El Regne Unit gaudeix d’una classe dirigent que sempre respectarà els eixos estratègics del seu ser; la tradició, el respecte i l’estima a la seva monarquia, la consolidació econòmica, amb els països del seu antic imperi i la defensa del que ells creuen que es seu en qualssevol part del món. Però aquesta força és conseqüència de la transmissió d’aquest credo que arriba sens dubte a tots els dirigents i a tots els ciutadans.
La classe dirigent francesa es basa en la ENA(Escola Nacional d’Administració), sempre titllada d’elitista, quan aquesta mateixa elit, a l’abast de qualssevol, consisteix en estudiar, sobresortir novament en els principis del mèrit i la capacitat. A França és pràcticament impossible arribar a la categoria de director general a l’administració sense haver passat per l’ENA.
La classe dirigent ha entès perfectament el missatge de les derrotes mundials i ha dit prou. Ha optat per una energia nuclear més barata, ha modernitzat el país i malgrat els partits polítics, França és avui un referent.
La classe dirigent alemanya ha estat capaç de construir un sistema social, econòmic i estratègic entre 1950 i 1980 molt sòlid. El nivell d’educació dels dirigents econòmics és superior al dels polítics integrats en aquesta classe i que en general és sempre molt alt. La dimissió de polítics en casos de corrupció, per petita que sigui, es quasi immediata. Alemanya sempre ha optat pel treball com a mèrit, i no pas com un càstig , assentant-se en els principis de la capacitat i per això és el motor d’Europa.
És Espanya, i per tant també Catalunya, referent mundial o europeu? Es impossible que ho sigui. El nostre país té absència d’una classe dirigent amb la formació i sentit estratègic que es necessiten per saber-la conduir degut als pèssims dirigents que hem patit. Reis, regents, presidents de República , dictadors, presidents de la Generalitat, i de governs centrals, que en línies generals han sobreposat els seus interessos particulars i dels seus partits polítics als del Estat o autonomia que representen, amb una absència total d’estratègia general.
La mediocritat s’ha imposat com a via per arribar al poder dels partits que només viuen de la mamella, inclòs quan abandonen el poder buscant-se endolls, inventant-se “fundacions” que solen tenir poc control públic, tot per continuar vivint a costelles dels ciutadans. La transparència en els partits polítics no existeix. Qualssevol euro del pressupost deuria ser controlat, i la partitocràcia en una ostentació de cinisme total aparta del projecte de llei de transparència a les formacions polítiques i als sindicats, per cert més verticals que abans. Els contractes de personal en les administracions, quan per altra part ja tenen els suficients funcionaris que han fet oposicions, han sigut substituïts per càrrecs de confiança indiscriminats amb una influència política descarada, la qual cosa en molts casos constitueix un abús i una malversació dels fons públics.
Personatges de l’actual casta política, en molts casos sense cap tipus de formació, arriben a ser dirigents de moltes institucions públiques , governant tots els àmbits de la societat, eliminant la separació de poders, l que impedeix el control i per tant la corrupció.
Lògicament, el baix nivell d’exigència educativa fan d’ Espanya, i per tant també de Catalunya, països sense cap expectativa. La mediocritat és conseqüència de la manca d’estratègia del que voldríem ser com a país. Al no tenir aquesta estratègia ens envaeix el vulgar i mediocre en tots els àmbits de la societat.
Aquesta política partitocràtica en una dilatada llista de dècades de suborns, prevaricacions, finançaments irregulars , tràfic d’influències, nepotismes i banalitats de tot tipus en tots els àmbits parlamentaris – llevat d’alguna honrosa excepció-, que com a taca d’oli s’expandeix fins al modest municipi, passant per tots els estrats autonòmics i nacionals. La caiguda lliure de la qualitat ètica del nostre sistema polític i institucional, que després de 35 anys de “democràcia” ha arribat al seu clímax.
La crisi que sense misericòrdia ha colpit ara el vel que amagava les nostres nombroses ineficiències, ha mostrat també la brutícia esplendorosa en un volum de corrupció dels mes elevats del món occidental. Semblant ruïna i vergonya fa marxar les inversions i desmoralitza la societat.
L’Estat partitocràtic que ha degenerat la politiqueria actual és la principal causa dels nostres mals i ha de ser substituït per un nou esquema territorial, administratiu i normatiu que extirpi la cugula fètida, que elimini les deficiències malgastadores i la funció pública escassament democràtica que ens encadena.
Robert Daura
President de la Plataforma Gent de Lleida
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.