D’ençà que tinc memòria el cinema ha estat sempre el meu refugi: ciència-ficció, cinema negre, superherois, un bon western o la meva estimada animació japonesa. Recordo anar amb el meu pare els caps de setmana a veure qualsevol pel·lícula i a menjar crispetes com si fos la fi del món. Soc l’únic a qui ja no li queden crispetes abans de començar la pel·lícula?
Eren caps de setmana en què no t’havies d’hipotecar ni demanar un crèdit per gaudir d’una estona agradable, fos sol o acompanyat.
Però les coses han canviat molt des que, al dos mil quinze, la societat va veure com es tancaven les portes dels cinemes Lauren, quan encara no teníem gaire constància de Netflix, HBO i d’altres plataformes. Ara, aquestes es barallen constantment per obtenir més clients, oferint més ofertes, més promocions, més pel·lícules, més sèries, paquets de futbol, bàsquet i pel·lícules, com no pots haver contractat encara el campionat de menjar hot dogs als Estats Units i el millor cinema de sèrie B finlandès de la dècada dels vuitanta.
Tornant a parlar seriosament, es podria pensar que amb més gent consumint sèries i pel·lícules a diverses plataformes, el preu hauria de baixar. No obstant això, la realitat és totalment contrària: les companyies continuen incrementant els seus preus de manera progressiva convertint aquest servei en un luxe per a aquells que no volen navegar per altres aigües. Si l’espasa són les plataformes de contingut audiovisual, la paret és el preu de les sales de cinema.
És cert que hi havia un dèficit a la ciutat en aquest àmbit i s’haurien de mirar les causes per saber per què els altres cinemes de la ciutat es troben en la situació actual, sembla que ningú ha mostrat interès a resoldre aquesta situació de l’oferta cultural fins ara.
És fàcil trobar-me al cinema amb freqüència, i les possibilitats augmenten si és el dia de l’espectador, quan les entrades són més barates. Com jo, molts altres espectadors són fruit d’un procés de luxurització del cinema i de cada cop més coses. Així que no estic segur si l’obertura dels nous cinemes respon a les necessitats de la societat lleidatana o a altres interessos.
Si ens veurem al cinema o les cares que trobaré a la sala em seran completament desconegudes, això ja és una altra pel·lícula.
Adrian Blond
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.