Jeff Bridges en un dels papers més destacats de la seva carrera
Cartell de la pel·lícula (Vértigo Films)
Cartell de la pel·lícula (Vértigo Films)

Després de la mort de la seva mare, dos germans organitzen una sèrie d’atracaments, triant solament diferents sucursals del mateix banc.
Solament els queden alguns dies per evitar el desnonament de la seva propietat familiar i pagar al banc amb els seus propis diners. Per la seva banda, un Ranger que és a punt de retirar-se i el seu segon, estan decidits a atrapar als lladres.
L’origen d’aquest thriller d’atracaments ens recorda El gran robo del tren, de 1903, i des de llavors, sembla que cada generació ha reproduït les seves pròpies visions del gènere, sovint amb molta fredor atmosfèrica. Com a molts dels seus predecessors, Comanchería es construeix com un enfrontament entre els representants de la llei i els violadors de la llei a les desolades zones frontereres de l’extrem sud-oest d’Estats Units. Però aquí és on acaben les comparacions. Aquesta no és la típica pel·lícula de ‘lladres de bancs’ que veia el teu pare, amb els dolents amb barret negre i xèrifs respectables. Això és un Western mestís, moralment complex i mordaç, ambientat en un nou Oest on els bancs atracats són ara els més degenerats i cruels vilans de la història.

La pel·lícula és la novena obra del director britànic David Mackenzie -el treball del qual inclou Convicto, Hallam Foe, Obsesión o Young Adam– i li ha portat a nous llocs, geogràfica i cinematogràficament parlant. S’ha envoltat d’un gran repartiment per poder representar a aquests texans, i aporta el seu propi estil distintiu als erms americans: visceral, muscular i emocionalment crus i, no obstant això, profundament compassius cap als personatges que els afronten, ja sigui en un encreuament o al final del camí. Fent-se ressò del paisatge inquietant de la història, Mackenzie adopta tant l’abast com la crua intimitat per fusionar el lirisme d’aquesta obra amb humor i tensió a parts iguals, en aquesta carrera de fons entre perseguidors i perseguits.

Mackenzie diu: “Com a realitzador sempre em sento atret per les històries que no són en blanc o negre en termes de matisos morals… així que un dels elements que m’interessaven d’aquesta pel·lícula era això que jo anomeno la criminalitat redemptora, on la gent bona fa coses dolentes per bones raons. Crec que hi ha alguna cosa realment interessant en aquest equilibri, i això és definitivament un àrea que m’atreu com a director de cinema, i en particular en aquesta pel·lícula.”

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.