Deus anys feia que Mel Gibson no es posava al darrera de les càmeres per dirigir una pel·lícula. Va ser amb Apocalypto al 2006 i dos anys abans, La pasión de Cristo. Ara, el seu espererit ens trasllada a la primavera de 1945. La guerra del Pacífic té els dies comptats i les batalles s’empitjoren. Les tropes nord-americanes assalten Okinawa en alguns dels combats més sanguinaris de la història i un soldat destaca per sobre de la resta. Aquest soldat es diu Desmond T. Doss, un objector de consciència que porta el manament de “no mataràs” gravat a foc en el més profund del seu ser. Assignat al destacament mèdic de la infanteria, Doss va aconseguir salvar la vida de dotzenes de soldats ferits per les ràfegues enemigues sense disparar una sola bala.
Adventista infrangible, Doss vivia a Virgínia quan es va allistar voluntari en l’exèrcit d’Estats Units no com a soldat, sinó com a metge “no armat”. La seva postura va xocar amb tot l’estament militar, però va perseverar. Aquest jove prim i vegetarià, que rebutjava entrenar els dissabtes i es va negar a empunyar un arma, va ser objecte de mofa dels seus companys, els qui ho veien com un perill en les trinxeres i van intentar fer-li abandonar l’exèrcit per tots els mitjans. Doss es va mantenir fidel als seus principis fins i tot en arribar a Okinawa, on la seva unitat va rebre l’ordre de participar en l’assalt al penya-segat de Maeda, una missió pràcticament impossible. A la part alta d’aquest escarpat turó de 122 metres esperaven nius de metralleta, paranys i soldats nipons amagats en coves que havien jurat deixar-se la vida en el combat.
Allí va ser on Doss va demostrar ser no solament un home de principis, sinó també d’un valor extraordinari. En veure’s envoltat per l’intens foc enemic, Doss no va córrer a refugiar-se. De fet, quan el seu batalló va rebre l’ordre de retirar-se ell va ignorar l’ordre, endinsant-se una vegada i una altra a la zona atacada per evacuar als seus companys. Sense una altra arma que les seves conviccions, va aconseguir salvar a uns 75 soldats malferits que haguessin mort de no ser pels seus actes.
El president Harry Truman li va condecorar amb la Medalla d’Honor a l’octubre de 1945, i en el seu discurs va subratllar “la seva gran valentia i enorme determinació en condicions dramàtiques i perilloses”. Va ser llavors quan van començar els intents per portar la vida de Doss al cinema. En conèixer la seva gesta i comprendre tot el que havia aconseguit aquest home (solament altres dos objectors de consciència han rebut una Medalla d’Honor), quedava palès que era una història potent i provocadora. Encara així, la seva adaptació cinematogràfica s’ha fet esperar més de mig segle, en part perquè Doss va voler portar una vida tranquil·la i humil, allunyat de la fama.
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.