ilerdent

Lleida tindrà un carrer dedicat a Neus Català abans que acabi l’hivern.

Així ho ha anunciat aquest diumenge l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, durant l’acte que s’ha celebrat al monument Fita en record als 45 veïns i veïnes de Lleida que van ser deportats als camps de concentració nazis. Pueyo, però, no ha avançat la ubicació del carrer dedicat a Neus Català.

L’acte, que s’emmarca en el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, ha comptat amb la participació d’autoritats de la ciutat, entitats i familiars de les víctimes i s’ha interpretat el Cant dels Ocells mentre es llegien els noms de les víctimes. L’homenatge ha finalitzat amb un minut de silenci.

Pueyo ha dit que la decisió de dedicar un carrer a Neus Català formarà part “d’altres mesures” que la Paeria durà a terme “per eliminar determinats vestigis del franquisme i per subratllar i posar-ne en context d’altres”. No ha concretat quin carrer serà tot i que sí que ha explicat que aquestes mesures es prendran “abans d’acabar l’hivern”.

L’alcalde de Lleida ha dit que Neus Català és un “símbol” de les persones que “van fer cap als camps de concentració”, i ha destacat la seva perseverança i dedicació per “reforçar” la memòria de les víctimes de l’holocaust i a la vegada donar “un bri d’esperança”.

L’acte en record als 45 veïns i veïnes de la ciutat que, de moment, es coneix que van ser deportats als camps de concentració nazis, s’ha fet a l’escultura Fita, ubicada al carrer Jaume II de la capital del Segrià. L’obra d’Àngel Eroles va ser inaugurada fa dos anys per dignificar la memòria de les víctimes.

L’acte, organitzat per Memòria Democràtica de Lleida i la Paeria, ha comptat amb els parlaments de representats de l’Ajuntament, així com de familiars de les víctimes i portaveus d’entitats i col·lectius de la ciutat que han patit l’holocaust.
Una d’elles ha estat Maria Teresa Curià, que ha explicat visiblement emocionada la història del seu pare, Enric Curià Gatius, qui va ser deportat a Mauthausen el 27 de gener del 1941 juntament amb 1.471 espanyols més. Enric Curià va morir un any i un dia després al camp de Gusen. “Va estar amb tot aquell patiment un any i un dia”, ha explicat Curià indicant que el dia que va morir el seu pare ella complia quatre anys.
Curià ha afegit que aquests homenatges arriben tard perquè la majoria dels familiars ja no hi són. Tot i això, ha assegurat que hi anirà mentre pugui i que continuarà explicant la seva experiència perquè “això no torni a passar més”:

L’acompanyament musical ha anat a càrrec del guitarrista Carles Herraiz i de la soprano Eva Maria Ruíz, que han interpretat les cançons ‘Chant des marais’ (Cant dels deportats), ‘Morir a Ravensbrück’ i ‘Wiegala’.

Els participants també han deixat espelmes al costat de l’escultura i, posteriorment, s’ha fet l’ofrena floral. L’acte ha finalitzat amb un minut de silenci i la lectura dels noms de les 45 víctimes lleidatanes deportades als camps de concentració nazi. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.