Mariano Gomà
Moment de la protesta del Grup Feminista de Ponent durant el Ple de la Paeria de Lleida, per demanar la destitució de Mariano Gomá com a assessor de Patrimoni municipal.

El Ple de l’Ajuntament de Lleida ha rebutjat l’adhesió de la institució al Pacte Nacional pel Referèndum, després que l’equip de govern del PSC i els grups de Ciutadans i del Partit Popular hagin votat en contra de la moció presentada pel PDeCAT i Unió, a la qual han donat suport la resta de formacions, tot i que no ha estat suficient perquè el text acabés prosperant. La moció també demanava el rebuig de la Paeria a les sentències que han comportat la condemna i inhabilitació d’Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs pel procés participatiu del 9-N. D’altra banda, el Ple ha donat llum verda a l’expedient de liquidació del pressupost del 2016 i a un altre de modificació de crèdit de l’actual exercici per valor de prop d’1,5 milions d’euros, diners provinents del romanent de tresoreria obtingut l’any anterior i que permetran el pagament de factures pendents a proveïdors del 2016 per aquesta mateixa quantitat. Ambdós expedients s’han aprovat gràcies als vots del PSC i C’s i les abstencions del PP i del PDeCAT i Unió.

El Ple, que s’ha allargat mes de deu hores, ha rebutjat l’adhesió de l’Ajuntament de Lleida al Pacte Nacional pel Referèndum, de la mateixa manera que el suport de la institució a la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, ja sigui “amb o sense acord amb l’estat espanyol”. La proposta del PDeCAT i Unió no ha prosperat, després que els grups municipals del PSC, C’s i el PP hi hagin votat en contra. Entre altres punts, el text també demanava el rebuig a les sentències condemnatòries a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs en relació amb la celebració del procés participatiu del 9-N.

La regidora del PDeCAT, Cristina Simó, ha defensat que el món municipal “no ha de quedar al marge del procés i de la realitat que estem vivint” i ha afirmat que “l’únic que estem demanant és que la gent pugui votar i que, entre tots, es decideixi el futur de Catalunya”. Des d’aquest grup, de la mateixa manera que des d’ERC-Avancem i el Comú han denunciat la “judicialització” de la política que està duent a terme el govern de l’Estat, mentre la representant del PP, Dolors López, ha negat que realment des del PDeCAT apostin pel diàleg amb el govern espanyol quan parlen a la moció de “amb o sense acord amb l’estat espanyol”.

Per la seva banda, la tinenta d’alcalde Montse Mínguez, també s’ha mostrat contrària a la judicialització de la política però ha mostrat la seva oposició al fet que “s’utilitzi l’administració local en els interessos polítics del Govern i dels partits que li donen suport” i ha assenyalat que dur a terme un referèndum com es planteja en el Pacte Nacional pel Referèndum “seria com reproduir el 9-N i ja veiem les conseqüències que va tenir per a la societat catalana”. El regidor de la Crida per Lleida-CUP, Francesc Gabarrell, ha apel·lat a la “desobediència” i ha deixat clar que “la idea del no ens deixen, ja ens ha superat”. “Si el 9-N va demostrar alguna cosa, és que no poden frenar-ho” perquè “el dret a l’autodeterminació “és un dret universal que has d’exercir amb les teves pròpies accions i que no has d’esperar que te’l concedeixin”, ha sentenciat Gabarrell.

El Ple referma la voluntat de cedir espais municipals a actes de l’Exèrcit

PSC, Ciutadans i el PP també han tombat la moció de la Plataforma Desmilitaritzem l’Educació per la Declaració de ‘Lleida, ciutat de cultura de pau‘. El text proposava la retirada de la simbologia militar de les instal·lacions municipals i espai públic, així com no cedir cap instal·lació municipal o via pública per a actes de l’Exèrcit com podria ser els pavellons de Fira de Lleida en el cas de la Fira Formació i Treball. Membres de la plataforma que ha presentat la moció han desplegat una pancarta amb el lema ‘les armes no eduquen, les armes maten’.

D’altra banda, tampoc s’ha aprovat una moció de la CGT instant l’Ajuntament de Lleida a promocionar l’escola pública. L’alcalde Àngel Ros ha defensat que la Paeria ja ho està fent. Així mateix, tampoc han reunit els suports suficients les mocions de la Crida per Lleida-CUP, per impulsar una demanda col·lectiva a Lleida contra les clàusules bancàries abusives; d’ERC-Avancem, en favor de la sobirania energètica, i del Comú de Lleida, per a la incorporació de la perspectiva de de gènere en les polítiques públiques municipals.

En canvi, si ha prosperat la moció del PP que insta la Paeria a assumir temporalment l’explotació del Mercat del Pla, en el cas que l’adjudicatari no hi dugui a terme cap actuació en el pròxims sis mesos, i de forma definitiva si durant aquest període no presenta cap pla d’actuació concret.

Modificació del pressupost amb 1,5 MEUR per pagar les factures pendents a proveïdors del 2016

Durant la sessió plenària, corresponent al mes de març, també s’han aprovat l’expedient de liquidació del pressupost del 2016 i, d’altra banda, la modificació del pressupost de l’actual exercici pressupostari. D’aquesta manera, la Paeria modifica el pressupost 2017 amb prop d’1,5 milions d’euros, diners que possibilitaran fer front al pagament de factures pendents a proveïdors corresponents al 2016, per la mateixa quantitat. Aquests recursos provenen del superàvit de 5,1 milions obtinguts per l’Ajuntament de Lleida, en el tancament del pressupost 2016. Tot i això, cal remarcar que dels 1,5 milions d’euros en factures pendents de pagament de 823.000 euros són de la concessionària de la zona blava Eysa.

