Miquel Pueyo i París
Miquel Pueyo i París. Paer en cap de l’Ajuntament de Lleida

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha pres partit per mantenir viva la memòria del feixisme als carrers. És realment difícil d’entendre que en un estat formalment democràtic  es permeti i es fomenti que hi hagi carrers que reten homenatge a  la sublevació militar de 1936, al franquisme o a personatges que van cooperar activament amb el règim de Franco.

[
Festes de la Tardpr

Durant el seu mandat, l’alcaldessa de Madrid Manuela Carmena, complint amb la Llei de la Memòria Històrica, va fer retirar  dels espais públics les al·lusions a esdeveniments o personatges relacionats amb el franquisme, la guerra civil o la dictadura. L’any 2017 Carmena va aprovar retirar 52 noms de carrers o places, però la Fundación Francisco Franco –una altra anomalia de la democràcia espanyola– i la Plataforma Patriótica Millán Astray  van denunciar aquesta decisió presa per l’alcaldessa i el passat 13 de maig el TSJM els va donar la raó. I és així com en només en 4 anys, se’n poden retrocedir 40.

Curiosament, és el nom de Millán Astray el que duu la placa que els mateixos operaris de l’Ajuntament de Madrid van penjar la setmana passada a la Latina, un dels barris més moderns i amb més pedigrí cultural de la capital, que ara llueix el nom del fundador de La Legión i cap de la propaganda de Franco, amb qui es va aliniar des del primer moment. Millán Astray va ser un dels militars que van participar en el cop d’estat contra el govern democràtic de la Segona República. També és autor de frases cèlebres com les que va adreçar, en el paranimf de la Universitat de Salamanca, al seu rector, Miguel de Unamuno, el 12 de octubre de 1936: «¡Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí!».

Per retornar la placa amb el nom del carrer a l’autor d’aquestes frases, ha calgut retirar-la a Justa Freire, una destacada mestra i una de les poques dones que va impartir classes en una escola masculina durant la Segona República. Podem considerar-la una decisió justa i democràtica?

Però no cal anar a Madrid per comprovar com la mitologia relacionada amb el franquisme ha sobreviscut decennis a la mort del general Franco. Fins fa poc més d’un any, encara eren presents, als carrers de Lleida, quatre plaques de carrers amb noms de personatges del franquisme.

Una de les primeres actuacions que vam impulsar, en accedir al govern municipal, va ser la signatura  d’un decret que eliminava aquests quatre noms. Perquè ens hi vam comprometre i perquè la defensa dels valors republicans exigeix un nomenclàtor que no reti homenatge al franquisme. S’hagués pogut fer quaranta anys abans, però sembla com si durant quaranta anys no s’hagués trobat l’ocasió per fer-ho. El 30 de gener de 2020, concretament, vaig firmar el decret que autoritzava el canvi d’aquests quatre noms, substituint-los pels noms de quatre grans dones. Perquè un altre dels nostres compromisos més ferms era -i segueix essent- feminitzar el nomenclàtor i, avui en dia, Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies també són recordades, a través dels carrers de la nostra ciutat.

Per a Millán Astray, el crit de guerra de “Muera la intel·ligència”. Per als demòcrates, cultura, antifeixisme, pedagogia i estima pels valors democràtics i republicans. Encara haurem de ser nosaltres, a Lleida, els qui retornem a Justa Freire el carrer que li ha estat arrabassat a Madrid.

Fa uns 25 anys, Umberto Eco advertia sobre aquesta qüestió: «El feixisme encara pot tornar amb les aparences més innocents. El nostre deure és desemmascarar-lo i apuntar amb el dit índex cadascuna de les seves formes noves, cada dia, arreu del món.»

Miquel Pueyo i París, Paer en Cap

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.