Centenars de persones fan cua aquest dimecres a la tarda davant el Museu de Lleida per veure en directe l’obra de Santiago Sierra ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’, retirada de la fira ARCO de Madrid fa quinze dies. L’exposició s’ha inaugurat, enmig d’una gran expectació, amb l’absència del seu autor, que ja va dir que volia allunyar-se del primer pla públic i deixar que el conjunt fotogràfic fes “el seu propi recorregut”. Qui sí que ha assistit ha estat el seu propietari, l’empresari lleidatà, Tatxo Benet, que la va adquirir per uns 80.000 euros abans de ser retirada perquè, ha reconegut, “sabia que seria una obra polèmica. Benet ha celebrat que sigui el Museu de Lleida, d’on es van endur les 44 obres de Sixena, el primer lloc on es pugui visitar perquè “la gent de Lleida ho va viure com un atac, sentien que els hi havien pres alguna cosa i és una manera de donar-los alguna cosa a canvi”, ha dit. L’obra es podrà visitar fins al 22 d’abril a la sala d’exposicions temporals i després s’exposarà al CCCB. Benet ha reconegut que ha rebut un allau d’oferiments per exposar l’obra d’arreu de Catalunya, d’altres llocs d’Espanya com a Madrid o al País Basc i fins i tot de l’estranger.

La sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida ha quedat petita degut a l’allau de visitants que han volgut visitar de primera mà l’exposició sobre presos polítics, que va adquirir l’empresari lleidatà Tatxo Benet per uns 80.000 euros, poc abans de la seva retirada d’ARCO el passat 21 de febrer a petició d’Ifema, Fira Madrid. Tatxo Benet ja va manifestar la seva intenció de posar-la a l’abast de tothom que la vulgui exposar perquè la vegi tanta gent com sigui possible. Benet va considerar idònia la decisió d’exposar-la per primera vegada al públic al Museu de Lleida, d’on es van endur les 44 obres de Sixena, com a “compensació” perquè “li va afectar molt”.

Tatxo Benet ha explicat que per a ell el significat especial d’aquesta obra “acaba avui”. “Algú pretenia que l’artista no la pogués exposar i el públic no la pogués veure però els Museus són temples de cultura i cal que cada persona la valori, la critiqui o l’elogiï lliurement”, ha dit. “L’important és que cadascú pugui fer la seva reflexió, això és el bonic de l’art”, ha afegit. I ha puntualitzat que “no tothom ha d’estar d’acord amb l’obra”. “Potser jo no estic d’acord amb la qualificació d’alguna de les persones, però això és l’art: crear un debat a la societat. Aquesta obra trenca aquest pensament únic. Hi ha gent que pensa que no hi ha cap pres polític a Espanya i d’altra que pensarà que n’hi ha molts”, ha conclòs.

L’empresari lleidatà ha explicat que el que va passar l’11 de desembre “va ser un atac molt gran a un equipament cultural de la ciutat i sempre m’ha quedat dins la sensació que podia fer alguna cosa”. “Va ser una decisió instantània i vaig trobar la complicitat dels directius del Museu”, ha afegit. Està previst que l’obra s’exposi a moltes ciutats i ha destacat que “no és una obra local ni nacional, és una obra universal que ens apel·la a tots com a persones”.

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, per la seva banda ha celebrat que l’obra s’hagi exposat en aquest equipament que “aspira a ser un Museu de referència no només del segle XVIII sinó fins al segle XXI” i més “quan es tracta de temes vinculats a la societat actual com la llibertat d’expressió i la censura”. “Ens va posar en un compromís fantàstic”, ha reconegut, perquè “teníem la programació tancada” però “quan algú ens ofereix un discurs social i actual com aquest, per nosaltres es un repte important”. Giralt ha explicat que avui havien d’inaugurar una altra exposició però que han pactat amb els artistes traslladar-la al setembre. “Avui és un dia important i es mereixia que féssim tots els canvis per fer possible que es veiés aquesta obra per primera vegada, a Lleida”, ha conclòs.

A la inauguració de l’exposició han assistit representants culturals i associatius de tot Catalunya i també polítics, excepte representants del PP i Ciutadans. Entre els assistents, no s’han volgut perdre l’exposició l’expresidenta del Parlament, Núria de Gispert; l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, o el vicepresident primer del Parlament (JxCat), Josep Costa.

L’obra de Santiago Sierra ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’ inclou 24 fotografies

L’obra inclou 24 fotografies en blanc i negre de rostres pixelats de presos polítics a Espanya, entre els quals hi ha el vicepresident destituït pel 155, Oriol Junqueras o l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, a més d’activistes del 15-M, els joves detinguts a Altasu per una baralla amb guàrdies civils fora de servei o els titellaires de Madrid, entre d’altres. Les fotografies van acompanyades d’un breu text explicatiu que, sense dir cap nom, permet identificar les persones retratades.

L’artista espanyol Santiago Sierra viu i treballa a Madrid. Ha exposat en importants museus, centres d’art i galeries de tot el món i la seva obra està representada per importants galeries d’arreu. L’any 2010 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya ”per la seva obra crítica, que reflexiona sobra l’explotació i l’exclusió de les persones, i genera un debat sobre les estructures de poder”. Sierra va rebutjar el premi l’endemà d’haver-li estat concedit a través d’una carta adreçada a la ministra de Cultura, en què criticava l’Estat. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here