Alguns grups de l’oposició han acusat l’equip de govern “de seguir estirant més el braç que la màniga” i, d’aquesta manera, d’incomplir el cartipàs municipal per haver autoritzat factures no pressupostades en els comptes, sense tractar-se d’assumptes d’urgència. Entre aquestes, el republicà Carles Vega ha criticat els 140.000 euros de factures pendents relacionades amb la celebració festes i celebracions populars, mentre des de la Crida-CUP han posat de relleu els 11.000 euros pendents de pagar dels focs artificials de les darreres Festes de la Tardor.

La tinenta d’alcalde i responsable d’Hisenda, Montse Mínguez, ha agraït el to de les crítiques de l’oposició i ha assegurat que des de l’equip de govern s’han pres mesures per reduir el reconeixement de crèdit i així les factures pendents de l’any anterior, en comparació a altres exercicis. Mínguez també ha posat de relleu que en quatre anys s’ha disminuït el deute de la Paeria, passant d’un ràtio del 89,7% al 55,1% dels ingressos corrents (tot i que no inclou el d’organismes autònoms i empreses municipals).

Torre Salses

Els vots de PSC, PP i C’s també han premés tirar endavant l’aprovació provisional de la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana de Lleida per reajustar el traçat de l’avinguda Víctor Torres, entre el carrer dels Alamús i el pont del ferrocarril, d’accés al SUR 42 (Torre Salses), on la societat Eurofund Parc Lleida, SL, preveu la instal·lació d’una gran àrea comercial de 55.000 metres quadrats. A la vegada, també s’ha provat la modificació del conveni entre l’Ajuntament de Lleida i aquest promotor per a l’execució del desdoblament del vial Víctor Torres i la seva prolongació fins a Torre Salses. En aquest sentit, el promotor avançarà 200.000 euros per obrir l’accés pel carrer Almeria des del carrer Francesc Bordalba i Montardit.

El PDeCAT i Unió, la Crida-CUP, ERC i el Comú de Lleida han criticat “les presses” de l’equip de govern perquè el projecte comercial pugui acabar tirar endavant, així com que “es facin passar uns interessos particulars per damunt de l’interès públic”. Postius ha parlat de possibles “irregularitats” en la tramitació d’ambdós expedients, cosa que han negat rotundament des de l’equip de govern. El tinent d’alcalde responsable d’Urbanisme, Félix Larrosa, ha defensat la necessitat de reajustar el vial que connectarà el centre de la ciutat amb els barris de la Bordeta i Magraners i ha destacat que, amb aquest conveni, una part del seu cost l’aportarà el promotor de la zona comercial.

També ha quedat aprovada provisionalment la creació d’una segona àrea al Centre Històric, en aquest cas entre els carrers l’Ereta, Galera i d’Alsamora, amb habitatge familiar i comerç de proximitat, que inclourà una vintena d’habitatges i una oferta comercial singular per afavorir la incorporació de nous segments de població, joves i famílies, gent gran. En aquesta ocasió, el model de l’actuació és amb un sistema de cooperació, que vol dir que la Paeria lidera aquest projecte amb la cooperació de la resta dels propietaris d’aquesta illa.

Trasllat del l’OMAC a les instal·lacions de la COELL

D’altra banda, ha prosperat, amb els vots a favor de l’equip e govern, PP, C’s, l’aprovació del contracte d’arrendament de la primera planta i del soterrani de les actuals instal·lacions de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL), a la rambla Ferran, per tal que la Paeria hi ubiqui la nova seu de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC).

Alguns dels grups com ara ERC-Avancem, el Comú i el PDeCAT i Unió han qüestionat el cost del lloguer de l’espai (uns 50.000 euros anuals, al marge d’uns 190.000 euros per condicionar-lo) i han reiterat la seva voluntat de descentralitzar el servei de l’OMAC i oferir-lo des dels centres cívics dels diferents barris de la ciutat. La Crida-CUP ha reclamat prioritzar la contractació de més personal que atendre la ciutadania, més que no pas incrementar l’espai des d’on s’ofereix aquest servei. El tinent d’alcalde Joan Gómez ha defensat que l’opció del local de la COELL era la millor d’entre les ofertes rebudes, segons els informes tècnics. També ha dit que descentralitzar el servei suposaria triplicar el personal actual.

El Ple també ha donat llum verda a l’aprovació de la sol·licitud del conveni amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a l’any 2018 amb el qual la Paeria sol·licita la concertació de 30 places per als centres de dia de gent gran depenent de Magraners i de l’antic convent de Santa Clara, respectivament.

Durant la sessió, el Grup Feminista de Ponent també ha desplegat una pancarta reclamant a l’Ajuntament de Lleida la destitució del president de Societat Civil Catalana, Mariano Gomá, com a membre assessor del Consell Municipal de Patrimoni, per un comentari masclista que va dedicar a la diputada de la CUP, Anna Gabriel, a través d’un missatge de Twitter.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.