Han passat deu anys des de que Iron Man va ser el primer superheroi de la Marvel que arribava al cinema. Ara, amb la franquícia absolutament consolidada i ens mans de la Dinsey el futur apunta a l’èxit, entre altres amb Vengadores: Infinity War. Basada en fets reals arriba 7 días en Entebbe, una opració rescat gairebé suïcida ambientada l’any 1976. I en un to molt més festiu pero clarament trampós s’estrena Noche de juegos, on els participants en un innocent joc de taula veuen com tot es complica fins al punt que hauran de destriar si el que està passant forma part de la ficció o d’una tràgica realitat.

VENGADORES: INFINITY WAR

vengadores
Cartell de la pel·lícula (Marvel-Disney)

Vengadores: Infinity War arrenca quan els Venjadors i els seus aliats continuen protegint al món d’amenaces massa grans per a un sol heroi. Però ara ha sorgit una perillosa amenaça de la profunditat de les ombres còsmiques: Thanos. Thanos, un dèspota amb una maldat intergaláctica, no es detindrà davant de res per fer-se amb les sis Gemmes de l’Infinit ja que la seva ambició és exercir un poder inimaginable i doblegar a tota la humanitat.

Els Venjadors i els seus aliats Superherois reuneixen un equip que inclou a membres de totes les franquícies de l’Univers Cinematogràfic Marvel. Tots hauran de sacrificar-se com mai ho han fet per derrotar al totpoderós Thanos abans que la seva guerra de devastació i ruïna acabi amb l’univers.

Vengadores: Infinity War és un periple cinematogràfic sense precedents que abasta 10 anys i tot l’Univers Cinematogràfic Marvel i que porta a la pantalla l’enfrontament definitiu i més letal de tots els temps.

L’Univers Cinematogràfic Marvel va arrencar el 2 de maig de 2008 amb l’estrena d’Iron Man. La pel·lícula va ser un descomunal èxit de públic i de crítica a tot el món, i ha servit durant anys de pedra angular sobre la qual Marvel Studios ha edificat un imperi que ha produït moltes de les pel·lícules més taquilleres de tots els temps. En els deu anys des de l’estrena de la pel·lícula, Marvel Studios ha registrat un rècord de 18 pel·lícules consecutives en el nº1 de les quals 5 han recaptat més d’1.000 milions dòlars, amb una xifra total de més de 13.000 milions en les taquilles de tot el món.

7 DIAS EN ENTEBBE

entebbe
Cartell de la pel·lícula (eOne)

Quan quatre segrestadors es fan amb el control d’un avió de Air France en ple vol de Tel Aviv a París el 27 de juny de 1976, els 248 passatgers que van a bord ignoren l’angoixant odissea que els espera. Obligats a punta de pistola a lliurar els seus passaports, els aterrits ostatges compleixen les exigències de les seves captores, al mateix temps que tracten discretament d’ocultar les seves identitats.
Dos dels segrestadors són membres palestins del grup radical Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, de la branca d’Operacions Externes, mentre que els altres dos, Wilfried Böse i BrigitteKuhlmann, són radicals alemanys d’esquerres simpatitzants amb la causa palestina.
Mentrestant, a Jerusalem, el primer ministre Isaac Rabin rep notícies del segrest durant una tibant reunió sobre el desmesurat augment del pressupost militar del país. Després de fer que es retiri ràpidament el seu gabinet, Rabin i el seu ministre de Defensa, Simón Peres discuteixen quina hauria de ser la resposta d’Israel. Peres urgeix a Rabin a no negociar amb els segrestadors, que exigeixen 5 milions de dòlars i l’alliberament de més de 50 militants propalestins empresonats per tot el món, i suggereix en el seu lloc una solució militar encoberta.

L’avió segrestat és desviat a l’aeroport de Entebbe, a Uganda, on ho rep l’infame dictador del país, Idi Amin. Els passatgers, retinguts en una sala de trànsit abandonada sota l’atenta mirada de més segrestadors armats, són separats per nacionalitat, amb els israelians ficats en una sala al costat.

Sota la creixent pressió de les famílies de les víctimes, i amb l’amenaça d’un vessament de sang massiu si no es compleixen les exigències dels segrestadors, Rabin autoritza una atrevida missió de rescat. Anomenada “Operació Tro”, l’audaç pla exigeix una sincronització perfecta, l’element sorpresa i la cooperació d’un país veí. Mentre s’aproxima el termini límit i augmenta la tensió, un esquadró d’elit de comandos israelians es dirigeix ràpidament a Entebbe en un atrevit intent sense precedents d’alliberar als ostatges abans que sigui massa tarda.

NOCHE DE JUEGOS

Noche de juegos
Cartell de la pel·lícula (Warner)

Jason Bateman i Rachel Mc Adams protagonitzen aquesta comèdia d’acció dirigida per John Francis Daley i Jonathan, després de l’èxit de  Vacaciones. Bateman i McAdams encarnen a Max i Annie, una parella que queda totes les setmanes amb els seus amics per celebrar una nit de jocs. I en aquesta ocasió la vetllada es posa especialment interessant perquè Brooks, el carismàtic germà de Max, organitza una festa en la qual cal resoldre un assassinat amb falsos matons i falsos agents federals. Però quan Brooks és segrestat, tots es pregunten si es tracta d’un joc o és de debò.

Els sis súper competitius jugadors es disposen a resoldre el cas i guanyar, però comencen a descobrir que ni el “joc” ni Brooks són el que semblen ser. Al llarg d’una nit caòtica, els amics van perdent el control ja que cada descobriment porta a un altre gir inesperat. Sense regles, sense punts, i sense saber qui són tots els jugadors, aquest joc podria ser el més divertit… o acabar en “game over” per a tots.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.