Fotograma de la pel·lícula, amb Woody Allen dirigint els actors
Caràtula de la pel·lícula (eOne)
Caràtula de la pel·lícula (eOne)

Nova York en la dècada de 1930. Atès que cada vegada li costa més aguantar als seus pares, que no deixen de barallar-se, al gánster del seu germà i la joieria familiar, Bobby Dorfman sent que necessita un canvi d’aires. Així que decideix provar fortuna a Hollywood, on el seu oncle Phil, un poderós agent, ho contracta com a noi dels encàrrecs. A Hollywood, no trigarà a enamorar-se, però per desgràcia la noia ja té nuvi. Bobby es conforma amb la seva amistat, fins al dia en què la noia truca a la seva porta per explicar-li que el seu nuvi acaba de trencar amb ella. De sobte, la vida de Bobby dóna un nou gir, i és un gir molt romàntic.

Com en una novel·la, la història de la pel·lícula s’explica a través de la veu de l’autor, de manera que Allen va decidir que seria apropiat que el film tingués narració i ocupar-se ell mateix d’aquesta labor. “Em vaig incloure a mi mateix perquè sabia exactament quina inflexió volia que tingués cada paraula”, aporta. “Vaig pensar que, com jo havia escrit el llibre, seria com si estigués llegint la meva novel·la”.

Cafè Society es refereix als membres de l’alta societat, aristòcrates, artistes i famosos, que es reunien en cafès i restaurants de moda a Nova York, París i Londres a finals del segle XIX i començaments del XX. El terme es va fer popular en el Nova York dels anys 30, després de la fi de la Llei Seca i l’aparició de la premsa sensacionalista, que cobria amb avidesa als integrants d’aquest Cafè Society. Aleshores, hi havia dotzenes de clubs enlluernadors a Nova York, entre ells alguns amb orquestres de 50 peces. Cada nit, els famosos lluïen les seves millors gal·les i feien el circuit des dels clubs de jazz de Greenwich Village a locals llegendaris dels voltants del centre com El Morocco, al carrer 142 en Harlem, on es trobava el Cotton Club. “Aquesta època sempre m’ha fascinat”, admet Allen. “Va ser un dels moments més apassionants de la història de la ciutat, amb una tremenda vida teatral, vida en els cafès i restaurants. D’un extrem a un altre, anessis per on anessis, l’illa bullía sencera de sofisticades activitats nocturnes”.

El Hollywood de l’Edat d’Or també tenia els seus punts de trobada per als rics i famosos, però la seva vida nocturna era sensiblement diferent de la de Nova York. “Era el glamur de Cocoanut Grove i el Trocadero”, comenta Allen. “No hi havia molts llocs als quals anar, no durava fins a tan tarda, la roba era més lleugera i tothom anava als llocs amb cotxe. Hi havia una part que era molt glamurosa, perquè comptaven amb els estels de cinema, però Nova York posseïa certa sofisticació de la qual Hollywood mancava”.

A més de ser un retrat d’una època, CAFÈ SOCIETY és una saga familiar. El pare de Bobby, Marty (Ken Stott) és un tipus brusc però profundament moral, amo d’una modesta joieria en el Bronx. La seva dona, Rose (Jeannie Berlin) sempre té llista alguna valoració negativa de la seva capacitat mental i altres defectes. “Creu, probablement de forma errònia, que amb un altre marit diferent podria haver tingut una vida millor”, aporta Allen. “Discuteixen sense parar, però estan lliurats l’u a l’altre i es volen molt, simplement tenen una forma diferent de demostrar-ho. No s’apartarien del llit de l’hospital si a l’un altre li passés qualsevol cosa”.

La pel·lícula arriba aquests dies al mercat del dvd.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.