Pla general d'una sala d'espera de l'Hospital Vall d'Hebron, amb diversos familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura

L’Hospital de la Vall d’Hebron ha començat a realitzar proves genètiques als familiars dels desapareguts de la Guerra Civil i el Franquisme per poder identificar les seves restes. En les dues darreres setmanes, equips especialistes han agafat mostres de la mucosa bucal a una vuitantena de persones d’edat avançada a Barcelona. La majoria són germans o fills de les víctimes ja que es prioritza la recollida d’ADN dels familiars de primera línia de consanguinitat. El programa desplegat pel Govern ha citat més de 1.100 persones perquè es facin aquestes proves a les quatre demarcacions catalanes. Els perfils genètics que s’obtinguin s’encreuaran amb les mostres de les restes trobades en fosses i en superfície, així com amb les que apareguin en un futur. Es calcula que hi ha uns 4.900 desapareguts a Catalunya.

La Isabel Domènech, de 79 anys i resident a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), tenia dos anys quan el seu pare va morir a les acaballes de la Guerra Civil. Això és tot el que sap d’ell i, des de fa anys, busca on són les seves restes. Per això, no ha dubtat a acudir aquest dimarts a l’Hospital Vall d’Hebron, on l’han citada per fer-li una prova genètica que consisteix en recollida de saliva. La mostra obtinguda es pot conservar a temperatura ambient durant uns vint anys.

Amb tot, l’objectiu del programa -desplegat coordinadament pels departaments d’Exteriors, Salut i Justícia- és donar resposta a casos com el de la Isabel de manera “urgent”, tal i com indica el cap de Genètica de la Vall d’Hebron, Eduardo Tizzano. “El gran desafiament és que els familiars siguin testimonis de la identificació i que trobin els desapareguts en vida“, ha explicat. “Arribem tard però arribem. 80 anys des de la Guerra Civil i 40 anys després del restabliment de la democràcia, és una assignatura pendent i un dret de les famílies trobar els seus éssers estimats”, ha afegit la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia.

En aquest sentit, la Isabel reivindica el dret a conèixer on són les restes del seu pare: “és el mínim que demanem”. Diu que no perd l’esperança de poder esbrinar-ho però reconeix que serà difícil. “No vull morir sense saber-ho”, exclama.

A Catalunya, hi ha més de 5.000 persones que busquen desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme registrades al cens oficial creat per la Generalitat l’any 2003. Al llarg del mes de novembre, el Departament d’Afers Exteriors –que gestiona l’àmbit de la memòria històrica- ha ofert a més d’un miler de familiars el servei d’extracció de mostres, que ha de servir per ordenar i classificar els perfils genètics i, a posteriori, encreuar-los amb les dades de les restes òssies ja identificades.

Com la Isabel, Joan Anton Gallardo, natural de Caniles (Granada) i que viu a Palafolls (Maresme), també confia poder trobar les restes del seu pare, Manuel Gallardo, per donar-li “una sepultura digna”. L’home va marxar al front quan ell tenia quatre anys i malgrat portar onze anys cercant informacio l’únic que saben és que “el van matar entre Girona i Figueres” a finals de la Guerra Civil.

La Rosa Cirera, de 80 anys i nascuda a Claravalls (Urgell), també s’ha sotmès a la prova d’identificació genètica perquè vol saber on roman el seu pare, Domingo Cirera, que hauria mort a la Batalla de l’Ebre cap al 1938, quan ella tenia poc més de dos anys. Recorda que els seus familiars van intentar saber aleshores alguna cosa sobre què havia passat però no ho van aconseguir.

Criteris per realitzar les proves

La previsió dels responsables del programa és extreure unes 50 mostres biològiques als familiars cada setmana. Es prioritzaran les persones de major edat, l’ordre d’inscripció al cens i la dispersió en el territori. A més, es tindrà en compte que els familiars de primer grau –germans, fills i néts, en aquest ordre– són els que aporten informació genètica més “eficaç” per a la posterior identificació.

Tot i això, també es realitzen proves als familiars que no són de primer grau. És el cas del Jesús Andreu Palomo, de 57 anys, nebot d’un dels desapareguts a la zona de Mollerussa (Pla d’Urgell). Segons ha explicat, el seu pare va iniciar fa deu anys el procés de cerca del seu germà, Vicenç Andreu Gallen, però va morir abans de fer-se la prova. Ara, ell vol continuar el procés per complir la seva voluntat. “Les restes no s’han volatilitzat, estan en algun lloc i s’ha de saber”, ha expressat.

Obertura de fosses

A més de les mostres genètiques dels familiars, el programa necessita dades de les restes dels desapareguts. Fins al moment, han acotat prop d’un centenar d’aquestes restes òssies. La majoria es troben al Memorial de les Camposines, a La Fatarella, on la Generalitat té previst seguir fent identificacions. Per ampliar la informació, resulta fonamental l’obertura de noves fosses comunes. Actualment, n’hi ha 380 registrades, de les quals 166 són confirmades i 214m probables. L’objectiu del Govern és obrir-ne “el màxim possible” al llarg de l’any que ve, tal i com ha indicat Garcia.

El procés d’identificació dels desapareguts és llarg i laboriós, i el resultat dependrà de les restes que es vagin obtenint. Les proves d’encreauament entre les dues bases de dades seran progressives, de manera que els resultats s’aniran obtenint de forma gradual, segons ha avisat el departament d’Exteriors.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.