Manuel de Pedrolo

L’Ajuntament de Lleida i l’editorial Fonoll presentaran el proper 11 de març, a les 19 hores, a la sala 2 del Teatre Municipal de l’Escorxador “Visita a la senyora Soler”, la novel·la inèdita de Manuel de Pedrolo que va ser censurada pel règim franquista en considerar-la immoral perquè parlava de la sexualitat femenina.

Ara, l’editorial Fonoll per fi ha rescatat aquesta obra de Pedrolo del silenci obligat i de l’oblit, publicant-la.

Des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida s’ha col·laborat en l’edició i, a més, ha organitzat aquesta presentació pública a fi i efecte de fer visible l’obra censurada de Pedrolo.

La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles.

Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, “Visita a la senyora Soler” esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.

Cicle lletres, punt de trobada. De l’escriptura a la lectura

La presentació de la novel·la inèdita Visita a la senyora Soler de Manuel de Pedrolo anirà a càrrec de Maria Villalonga (curadora, prologuista de l’edició i comissària de l’Any Pedrolo) i Josep Gelonch editor (ed. Fonoll)

La proposta d’aquesta edició té la voluntat de completar la publicació de les novel·les de Pedrolo que la censura va prohibir en el seu temps i alhora és un reconeixement a l’obra d’un dels autors més importants de les lletres de Ponent i de la literatura catalana contemporània.

Han passat els anys i la vigència de l’obra de Pedrolo tant per als seus seguidors més fidels com per a les noves generacions, més enllà del “Mecanoscrit del segon origen”, fan de “Visita a la senyora Soler” una obra necessària de publicar i de fer-la arribar als lectors de totes les edats.

Després de recuperar i reivindicar en els darrers anys l’obra d’autors ponentins com Josep Vallverdú, Ramon Xuriguera, Miquel Capdevila, Guillem Viladot, Joan Barceló, Concepció G. Maluquer i Domènec de Bellmunt, l’editorial Fonoll incorpora Manuel de Pedrolo a la seva Biblioteca Global amb l’edició de “Visita a la senyora Soler”, una de les seues últimes “novel·les perdudes” en els arxius de la censura franquista.

Manuel de Pedrolo

Nascut a al castell de l’Aranyó (Segarra) en una família de la petita noblesa rural, Manuel de Pedrolo va passar la infantesa i la joventut a Tàrrega (Urgell). Orfe de mare, va ser criat pel seu pare (catalanista, president d’Acció Catalana) i la seua tia.

Gran lector des de ben infant, estudia el batxillerat als escolapis de la capital urgellenca. A la tardor de 1935, amb 17 anys, Manuel va anar a Barcelona a acabar unes assignatures de batxillerat i la idea de començar la carrera de metge: volia ser psiquiatra.

A Barcelona hi descobreix la llibertat dels billars, els cafè-concerts, ser anònim als carrers. Es troba a gust en aquest món nou i no estudia. Amb l’esclat de la guerra és mobilitzat. Havia fet un curset de practicant i, afiliat a la CNT, anirà al front de sanitari. A la guerra perdrà el germà i en quedarà molt afectat.

Llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, torna a Catalunya, primer a Tàrrega, on residirà uns anys a la casa pairal amb la seua esposa, Josefina Fabregat, fins que s’instal·len definitivament a Barcelona. Hi farà mil feines i hi tindrà una filla: Adelais.

Entre altres, treballa a una agència d’assegurances, a una agència de publicitat, fa d’investigador privat i treballarà a l’editorial Albor, amb Ferran Canyameres, on farà de tot. A més de satisfaccions, aquestes feines les permetran de tenir temps per llegir i escriure, dedicacions a les quals des de 1946 es dedicarà amb regularitat i constància.

Durant més de quaranta anys, Manuel de Pedrolo no para mai d’escriure i de publicar. Escriu tots els gèneres: poesia, teatre, novel·la, contes, assaig…

La seua bibliografia de creació arriba a superar el centenar de títols. Però on el seu treball sobresurt, en qualitat i en quantitat, és en la novel·la, amb l’explotació dels temes propis del novel·lista: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit…

La seva obra és mou entre els dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la postguerra: el conductisme i l’existencialisme. Els recursos que utilitza són sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca…

Publica el seu primer llibre, el poemari Ésser en el món, el 1949, que passa  completament desapercebut. La col·laboració a la revista Ariel li permet entrar en contacte amb altres escriptors.

El 1953 publica el recull de contes El premi literari i més coses. Amb la novel·la Estrictament personal guanya el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que comença un intens període com a dramaturg. La recepció de públic i de la crítica li és molt favorable, guanyarà premis, i iniciarà la seua faceta de traductor, on destacarà per introduir als lectors catalans autors anglosaxons que l’apassionen: William Faulkner, John Dos Passos o Henry Miller.

A més dels autors americans, de qui n’aprecia la voluntat d’objectivisme i la manca de sentimentalisme, que no de sensibilitat, li interessen molt els francesos Albert Camus, Jean Paul Sartre, Lautréamont, el nouveau roman… L’interessen i l’influeixen.

El trasbalsa i l’impressiona l’existencialisme, que tant s’escau a la seua manera de rumiar, i tant en les seves traduccions com en les seves novel·les de l’època, farà una aportació molt important a aquest corrent filosòfic a la cultura catalana.

A pesar de la seua prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre respon a la seua oferta, sobretot perquè, a causa de la censura, moltes de les seves novel·les no poden ser publicades en el mateix moment que les escriu.

Atret per la novel·la de gènere policíac, tot i que no s’hi dedica especialment com a autor, acaba dirigint la col·lecció «La Cua de Palla», d’Edicions 62, primera col·lecció de novel·la negra en català que reuneix els mestres del gènere com Hammett, Chandler o Simenon, i que compta les seues traduccions, així com les de Joan Oliver o Maria Aurèlia Capmany.

És un impulsor del gènere en català amb la intenció i la confiança que aquesta branca editorial faria guanyar lectors en català.

A més de ser llegit, Manuel de Pedrolo va ser “seguit”. Va tenir una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels anys 70 i 80, no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, pel seu compromís polític amb l’independentisme d’esquerres dels Països Catalans, per la seua exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans.

La seua integritat moral i el seu catalanisme mai no es contradiuen. Idees i actituds que es reflecteixen en els seus articles, així com també la qüestió de l’alliberament de la dona.

Pedrolo va tocar el tema de la dona convençut que era un ésser ple de força, mal aprofitat, que necessitava conèixer i saber gaudir el que ell veia com un immens poder: el seu poder sexual i tenir tots els drets com a persones.

La seua immensa feina com a escriptor es veu recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Joanot Martorell (1954), Víctor Català (1956), el Sant Jordi (1962), el Prudenci Bertrana (1968) o el Premi Crítica Serra d’Or en diverses ocasions i gèneres. El 1979 és guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

En els darrers anys la seua obra, cada vegada més complexa, ja no té aquell acolliment que tenia i a la universitat no se l’estudia. Deixarà d’escriure novel·les i redactarà un Diari on continuarà exposant les seves idees, inserint petits contes o poemes i ens farà testimonis de la seua malaltia que durarà més d’un any i acabarà sent definitiva. Morirà el 26 de juny de 1990, a Barcelona, als setanta-dos anys. El seu llegat literari, ètic, polític, humà continua entre nosaltres.

El 2018 es promou la celebració de l’Any Pedrolo, que commemora el centenari del seu naixement.

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.