ilerdent

Lleida ha recordat aquest dissabte les víctimes del bombardeig que va patir la ciutat fa tot just 82 anys per part de l’aviació feixista italiana. L’homenatge ha comptat amb una ruta guiada pels principals espais que durant la Guerra Civil, i en especial el 2 de novembre del 1937, van ser bombardejats.

L’activitat ha anat a càrrec de l’historiador Marc Macià i ha començat després d’una ofrena floral a l’escultura situada a l’avinguda de Blondel, davant d’on hi havia el Liceu Escolar, on van morir 48 alumnes i diversos professors.

Els dos actes s’inclouen dins del cicle d’activitats ‘Memòria 2N’, que per segon any consecutiu han organitzat diverses entitats de la ciutat en record a les víctimes d’aquest episodi.

Macià ha explicat que l’objectiu d’aquesta ruta és donar a conèixer part de la història que hi ha darrere dels “espais quotidians” dels ciutadans de Lleida, així com també “fer memòria” i recordar les víctimes que “durant molts anys han estat en l’anonimat i maltractades des de les institucions”.

L’acte, que ha aplegat un centenar de persones, ha començat davant del lloc on hi havia el Liceu Escolar i ha transcorregut per diversos espais del casc antic, com l’antiga farmàcia del carrer Major o la plaça de Sant Joan. Durant la Guerra Civil, Lleida va ser bombardejada en diverses ocasions i “brutalment impactada per les bombes, especialment en la població civil”, ha explicat Macià.

En aquest sentit, un dels fets més tràgics que es recorden és la bomba que va caure al costat del Liceu Escolar i que va provocar la mort de 48 alumnes i alguns professors.

Durant l’acte, Macià ha parlat del bombardeig del 2 de novembre de 1937, però també del que va tenir lloc el 27 de març de l’any següent i els dies posteriors fins a la caiguda de la ciutat en mans de l’exèrcit franquista, el 3 d’abril de 1938.

Durant aquells dies, es calcula que les bombes van destruir uns 110 edificis del casc antic. “Són unes dades molt dramàtiques i encara molt desconegudes”, ha conclòs Macià.

Una de les parades de la ruta ha estat a l’antiga farmàcia que hi havia al carrer Major. En aquest punt va morir Gabriel Pernau, que posteriorment va ser traslladat al cementiri de Lleida, on el fotògraf Agustí Centelles va immortalitzar la “imatge dramàtica” que mostra l’esposa de Pernau agenollada i plorant al costat del cadàver del seu marit.

Segons Macià, aquesta fotografia s’ha convertit en una de les imatges que “millor simbolitza el sofriment de la població civil durant un conflicte bèl·lic”.
Macià, però, ha lamentat que no s’hagi estudiat “en profunditat” els bombardejos de Lleida i ha assegurat que els estudis que s’han fet “són susceptibles de ser molt més contrastats”. “Encara hi ha molta feina” ha dit, i ha afegit que, malgrat que no s’arriba a un acord sobre la xifra de víctimes, el bombardeig del 2 de novembre del 1937 va deixar unes “250 víctimes mortals i 500 ferits més”.

El bombardeig més mortífer, però, va ser el del 27 de març del 1938, que va causar “aproximadament” 400 víctimes. Macià també ha posat com a exemple el fet que, fins fa poc, es creia que la Legió Còndor havia estat la responsable del bombardeig del 2 de novembre, mentre que ara se sap que va ser “l’Aviazione Legionaria Italiana”.

Entre els mesos d’octubre i novembre, diverses entitats han organitzat el cicle d’activitats ‘Memòria 2N’ amb la voluntat de recordar les víctimes dels bombardeigs del 2 de novembre de l’any 1937. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.