El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha digitalitzat la seva col·lecció de pergamins, un fons que abraça cronològicament els segles XII al XVII.
Des d’avui, documents com ara testaments, donacions, també privilegis reials, butlles,… podran ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals [repositori.fpiei.cat] implementat a la web de l’Institut el proppassat mes de març.
A trets generals, aquesta és una col·lecció que forma part del Dipòsit de l’Arxiu, un fons que prové d’un dipòsit d’emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l’Antic Hospital de Santa Maria.
A més, aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional).
La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol “Community as Opportunity. The Creative Archives’ and Users’ Network” (CO-OP), dirigit per Francesco Roberg (Hessisches Staaatsarchiv Marburg), el partner del qual a Espanya és la Universidad Complutense de Madrid, sota la direcció del professor Manuel Salamanca.
L’equip que, en el marc d’aquest projecte europeu, ha tingut cura de la catalogació i també la digitalització dels fons en pergamí de l’IEI ha estat format pel professor Joan J. Busqueta (UdL-IEI), Núria Preixens, historiadora, i també Sílvia Farrús, tècnic del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI.
En el repositori, l’usuari no només podrà consultar el pergamí digitalitzat, sinó que cada un d’aquests documents es presenta amb un regest explicatiu. La major part d’aquests pergamins estan escrits en llatí.
En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera, podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, les Garrigues, la Noguera, els Pallars, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, l’Urgell…
Els pergamins amb la datació més antiga de tota la col·lecció són el de 1148, que conté la convinença feta entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI, comte d’Urgell, amb una sèrie de pactes després de la conquesta; o el document, de 23 d’agost de 1250, conté el privilegi de Jaume, rei d’Aragó, Mallorca i València, que fa l’abadessa de Vallsanta, i al seu monestir, donant protecció a bestiar, els seus pastors i els seus traginers (donació Gómez, 2011).
Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic Hospital de Santa Maria que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat.
A banda del privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV per la construcció de l’hospital; en destaca un de curiós, datat a Lleida el 26 de maig de 1534, que conté el trasllat d’una clàusula del testament on, entre altres coses, s’estableixen tres lliures de pensió anuals que serviran per comprar gallines per Nadal per a menjar dels pobres malalts de l’hospital.
Una quarantena de pergamins més han estat descrits i classificats dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que permetrà fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast.
Els pergamins del Servei, i que avui són posats a l’abast dels investigadors, són de la presència de l’orde a la vall del Maestrat, el Matarranya i el Baix Aragó, bàsicament d’Alcanyís i Mont-roig. Precisament, i com a curiositat, en aquest conjunt de l’orde de Calatrava es troba el pergamí més extens de tota la col·lecció. Es tracta d’un pergamí de 272 cm de llargada, un document partit i format per la suma de 4 pergamins.
El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental posa a disposició dels investigadors i de la ciutadania aquesta extensa i, fins ara, poc treballada col·lecció amb l’objectiu de posar en valor el seu ric patrimoni.
Un projecte que neix, d’una banda, amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic; i d’altra banda, dins l’eix estratègic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la pròpia Diputació de Lleida, de contribuir a fomentar la recerca sobre el seu patrimoni tot facilitant-ne la consulta als investigadors.
Un projecte que no finalitza amb aquesta primera fase de pujada al repositori, sinó que té planificades altres línies d’actuació, com són l’edició amb la transcripció completa de la totalitat de pergamins de l’antic Hospital de Santa Maria, i la realització, junt amb la Secció de Geografia i Història de l’IEI, d’un taller de lectura de documents medievals i moderns.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.