El dret de vaga és un dret fonamental reconegut per la nostra Constitució i, com a tal, mereix tot el respecte i protecció. Però també mereixen respecte la llibertat individual, el dret al treball, que també és un dret constitucional, la lliure circulació i la decisió de qualsevol ciutadà de desenvolupar la seva activitat sense coaccions ni impediments.
El que no podem acceptar en una societat democràtica és que, sota l’empara d’una vaga, es produeixin actes de violència i vandàlics, es cremin contenidors, es bloquegin carreteres, s’impedeixi l’accés lliure als llocs de treball o es coaccioni als petits empresaris a obrir el negoci. I encara menys quan alguns piquets actuen encaputxats, una imatge que genera desconfiança i que resulta difícilment compatible amb el caràcter pacífic i informatiu que hauria de tenir qualsevol piquet.
Cal tenir una consideració especial pels petits i mitjans empresaris, pels autònoms i pels comerciants que cada matí aixequen la persiana, obren els seus negocis, creen ocupació i riquesa , assumeixen riscos i lluitant per mantenir-lo. No és just que, a més de les dificultats que ja afronten cada dia, hagin de patir intimidacions, trencament d’aparadors i veure’s obligats a tancar o trobar-se amb impediments per accedir als seus establiments. Treballar i tirar endavant un negoci també és un dret i mereix respecte.
Respectar el dret de vaga significa, necessàriament, respectar també qui decideix no secundar-la. Els piquets informatius són legítims; les intimidacions, les amenaces i les coaccions, no. La llibertat no es pot imposar ni es pot defensar vulnerant la dels altres.
No es tracta d’estar a favor o en contra d’una vaga, ni de qüestionar les reivindicacions que la motiven. No es tracta tampoc, de criminalitzar-la, sinó de recordar que la llibertat ha de ser per a tothom, també per a qui pensa diferent i vol treballar. Es tracta de defensar un principi democràtic essencial: la convivència, el respecte i les llibertats individuals.
Perquè una societat madura no es construeix imposant voluntats, sinó respectant les decisions dels altres.
Dret de vaga, sí. Dret a treballar, també. Piquets informatius, sí. Violència i coaccions, mai.
La llibertat d’uns no pot convertir-se mai en la imposició sobre els altres.
Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en dret, Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals , adscrita a la UDL.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.