L’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, ha acusat la Generalitat de “prevaricar administrativament” quan va catalogar les obres actualment en litigi sabent que ja ho estaven per part de l’Aragó, perquè el monestir havia estat declarat Monument d’Interès Cultural el 1923.

A més d’acusar el govern català de  prevaricar, Salillas ha afirmat que està “demostrat” que la monja que va autoritzar la venda no era competent per fer-ho perquè pertanyia a l’ordre de Valldoreix (Vallès Occidental) i no a la de Sixena, les que considera que n’eren les propietàries “reals”.

En aquest sentit, també retreu al Govern que mai va arribar a pagar els 10 milions de pessetes a les monges per adquirir els bens, una afirmació que justifica a través d’una carta que la priora del monestir va enviar al llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. En la missiva, la monja demanava a Pujol que retornés a l’Aragó el lot d’obres i pintures que havia “cedit en dipòsit” a la Generalitat i negava que s’hagués efectuat cap venda.

Salillas també ha assegurat que dubta de si l’executiu català va arribar a contactar amb l’aragonès, com va afirmar a l’ACN el llavors director general de Patrimoni, abans d’adquirir les peces, però recorda que la competència en aquell moment corresponia al ministeri de Cultura.

La carta que la monja de Sixena va enviar al llavors president Pujol, amb data d’abril de 1999, explica que el lot d’obres i pintures havia passat sota “custòdia i dipòsit” a la Generalitat, del Palau Nacional de Montjuïc (ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya) i al Centre de Restauració a l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès sense que això impliqués cap “donació o venda”. Davant d’això, li demana que retorni a la comunitat de religioses part del “lot en dipòsit” i negociar la “venda parcial” de la resta per “poder subsistir”, ja que assegura que vivien una “situació econòmica angoixant”.

Aquesta missiva, juntament amb el fet que en l’escriptura hi consta que es farà un “pagament en tràmit” i que la Generalitat -segons Salillas- no va aportar el justificant bancari de pagament en el judici, constaten a l’entendre de l’alcalde de Sixena que aquest mai es va arribar a fer. Amb tot, es va fer públic un comprovant bancari per valor de 10 milions d’euros però que l’alcalde assegura que tenia data de gener de 2017 i que “no confirmen res i només agita”.

Una priora de Sixena “mai hauria venut” les caixes sepulcrals

Des de l’Aragó també s’insisteix en el fet que Pilar Sanjoaquín, la monja que va autoritzar la venda de les obres, no era competent per fer-ho.

De fet, segons l’alcalde de Vilanova de Sixena, formava part de l’ordre de Valldoreix, on també van anar a viure les monges de del monestir aragonès. De fet, assegura que les dues congregacions fins i tot tenen “un número de registre diferent”. “Quan un no és propietari d’un bé no el pot vendre, escassament el pot administrar”, ha reblat Salillas.

En la mateixa entrevista amb l’ACN, l’alcalde del municipi també es mostra convençut que una priora de Sixena “mai hauria venut” les caixes sepulcrals que es trobaven fins fa unes setmanes exposades al Museu de Lleida. “Hauria tingut respecte per les restes que hi havia dins”, ha assegurat. Així mateix, ha afegit que la Junta de Museus de Barcelona ja volia comprar els taüts el 1918 i les priores de la congregació s’hi van negar. “El canvi només respon al fet que no era priora de Sixena, sinó de Valldoreix”, ha assegurat.

La Generalitat defensa que va contactar dues vegades amb l’Aragó

Els objectes en litigi estaven a Lleida des del 1970, quan les monges de Sixena es van traslladar a un nou convent a Valldoreix (Vallès Occidental), que abans de la segregació era part de la diòcesi de Lleida.

En aquell moment van dipositar-hi les peces d’art que es van endur del monestir, que van abandonar perquè l’estat els impossibilitava viure-hi. Segons la Generalitat, la primera compra es va fer l’abril del 1983 per un preu de 10 milions de pessetes i formaven part del patrimoni català després de ser catalogades pel Govern.

El llavors director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Jordi Bonet, responsable de la compra, va afirmar en una entrevista a l’ACN que les van adquirir per ”salvar-les” i va recriminar a l’Aragó haver “canviat la realitat” per dir ara que les van “usurpar”.

En una entrevista concedida a l’ACN, Bonet va lamentar que el govern d’Aragó no hagués mostrat interès en comprar els obres a les monges amb ”l’excusa que no tenien diners” i va remarcar haver pagat a les monges el que se’ls va demanar per les obres, 10 milions de pessetes, ”sense regatejar res” i amb prèvia autorització del govern de l’Aragó, amb qui va contactar dues vegades.

Amb tot, l’alcalde de Vilanova de Sixena dubta que hagués arribat a comunicar-s’hi perquè l’executiu aragonès no era el responsable de l’àmbit cultural en aquell moment, en què les competències encara no havien estat transferides.

“Tot litigi és millorable”

Per Salillas, qualsevol litigi judicial sempre és “millorable” i considera que en qualsevol conflicte és sempre millor un “mal acord que un bon pleit”. “Les coses s’han enquistat molt perquè no s’ha volgut donar el braç a tòrcer i la situació cada vegada s’han enredat més”, ha conclòs.

ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.