Torno a escriure en la vostra publicació per explicar-vos el meu optimisme. Sí, sóc optimista. Des de Lleida, terra de camps i riu Segre, sovint sentim que els recursos manquen i que l’estat està sempre escanyat per la crisi i els deutes. Però quan parlem de la Renda Bàsica Universal (RBU), una pregunta clau és: d’on sortirien els diners?
La realitat és que diners, n’hi ha. Només cal mirar les xifres. Segons la llista Forbes Billionaires 2024, al món hi ha 2.781 multimilionaris amb una fortuna conjunta de 13,9 bilions de dòlars. Aquesta quantitat supera, per exemple, el PIB anual d’Alemanya o el Japó. Però aquests diners estan molt mal repartits: l’informe Global Wealth Report 2023 de Credit Suisse ens recorda que l’1 % més ric posseeix més del 45 % de la riquesa mundial, mentre que el 50 % més pobre només té l’1 %.
I aquí hi ha un fet interessant: els rics acostumen a ser més generosos que els pobres. No només en xifres absolutes, sinó també en percentatges dels seus ingressos. Això ho confirmen estudis com els de la Charities Aid Foundation i el World Giving Index, que mostren que la filantropia arriba majoritàriament de mans de grans fortunes. Per exemple, Bill i Melinda Gates, amb la seva fundació, han invertit milers de milions per lluitar contra malalties i pobresa a tot el món. Així, es pot aprofitar aquesta generositat per finançar un sistema de renda bàsica que arribi a tothom.
Persones com Bill Gates, Elon Musk, o Sam Altman (CEO d’OpenAI) han expressat el seu suport a la RBU, entenent que és una eina clau per fer front als canvis tecnològics que fan desaparèixer molts llocs de treball. Mark Zuckerberg també ha reconegut que una renda bàsica pot ser essencial per afrontar la transformació digital.
A nivell polític, figures com la diputada finlandesa Sanna Marin han defensat aquesta idea en diversos fòrums europeus. El Premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz ha escrit àmpliament sobre la necessitat de redistribuir la riquesa per garantir la justícia social i l’estabilitat. Fins i tot el papa Francesc va donar suport a la RBU en un missatge als Moviments Populars el 12 d’abril de 2020, recollit per mitjans com El País i La Civiltà Cattolica.
La RBU no és només una idea bonica o un capritx: ja s’han fet experiments pilot que n’han demostrat la viabilitat. A Finlàndia, entre 2017 i 2018, 2.000 persones van rebre 560 euros mensuals sense condicions. Els resultats, publicats pel Ministeri de Treball finlandès, van mostrar millores en la salut mental i la confiança en el futur. Ara partits com PSC, ERC, Sumar i el partit transhumanista i futurista Alianza Futurista ho tenen molt clar als seus principis de fer-ho per llei.
Aquí a Lleida, amb la seva tradició de lluita social i treball comunitari, podem imaginar un futur on aquesta idea s’aprovi i s’implanti. Amb voluntat política, col·laboració entre governs, grans empreses i societat civil, la RBU podria començar a provar-se a nivell nacional i regional a partir del 2026, i fins i tot una implantació europea o mundial seria possible abans del 2030.
És cert que el futur sembla incert i que a vegades ens fa por el que vindrà. Però la pregunta que hem de fer-nos és: què passaria si, en una dècada, només treballés un 10% de la població? La meva opinió contundent és clara: no passaria res dolent. Amb la intel·ligència humana i la tecnologia, gairebé tot té solució ni que alguns vulguin problemes i el mal per la societat. Som-hi, que la dignitat i la il·lusió per un món millor mai s’ha de perdre. I molta gent es pensa que tot plegat és una invenció de visionaris, i tard o d’hora veurem que passa…
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.