Fotograma de la pel·lícula
Caràtula de la pel·lícula (Cameo)
Caràtula de la pel·lícula (Cameo)

Louise és propietària d’una plantació de peres en la Provença francesa. Des que el seu marit va morir, s’ha hagut d’encarregar sola de tot el negoci. No obstant això, el banc amenaça amb embargar-li el crèdit, els clients desconfien de les seves capacitats com a agricultora i, per si no fos poc, atropella a un desconegut davant de la seva casa. Pierre, que així es diu l’atropellat, sembla ser una miqueta especial. Exageradament ordenat, desconcertantment sincer, Pierre és un tipus estrany que gaudeix citant números primers. Pierre, de gran sensibilitat, irromp estrepitosament en la vida de Louise; l’ajuda, per no dir que l’emprenya, al mercat venent les seves delicioses peres. Té la sensació de que ha trobat alguna cosa que pensava que no arribaria mai a trobar a faltar: una llar. Louise intenta mantenir-lo fora de la seva vida i del seu trencat cor encara que no es desfarà de Pierre tan fàcilment.
La vida de Louise s’ha posat potes enlaire sense explicar-se perquè i aquesta ratxa de sort amenaça amb desaparèixer una altra vegada.

Per situar-nos més clarament en l’entorn de la pel·lícula, el seu director i guionista Éric Besnard defineix aquest Pastel de pera con lavanda com ‘Una pel·lícula sensorial. Vaig partir d’aquesta idea, d’oblidar una mica la narració, provocar un sentiment. Sóc guionista. Sovint pels altres i algunes vegades per a les meves pròpies pel·lícules, escric molt, amb diferents propòsits i en diferents gèneres, però sempre amb la voluntat d’explicar una història, de ser comprès per aquells que la veuen. No obstant això, en aquest cas, volia una altra cosa. Una mica menys racional. Vaig escriure després d’un duel. Volia treballar en la detenció del temps. La permeabilitat emocional’, afirma Besnard. Per afegir que ‘resulta que, per motius familiars, l’autisme és un tema que conec una mica. La meva dona és psicòloga, per la qual cosa ha treballat amb nens autistes. Ella m’explicava anècdotes que em cridaven l’atenció i em vaig posar a llegir sobre el tema. Ràpidament, em va semblar que un personatge que patís la síndrome de Asperger podria permetre’m treballar en els temes que m’interessaven. Un personatge així es troba en un estat d’hipersensibilitat cap al món. Així hauria de ser un director de cinema. Per tant, si podia reflectir la seva mirada (o prestar-li la meva), podria intentar fer sentir el que jo volia transmetre.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.