Òscar Ordeig
Òscar Ordeig i Molist Diputat al Parlament Secretari d’Esports del PSC
Torrons Alemany

Aquests dies assistim a l’enèsima denuncia i advertència del món esportiu a Catalunya, amb la campanya “Ja n’hi ha prou! L’esport és segur!”. Un nou avís, amb la recollida de milers de signatures, sobre la crítica i delicada situació que estan patint les federacions, clubs, entitats o empreses esportives de Catalunya i que estan en risc de desaparèixer si no s’actua immediatament.

Bàner retroba't La Paeria

Després de 10 mesos des de l’inici de la pandèmia, les competicions no professionals (que són la majoria dels practicants) encara no han pogut recuperar ni una mínima part de la seva activitat. Les Federacions Catalanes se senten discriminades respecte les mesures sanitàries aplicades a la resta de Comunitats Autònomes, on la pràctica esportiva s’ha pogut desenvolupar amb mesures de seguretat.

El mateix passa amb la gran part de clubs esportius catalans. La majoria, amb dificultats per garantir la seva viabilitat, tan per la paralització indefinida de la competició, com per la caiguda de la les quotes o la manca d’ajudes públiques, entre d’altres. Cal recordar que Catalunya compta amb més de 8.700 clubs esportius i amb 620.000 llicències esportives  (segons dades de l’IDESCAT). I també, que representa un 2,6% del PIB català. Un potencial esportiu, social i cultural que no es valora prou i que es troba en risc de retrocedir de manera irrecuperable.

Per no citar els Consells Esportius o les empreses i la indústria del sector que també lamenten ser l’ase dels cops del Govern de la Generalitat cada vegada que l’índex de rebrot s’enfila. Segons l’Observatori de l’Esport, Catalunya concentra el 80% de la indústria esportiva de tot l’Estat, ocupant milers de llocs de treball.

Malauradament, dóna la preocupant sensació que hi ha un profund desconeixement de la realitat esportiva i que cada dia que passa ens allunyem més d’aquell país que feia pinya i es mostrava al món a través de l’esport. El teixit esportiu és resilient, però no aguantarà l’aturada il·limitada de la seva activitat i la manca d’atenció per part del Govern de la Generalitat. Sense activitat, ni ajudes per compensar-ho, estem abocats a la destrucció d’una part important de les estructures esportives i a una dràstica disminució de la pràctica d’activitat física entre els catalans i les catalanes.

Amb poc temps comprovarem i lamentarem l’elevada factura que haurà pagat la societat catalana, i sobretot els nostres infants, per la paralització de l’activitat física durant tant de temps. Així com, els efectes sobre la salut física i psicològica d’una ciutadania que ha disminuït dràsticament la pràctica esportiva. Si l’esport és salut, és educació, és integració i és economia… per què s’ha decidit cessar totalment la seva activitat? Per què no s’escolta els seus representants? Quin cost social i econòmic tindrà? Perquè no es declara servei essencial, tal i com s’havia compromès el Govern? Com es pot ignorar i menystenir un sector tan important d’aquesta manera?

Tanmateix, no s’entén com es paralitza totalment la pràctica de l’activitat física a casa nostra, mentre es permeten les activitats en molts d’altres sectors, amb mesures de seguretat. Ningú discuteix la gravetat de la situació que estem vivint i que s’hagin de prendre mesures, però sí que es faci aquesta discriminació i criminalització del sector esportiu sense justificacions prou solides.

Per desgràcia, amb l’excusa de la pandèmia, s’han enterrat els debats i les reflexions sobre com millorar el sistema esportiu i la seva governança, per tal que el conjunt de la població faci activitat física de manera regular i ser referents a nivell internacional. Alguns dirigents polítics obliden força sovint que Societat i Esport són dues cares de la mateixa moneda i que han de seguir evolucionant conjuntament.

Per tots aquests motius, reclamem mesures urgents de suport al sector esportiu i acordar un calendari i criteris de retorn de les competicions. No podem estar ni un dia més amb aquesta paralització total de la pràctica esportiva. La resta de comunitats autònomes així ho han fet. Cal diàleg, consens i accions urgents per evitar perdre el gran capital esportiu i social que ha construït Catalunya al llarg de tants i tants anys. Si no ho fem, el mal serà irreparable.

Ja n’hi ha prou! L’Esport és segur!

Òscar Ordeig i Molist
Diputat al Parlament
Secretari d’Esports del PSC

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.