Enguany ens trobem davant d’un 11 de setembre on l’independentisme sembla haver caigut en el parany de la repressió. Les lluites caïnites, la manca d’unitat estratègica i la desorientació aparentment s’han imposat en els nostres espais polítics.
Tanmateix, com el moviment popular i massiu que hem demostrat ser aquests darrers anys, tenim potencial polític sobrer com per recuperar la iniciativa, ser de nou l’agent proactiu que va ficar en escac a tot un estat espanyol i generar noves sinergies de lluita il·lusionants i transformadores.
Cal, però, tornar a marcar l’agenda política a partir de la mobilització massiva així com de la desobediència civil i el desafiament constant, eines essencials per canviar el statu quo. Davant la inoperància institucional per bastir la República Catalana, no podem caure en la resignació o la rebequeria sinó confiar novament en el carrer, autèntic element clau en l’estratègia de la Unitat Popular.
No hauríem de menystenir el risc, tal i com ja va passar durant la transició, d’un nou pacte per dalt de les èlits econòmiques i polítiques de l’Estat que deixi les il·lusions i esperances, lluites i esforços de tot un poble en un no res. Caldrà estar amatents a qualsevol indici de retorn a l’autonomisme pujolista de “peix al cove”. Alhora, però, caldrà mantenir una actitud generosa quan la proposta sigui avançar en el desenvolupament de la plena sobirania, assumint les responsabilitats quan convinguin i arriscant quan calgui arriscar.
Igualment, cal no oblidar que vivim un moment d’aprofundiment de les diferents crisis (ecològica, econòmica, social i de cures) generades pel capitalisme. Un sistema que augmenta les desigualtats econòmiques alhora que disminueix el benestar dels ciutadans malgrat els guanys econòmics que diu generar. Un sistema autofàgic i depredador de les persones i del medi ambient que requereix d’una esmena urgent a la totalitat si no volem abocar les properes generacions a un futur de malson.
De res servirà avançar en la sobirania popular si aquesta no és la palanca que capgiri les dinàmiques que ens aboquen a la misèria, la destrucció del medi ambient o la pèrdua de drets socials o personals. Cal invertir tot aquest potencial transformador en la construcció d’un país socialment just, ecològicament sostenible i sobretot més humà que contribueixi, en la mesura de les seves possibilitats, a fer un món millor.
Per tot això cal que aquest 11 de setembre sortim al carrer, com cantava Raimon: “Junts. Molts. Com més millor”. Però no “per no perdre-ho tot”, com recitava el cantant de Xàtiva, sinó que aquesta vegada sigui per guanyar-ho tot.
CUP Lleida
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.