diputacio
La cap d'Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, asseguts al banc dels acusats al jutjat penal 2 de Lleida.
L’exinterventor de la Diputació de Lleida, Josep Mateu, i el tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones, han dit que es van sentir “degradats” i “aïllats” quan els van cessar dels seus càrrecs.

Ho han declarat aquest divendres al judici que s’ha iniciat al penal 2 de Lleida en què acusen la cap d’Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, d’assetjament laboral.

La Diputació de Lleida, en canvi, ha fet un breu comunicat valorant que un cop finalitzada la primera sessió del judici oral, no s’ha acreditat l’existència de ‘mobbing’, i que l’acusació no ha aportat cap testimoni directe sobre els fets de què suposadament acusen als dos directius de la Diputació.

El judici s’ha iniciat aquest divendres al jutjat penal 2 de Lleida. Durant el matí, han declarat com a testimonis els dos denunciants i tres persones més: el cap de recursos humans, la cap del servei d’arxius i un responsable del departament d’informàtica. Les declaracions s’han allargat més del previst i el jutge ha decidit seguir a la tarda amb més declaracions de testimonis presentats per les acusacions.

No ha estat possible, però, escoltar tothom citat per avui i s’ha ajornat pel 25 de maig la resta de declaracions, entre elles, la del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, proposat per l’acusació particular, així com la dels acusats, que no han declarat tampoc avui. També s’ha deixat pel 25 de maig les declaracions dels testimonis proposats per la defensa, els informes pericials i les conclusions.

La fiscalia considera provat l’assetjament laboral als dos funcionaris de la Diputació per part de Marlen Minguell i sol·licita que se li imposi un any i nou mesos de presó per un delicte d’assetjament funcionarial.

Simarro, en canvi, els considera responsables a tots dos i per tant acusa Minguell i Serra dels fets i demana per a cadascun d’ells quatre anys de presó (dos per assetjament laboral i dos més per un delicte contra la llibertat sindical).

Declaracions dels denunciants i altres testimonis

Els dos denunciants, Mateu i Veganzones, han declarat durant aproximadament una hora i mitja cadascú. Mateu ha explicat que treballava d’interventor des de feia una vintena d’anys i que mai va tenir problemes fins al juny de 2011, quan va arribar Minguell.

“Volia cobrar les vacances en comptes de fer-les, que pagués unes hores extres que no constaven com a tals o que aprovés les despeses d’un viatge a Califòrnia del president, en què no s’aportaven els justificants correctes ni el motiu del viatge”. Com que mostrava el seu desacord, ha explicat, al desembre de 2011 “em va dir que els interventors sobràvem tots”. “Fins i tot em va arribar a dir que vigilés, que tenia dos fills estudiant a Barcelona i moltes factures que pagar”, ha afegit.

Segons ha declarat el cap de Recursos Humans, Alexis Guallar, des de presidència es va decidir cessar Mateu per “pèrdua de confiança”. Ha explicat, a més, que es comentava que hi havia alcaldes que es queixaven de la feina de Mateu, tot i que ha reconegut que no consta cap queixa escrita i que no recordava exactament qui li havia fet arribar alguna de paraula.

La cap del servei d’arxius, en canvi, ha declarat que no va sentir mai cap queixa i que la seva relació professional amb Mateu havia estat sempre bona. Ha afegit que no li va sorprendre el que li va explicar Mateu ja que ella també havia tingut “converses violentes” amb Miguell.

“M’increpava i em qüestionava davant del meu equip amb termes pujats de to”, ha declarat. La cap del servei d’arxius també ha explicat que la CGT va presentar al departament de Treball cinc denúncies per assetjament laboral emeses per funcionaris de la Diputació de Lleida, una de les quals era ella.

L’exinterventor ha assegurat que se’l va cessar per fer informes desfavorables i mostrar el seu desacord amb algunes pràctiques, com per exemple, no aprovar que part de la partida destinada a mantenir centres sanitaris es desviés al manteniment d’altres edificis com tanatoris o piscines o no voler pagar a càrrec de la Diputació de Lleida una multa de tràfic del xòfer del president o un sopar de més de mil euros a Barcelona la vigília de les eleccions al Parlament del 2012.

