Pau Juvillà

“En contestación de su atento oficio fechado el dia 2 de agosto último, tengo el honor de poner en su conocimiento que los antecedentes recogidos por mis agentes y los medios de información de que dispone mi autoridad, resulta que Bautista Aguilà Badia pertenecia de antiguo al POUM y a raíz de los sucesos del 6 d’octubre de 1934 fue encarcelado por espacio de 14 meses; durante el Movimiento enardecia a las masas con sus arengas induciendolas a todos los extremos. Tuvo un cargo muy importante sin que se pueda precisar cual y mas tarde fue Comisario Político del Ejército Rojo”.

Amb un “Dios guarde a usted muchos años” el llavors alcalde Ramon Areny signava aquest informe datat el dia 7 de setembre de 1939, “año de la Victoria”. Un document que acabaria amb la vida de Baptista Aguilà sota les bales d’un escamot d’execució a Lleida el 3 d’agost del 1940: senzillament per haver estat membre del POUM.

Vicenç Galicia Estadella seria afusellat el 27 de febrer del 1940, Valentí Bertolín Fortez el 6 de juliol de 1940, Josep Roca Pla i Pere Florensa Bertran el 28 de juny de 1940, Francesc Català Ribes el 6 d’agost del 1940, Pere Farrús Planes el 30 de març de 1940 i així centenars de lleidatans i lleidatanes foren portats davant d’un escamot d’execució a la ciutat, tots amb l’informe corresponent i el vist-i-plau de Ramon Areny. Tots a la ciutat d’on ell n’era alcalde i on, es suposa, havia de tenir cura dels seus habitants.

Areny era un franquista que demanava mà dura en la depuració dels funcionaris que havien treballat en els ajuntaments anteriors al règim de Franco. “Se acuerda la destitución de dicho encartado D. Antonio Sirvent Güil del cargo que desempeñaba con pérdida de todos los derechos, salvo los pasivos, conforme a ley» deia Areny, en una de les desenes de depuracions que es van dur a terme, vanagloriant-se de les seves accions i demanant, tal i com consten en les actes municipals, més celeritat i contundència.

Un Areny que callava quan es deportaven a Mathausen els lleidatans Juan Baro Torrent, Miquel Casteras Oro, Antonio Mir Jové o Benito Morello Pinto entre d’altres.

Un alcalde corrupte acusat, segons un informe emès el juliol de 1940 per part de la Dirección General de Seguridad, de practicar l’estraperlo amb la fusta així com de la compra de finques forestals de manera poc clara.

Avui el seu nom llueix (embruta seria més correcte) no un carrer petitet o una cruïlla mig amagada de la ciutat, sinó una senyora avinguda que voreja el riu Segre perpendicular entre la Plaça d’Espanya i la LL-11: 450 metres de vergonya.

I avui encara i malgrat les reiterades peticions l’equip de govern manté aquesta ignomínia.

Avui encara, al 2018, Ramon Areny, alcalde de Lleida del 1939 al 1941 i 8 còmplices més del règim feixista del general Francisco Franco tenen un nom encara als carrers de la nostra ciutat, i ja n’hi ha prou.

El dia 15 la plataforma Lleida Lliure de Franquisme portarà l’Ajuntament a judici per fer, senzillament, justícia. Perquè és evident que, personatges com aquests, no es mereixen ni un segon més tenir el seu nom als nostres carrers.

Pau Juvillà
Regidor a la Paeria de Lleida.
CRIDA-CUP Lleida

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.