respectivament.

Justament, sobre la visibilitat de les patrulles uniformades de seguretat ciutadana dels Mossos, el 57% la veu suficient, però gairebé un 40% la veu insuficient o inexistent, davant d’un 44% que pensava això mateix el 2013. L’oposició li ha recriminat que tot i això, falten agents.

Seguretat viària

L’enquesta també tracta temes de seguretat viària. Així, la percepció del nivell de seguretat viària es manté igual en la meitat dels enquestats, mentre que el 36% creu que ha millorat i l’11% que ha empitjorat. En general els conductors són més crítics que els que no condueixen. La nota mitjana, de 0 a 10, és d’un 6,46, lleugerament per sota del 6,55 del 2013, rècord absolut dels últims anys, evolució que Jané considera “positiva” perquè la gent segueixi alerta davant dels perills de la carretera.

La percepció de la vigilància dels Mossos a les carreteres la veuen suficient un 53% dels enquestats, xifra similar al 2013, però força inferior al 63% del 2012. En canvi, els que la veuen insuficient o inexistent han passat del 38,6% al 40,4. Els que veuen la presència policial excessiva només són el 2% dels enquestats, davant el 7,5% de fa uns anys.

L’oposició ha recriminat al conseller que es prevegin tancar comissaries de Mossos de trànsit, cosa que Jané ha dit que és una decisió policial que no afecta el número total d’agents destinats a aquest servei.

Pel que fa a l’actuació de les administracions davant de certes actituds perilloses al volant, la majoria d’enquestats creuen que s’hauria de fer més. Així, el 76% demanen més vigilància contra els que usen el telèfon mòbil, davant d’un 73% que ho demanava el 2013. Un 74% contra els que beuen, davant d’un 70% dos anys enrere, un 63% contra els que van sense casc, un 62% contra els que corren massa i un 52% contra els que no porten el cinturó de seguretat, davant del 50% del 2013.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.