Mateu s’ha mostrat convençut que el seu cessament va ser un “càstig” per haver “gosat” fer informes desfavorables a aquestes pràctiques i un “avís a navegants” de cara a la resta de treballadors de la Diputació.

Mateu també ha assegurat que el president de la Diputació, Joan Reñé, al gener de 2012 li va dir que o col·laborava o el cessaria i va ordenar que totes les obres s’havien d’adjudicar a empreses de Lleida. Mateu considerava que no es podien ignorar ofertes bones simplement perquè no fossin de Lleida.

“No era il·legal però impedia que la diputació es beneficiés de bones condicions”, ha argumentat. L’exinterventor tampoc estava d’acord amb què la mitja hora que els treballadors destinaven a esmorzar es comptabilitzés com a feina efectiva i denuncia que quan ho va exposar, Minguell li va dir que faria tot el possible per posar tota la gent de la Diputació en contra seva. “Jo només feia la meva feina” però la seva (de Minguell) manera de treballar amb la gent era “molt instigadora”, ha dit.

Finalment l’1 d’octubre de 2013 “em van cessar de cop i em van convocar al dia següent per donar-me un nou lloc de feina, però no em van dir quina seria la meva funció”. El van destinar al Servei d’Atenció als Municipis (SAM) com a assessor i va perdre més d’un terç del seu sou.

“Després de ser cessat vaig estar a dos despatxos diferents. Al primer hi vaig estar sis mesos; era fosc, amb mobles deteriorats i amb una porta bloquejada per dos armaris, que m’impedia parlar amb altra gent dels altres departaments. Em sentia aïllat”, ha explicat. Segons Guallar, va ser Minguell qui va decidir on traslladar Mateu. Després el van traslladar a una oficina amb dos administratius.

“Em vaig sentir degradat. A més, no tenia cap intimitat perquè només entrar es veia la meva pantalla, el que vaig entendre com un control en la meva feina”, ha explicat. “No em van assignar competències i fins a un any i un mes després no em van instal·lar l’aplicació que necessitava per treballar”, ha denunciat.

“Vaig estar més de dos anys patint pèrdua de competències, falta de recursos i canvis d’ubicació, la qual cosa em va causar ansietat i vaig estar en tractament mèdic”, ha explicat.

A més, denuncia, Gerard Serra es va presentar amb un notari extern i es van endur el seu ordinador. “No duien cap ordre judicial i vaig demanar al notari que fes constar que no hi estava d’acord”.

“Hi havia informació personal i sobre la meva salut”, ha dit. Es van endur l’ordinador davant dels altres companys i “sense donar-me explicacions”. “Per mi va ser un acte d’escarni”, lamenta.

Arran del cessament de Mateu, Veganzones, com a representant sindical, va fer públic un escrit en què denunciava el cessament de Mateu i una setmana després, el van desplaçar del Palau de la Diputació a un centre de l’ens a la Caparrella i li van treure tots els permisos amb què comptava per desenvolupar la seva feina.

“Vaig passar a fer feines que no eren tasques pròpies d’un funcionari de la meva categoria (A1)”. “Suposo que ho van fer per castigar-me per aquell escrit”, ha declarat. La decisió d’enviar Veganzones a la Caparrella va ser de Gerard Serra, segons el cap de recursos humans.

Serra també es va endur l’ordinador de Veganzones, en presència d’un notari, tot i negar-se inicialment al·legant que l’ordinador contenia informació confidencial sindical de treballadors.

“Va ser una situació molt tensa i violenta i va ser un escarni públic perquè es va fer de males maneres davant els meus companys de feina”, ha dit Veganzones. Per tot això, ha explicat, va haver d’anar al psiquiatra, que li va receptar medicació i el va derivar al psicòleg per rebre tractament. Veganzones va acabar demanant l’excedència voluntària.

ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.