En el passat ple de la Paeria, es va rebutjar la Moció en defensa de totes les persones perseguides, agredides i reprimides per defensar la llibertat i la democràcia, que havíem presentat conjuntament amb els grups municipals del PdeCat, la CUP i el Comú. Es va rebutjar perquè PSC, C’s i PP van dir no a condemnar la violència policial exercida l’1 d’octubre, a demanar la depuració de responsabilitats polítiques i penals dels seus responsables, a donar suport a les seues víctimes, a exigir el retorn a les casernes i aquarteraments d’origen dels efectius policials desplaçats i, finalment, que Àngel Ros dimitís per les seues inacceptables declaracions del dia 1.

El saló de plens havia sigut copat per militants del PSC, amb la indissimulada finalitat de dificultar-hi l’accés a altra gent per seguir el ple in situ. Gràcies a aquesta nova mostra de la voluntat de Ros d’allunyar la ciutadania de la Paeria, vam sentir entristits com la família socialista (com la va denominar la portaveu del PSC, Montse Mínguez) aplaudia les intervencions de PP i C’s. És la paradoxa a què els ha dut la política d’enteses i aliances d’Àngel Ros i Miquel Iceta.

Les argumentacions de PSC, C’s i PP van coincidir a obviar el contingut de la moció i a centrar-se en la demonització del dret a decidir, del govern català i del cada cop més gran moviment social democràtic per la independència. No els va interessar gaire parlar del patiment de la gent a causa de la brutalitat dels efectius policials. Menystenint el testimoni esfereïdor que, prèviament a la discussió de la moció, va presentar una víctima de la repressió del diumenge 1 d’octubre, a qui havien amenaçat de rebentar portes amb el seu cap. L’obcecació dels tres grups que actualment governen la Paeria van acabar deixant impune la violència d’estat aplicada contra tants lleidatans i justificant l’actuació del govern espanyol.

Encara més, Àngel Ros s’afegia a la tàctica d’atiar la por utilitzant els mateixos arguments apocalíptics que Rajoy o Rivera sobre els efectes del canvi de seus socials d’empreses catalanes. Tant hi fa, tot s’hi val, quan es tracta de salvar la pròpia cadira i el sou de la gent més propera. Si això és el que pretenia amb el pacte amb C’s i l’acord posterior amb PP, ara no podia afluixar.

El PP està aprofundint la seua tàctica de la humiliació personal i col·lectiva a través de l’ús de la por. Primer, la por del patiment físic, a través de l’aplicació de la violència; després, a través de la por al patiment econòmic. Un patiment econòmic basat a difondre –un cop més– mentides, aquest cop sobre els efectes del canvi de seus socials d’empreses. Els especialistes ja s’han afanyat a dir que això no és més que una jugada d’imatge, promoguda pel govern del PP i secundada pels partits de Pedro Sánchez i Albert Rivera, sense repercussió real, ja que els llocs de treball, els centres de producció i la presència efectiva continuen com abans. Una irresponsabilitat per intentar provocar novament terror entre la població. Un pla preconcebut i aplicat des del fanatisme, buscant la confrontació i la fractura social. L’objectiu: “ríndanse”.

El Paer en Cap va ser extremadament irrespectuós amb una gran part –majoritària, vistos els resultats del referèndum– de la ciutadania de Lleida. El president del PSC va titllar-nos de fanàtics, mentre el seu partit animava la militància a assistir a una manifestació promoguda per entitats tan intolerants com Sociedad Civil Catalana, Plataforma per Catalunya, Falange Española o la Fundación Francisco Franco, i encapçalada per Garcia Albiol, un dirigent manifestament supremacista i xenòfob que havia arengat la policia espanyola dient-los que uns catalans –els qui se senten espanyols– són gent de bé i uns altres no ho som…

El Paer en Cap va tornar al doble joc de dir a cada lloc coses diferents: quan parla a la premsa lliure espanyola i per a la resta de l’Estat, criminalitzant el procés (discurs PSOE); quan parla a la ciutadania lleidatana o catalana, dient que cal diàleg (discurs PSC). Una presa de pèl en tota regla, vaja. Com allò del federalisme: si el PSOE ni vol diàleg ni creu en la federació de les nacions de l’Estat, què ens vol fer creure Àngel Ros a aquestes alçades? Dos segles enrere, Abraham Lincoln ja avisava que es pot enganyar alguns molt de temps, però no es pot enganyar tothom sempre.

Alcalde, prou d’alinear-se amb els qui realment fomenten la divisió dels catalans i les catalanes, amb els qui fan de la por i la violència el seu instrument. Si tant dieu que defenseu el diàleg, deixeu de treballar amb els qui fa anys i reiteradament diuen no al diàleg i veuen els contrincants com a enemics als quals s’ha de derrotar. I, sobretot, deixeu de vendre –també en això– fum.

Carles Vega Castellví

Grup Municipal ERC-Avancem a la Paeria

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.