becaris
Imatge d'un 'becari anònim' crucificat per denunciar l'explotació laborals del jovent

Tres milions de joves treballen com a becaris sense cobrar a tota la Unió Europea, l’equivalent a tota la població laboral de Dinamarca. Així ho denuncia l’ONG Brussels Interns, que davant de la polèmica generada a Catalunya sobre els aprenents de cuina que no cobren, avisa que “la sort” de ser becari amb un xef amb estrella Michelin “no paga el lloguer” i que sense una compensació per les estades “només els fills dels rics poden gaudir d’aquestes experiències”. El portaveu de l’ONG, Bryan Watkins, recorda que també a les institucions europees hi ha uns 8.000 becaris, la meitat dels quals no cobren suficient per pagar les seves despeses bàsiques. “Malauradament, els contractes de pràctiques s’utilitzen de forma massiva com a frau de llei”, destaca l’eurodiputat del PSC, Javi López.

De fet, un 60% dels becaris a tota la Unió Europea admeten que no cobren, un percentatge que és del 58% a l’Estat però que arriba fins al 80% a Bèlgica, al 62% a Alemanya o al 61% a França, segons dades oficials de l’Eurobaròmetre. A més, un 70% dels becaris a l’Estat que cobren diuen que el pagament no els serveix per cobrir les despeses bàsiques, un percentatge que és de mitjana del 53% a la Unió Europea. I l’esforç tampoc compensa: només un 27% dels becaris europeus van rebre una oferta de feina després de les pràctiques, un percentatge que puja lleugerament fins al 33% en el cas dels becats espanyols.

“La situació és especialment dolenta en els sectors més competitius: el periodisme, la política, la moda…També en ambients amb molta competència, com la Unió Europea a Brussel·les”, destaca Bryan Watkins, de Brussels Interns. En aquest sentit, i més enllà dels programes oficials de beques de la Comissió, el Consell i el Parlament, que sí que es cobren, Watkins adverteix que “les institucions de la UE agafen molts becaris que no cobren cada any” i que “un 10% dels becaris dels eurodiputats i dels grups polítics” a l’Eurocambra no veuen ni un sol euro.

Tampoc paga als becaris el Servei Europeu d’Acció Exterior (EEAS), que recentment ha estat durament criticat per la Defensora del Poble de la UE, Emily O’Reilly, per enviar 800 joves a treballar a les seves delegacions d’arreu del món sense cobrar. “Els serveis diplomàtics de la UE haurien de liderar sent un bon exemple al món, garantint que tothom té un accés just i igualitari a les pràctiques”, va indicar O’Reilly en un informe recent.

La resposta de la UE

L’eurodiputat Javi López ha exigit explicacions a la Comissió Europea, però la seva resposta ha estat, segons ha admès a l’ACN, “bastant ambigua”. En concret, Brussel·les diu que “la UE no té competències per regular que tots els períodes de pràctiques siguin remunerats”, i només compta amb un “marc de recomanacions” per “instar els estats membres a millorar la qualitat” de les pràctiques i augmentar la “transparència” sobre les condicions laborals que s’ofereixen.

“Continuarem lluitant”, ha indicat López, que lamenta que els becaris formen part d’una “generació fortíssimament castigada per la crisi econòmica” i que els seus drets han d’estar regulats, també, en el pilar social europeu que actualment es negocia a Brussel·les. “Quan un empresari explica que sense contractes de pràctiques no remunerats el seu negoci no podria tirar endavant està reconeixent de forma implícita que els becaris són força laboral, i això és frau de llei”, avisa López. Segons l’eurodiputat del PSC, “malauradament” la gent està “tan acostumada” a aquest tipus de situacions que ja “no s’escandalitza”. Els becaris, recorda Javi López, han de tenir un “contracte d’aprenentatge”, i no han de substituir “la força laboral”.

“És clar que un jove es pot sentir afortunat d’anar a treballar en un àmbit que l’apassiona i adquirir una experiència interessant. Però cobrar és fonamental. Sense un pagament només els rics poden accedir a aquestes experiències, i la sort no paga el lloguer”, destaca Watkins. A més, segons ell, les pràctiques no remunerades també “perjudiquen el mercat laboral” perquè “substitueixen llocs de feina”.

“Si el xef (Jordi Cruz) contracta becaris sense cobrar un cop ja han acabat els seus estudis, no em desperta cap simpatia. Si encara són estudiants la situació és una mica diferent. Entenc els empresaris que diuen que un becari de curt termini està aprenent i no treballant”, assegura el representant de l’ONG Brussels Interns. “Però això només té sentit si són estades molt curtes i centrades totalment en l’aprenentatge”, afegeix, reclamant, això sí, suport “estatal” per aquests joves.

Text i Foto ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.