Hi ha victòries que engrandeixen un palmarès . I n’hi ha d’altres que engrandeixen un país. Hi ha victòries que omplen vitrines i n’hi ha d’altres que deixem empremta. El triomf d’Espanya al Mundial de futbol, no ha estat només una gesta esportiva; ha estat una lliçó de lideratge, d’educació i de valors. Perquè la grandesa no es mesura únicament pels títols, sinó per la manera com s’arriba fins a ells.
Espanya va escollir el respecte per damunt de la provocació, el reconeixement del rival per sobre de la confrontació i l’esport per davant de qualsevol altra consideració. Va acabar conquerint el trofeu de campions del món de futbol, però abans havia conquerit una cosa encara més valuosa: el respecte del món. Una bandera no es fa més gran quan serveix per excloure, sinó quan aconsegueix que més persones puguin dir: “Aquí també hi tinc lloc”.
Al capdavant d’aquest equip hi ha Luis de la Fuente, un entrenador que ha revaloritzat el factor humà en un esport cada vegada més condicionat pel negoci. El seu lideratge és discret, proper, coherent, serè , profund. Reivindicant la humilitat com a fortalesa. Sense grans discursos grandiloqüents ni gesticulacions exagerades, transmetent sempre calma , en moments de tensió i confiança en circumstàncies adverses. No busca protagonisme; el cedeix als seus jugadors. No parla del “jo”, sinó del “nosaltres”. Sap que el talent et pot portar lluny, que el treball t’acosta a l’èxit, però que són els valors els que deixen empremta per sempre. Liderar ja no consisteix únicament en donar ordres o prendre decisions; consisteix en inspirar, escoltar i generar confiança.
Ha sabut unir el talent emergent de futbolistes com Lamine Yamal, Pedri o Pau Cubarsí amb l’experiència i la saviesa del grup. Ha demostrat que el futbol no entén d’edatisme, sinó de compromís, generositat i mèrit. Per a ell, una condició és innegociable: abans que grans futbolistes, vol bones persones. “Quan selecciono un jugador, exigeixo que sigui una bona persona”, ha repetit més d’una vegada. Perquè el talent sense compromís no té cabuda.
La seva manera d’entendre el lideratge neix dels valors apresos a casa: respecte, educació, treball, humilitat i proximitat. Sempre recorda que els seus pares li van ensenyar a tractar bé tothom i a mantenir els peus a terra. També defensa una idea que hauria d’inspirar qualsevol organització: “No hi ha cap individualitat més gran que l’equip”.
Luis de la Fuente sap que un entrenador no pot controlar el temps, l’estat de la gespa ni els imprevistos d’un partit. Però sí que pot controlar la preparació, l’ambient del vestidor, l’actitud del grup i la manera de respondre davant l’adversitat. La sort, diu, és el punt de trobada entre la preparació i l’oportunitat. I no hi ha èxit sense esforç ,sacrifici ,treball en equip, el respecte mutu, l’acceptació d’unes regles compartides i la superació personal i col·lectiva.
El seu lideratge és exigent, però també profundament humà. Exigeix al màxim en l’àmbit esportiu, però educa emocionalment des de la calma, la confiança i el respecte. Escolta abans de decidir, comunica mirant als ulls i assumeix els costos de les seves decisions amb honestedat. Sap que l’autoritat no la dona el càrrec, sinó la coherència.
Potser la imatge que millor resumeix aquest equip és la d’un suplent celebrant un gol amb la mateixa emoció que el jugador que l’ha marcat. És aleshores quan la paraula “família” deixa de ser un eslògan i es converteix en una realitat. Això no s’improvisa; és el resultat d’un lideratge que posa les persones al centre.
Les grans lliçons de Luis de la Fuente són també les del lideratge modern: conèixer l’equip abans d’exigir; posar el bé comú per damunt dels egos; guanyar autoritat amb respecte i coherència; exigir sense deixar de cuidar; i compartir sempre els mèrits perquè siguin els altres qui brillin.
En una societat que necessita referents capaços de generar confiança i construir ponts, Luis de la Fuente ens recorda que el veritable poder d’un líder no consisteix a ser la figura més brillant, sinó a aconseguir que cadascuna de les persones del seu equip arribi a la seva millor versió. Aquest és el lideratge més difícil. I també el més extraordinari.
Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la UDL.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.