Persones concentrades a la Plaça de Sant Jaume mostrant papers amb crespons negres en record d'Abel Martínez, el professor assassinat a l'Institut Joan Fuster. el 20 d'abril del 2016

La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat no aprecia cap negligència de l’Institut Joan Fuster de Barcelona en l’assassinat, el 20 d’abril de 2015, del professor lleidatà Abel Martínez a mans d’un alumne de 13 anys que cursava segon d’ESO al centre. Descarten també que el tràgic succés pogués estar relacionat amb una falta de vigilància de l’institut. Ho recullen en un dictamen fet públic aquest dimecres, elaborat després d’una reunió feta el 9 de març de 2017. Desestimen també fer front a la reclamació de responsabilitat patrimonial sol·licitada pels pares i el germà del professor i que ascendeix a un milió d’euros. La família de la víctima, en canvi, considera que van existir “errors de seguretat” al centre que van ocasionar la mort del seu fill i van decidir iniciar els tràmits per denunciar Ensenyament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a causa del “silenci administratiu”. La Generalitat no ha respost a la reclamació que van fer fa gairebé un any, concretament el 31 de març de 2016, fins ara. Ni la família ni el seu advocat, José Antonio Calles, però han estat informats ni han rebut aquest dictamen.

El professor lleidatà va morir el 20 d’abril de 2015 per les punyalades que li va fer un alumne de 13 anys que aquell dia es va presentar al centre amb una ballesta i un matxet. La família del professor considera deficient el funcionament del sistema de vigilància del centre i que es van incomplir les normes respecte a la prohibició d’entrada dels alumnes un cop iniciades les classes. Al·leguen un mal funcionament del servei públic educatiu i la manca de mesures de control, atès que els fets van tenir lloc en horari lectiu. El finat convivia amb els pares, que depenien econòmicament del fill, en trobar-se el pare jubilat i amb un grau de discapacitat reconegut del 44%, i la mare, dedicada al treball domèstic, sense feina ni pensió pública. Pel que fa al germà, que no convivia amb el germà, ara difunt, s’addueix que des dels fets està diagnosticat d’una malaltia psiquiàtrica. La indemnització sol·licitada és d’un milió d’euros, que es distribueix en 450.000 euros per a cadascun dels pares i 100.000 euros per al germà.

Segons les declaracions que consten a les diligències policials, un cop dins del centre, l’alumne va pujar al segon pis i es va dirigir a l’aula de segon B d’ESO, on s’impartia llengua castellana i va fer ús d’unes armes que portava a la motxilla, concretament una ballesta i un ganivet de grans dimensions, amb els quals va ferir la professora i la seva filla, que també es trobava a la classe. Posteriorment, va sortir de la classe i, al passadís, es va trobar amb un altre professor, Abel Martínez, que sortia de la classe de segon C d’ESO, al qual li va disparar amb la ballesta, sense impactar-lo, i després li va clavar el ganivet al pit, i va causar-li la mort de manera immediata, en seccionar-se l’artèria coronaria. Encara al passadís, el noi va ferir lleument un alumne i una altra professora. Va tornar a entrar a l’aula 2 B i en va fer sortir tothom, fins que, gràcies a la intervenció tranquil·litzadora d’un altre professor, va deixar les armes i es va quedar assegut a terra, on el va trobar la policia.

La Comissió Jurídica entén que no es pot considerar que els danys causats al professor derivin d’una actuació duta a terme en l’exercici de les seves funcions com a mestre, atès que el seu origen es troba en una reacció “violenta, sobtada i imprevisible” de l’alumne, amb qui, a més, no tenia cap relació, en trobar-se’l al passadís, quan sortia de la seva aula. El fet que l’agressió tingués lloc durant l’horari lectiu, afegeix, no pot alterar aquesta apreciació negativa. L’acció violenta del menor, executada amb instruments que portava des de casa i del tot inesperada i inevitable per la mateixa víctima, com també en exercici de les facultats de vigilància que corresponen al centre educatiu, no pot inscriure’s, per consegüent, en la dinàmica prestacional del servei educatiu, la qual cosa determina la ruptura del nexe causal. Consideren que els fets no s’han produït per un funcionament “anormal” del servei públic educatiu, sinó que es tractaria d’un cas de força major, imprevisible i inevitable; “almenys per al centre educatiu, atès que només s’hauria pogut detectar que l’alumne portava armes amb un detector de metalls a la porta del centre”, i aliè al servei educatiu.

Segons les normes de l’institut, a partir de les nou del matí tot l’alumnat que ha arribat amb retard s’incorpora a la tasca ordinària i que, per tant, s’afegeixen a l’aula que li correspon. De tal manera que així ho va fer l’alumne agressor, que va arribar a les 9.17h, i la resta d’alumnes que aquell dia van entrar tard. En el primer informe emès per la Direcció del centre, de 31 de març de 2015, ja es feia constar que l’alumne “va ser inscrit al registre de retards del centre a partir de les 9h”. Per tant, consideren que no va existir negligència en el procés de custòdia de l’alumne, atès que es va seguir el procediment establert per a tots els alumnes que s’incorporen tard al centre.

D’altra banda, els reclamants addueixen una personalitat conflictiva de l’alumne que hauria hagut d’obligar a extremar les mesures preventives de control sobre la seva actuació. Tanmateix, com diu l’informe de la Direcció del centre, el contingut de l’historial educatiu del menor no informava de cap patologia ni de comportament anòmal. Concretament, en l’informe de pas a la primària consta que la família havia consultat un psicòleg, que li havia detectat immaduresa, si bé els pares mostraven confiança en l’evolució positiva. De la documentació aportada pels reclamants, relativa a les declaracions de companys i professors, en el marc de les diligències penals 940/2015, tampoc no es desprèn que l’alumne mostrés cap problemàtica especial, més enllà de l’apatia i la falta de rendiment, que pogués justificar una intensificació de la vigilància per part del centre. Els seus companys no donaven credibilitat a les idees de mort que relatava, motiu pel qual no van comentar-les amb cap adult.

L’entitat asseguradora de l’Administració de la Generalitat, no observa indicis de conflictivitat del menor que justifiquessin l’adopció de mesures especials de prevenció o control i per tant, rebutja l’existència de nexe causal, en circumscriure l’actuació de l’alumne a un vessant psiquiàtric i de responsabilitat parental de guàrdia i custòdia. Considera una quantificació màxima de 129.174.93 euros per als pares de la víctima, amb l’exclusió del germà, amb qui no tenia convivència ni vinculació econòmica.

Imatge i text: ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.