La nova ‘Tomb Raider’ 2.0 encapçala les estrenes de la setmana

Quan encara teníem present el paper d’Angelina Jolie en la primera versió cinematogràfica del personatge dels videojocs, una nova generació pren el relleu amb més acció, aventura i vistositat, en aquesta Tomb Raider de 2018. La Tribu recupera per Carmen Machi el fill que va donar en adopció a néixer, Paco León. Dos persones de dos móns molt diferents unides pel ritme a la sang. I per últim i ara que estem a punt d’entrar en la Setmana Santa, no podia faltar una estrena ‘bíblica’. Després de la revisió del clàssic de Ben-Hur, ara ens atensem als moments finals de la vida de Jesuscrist en els ulls de Maria Magdalena. Un títol que pot ser transgressor per alguns però que ha buscat un determinat nivell de veracitat en la seva trama argumental a partir de noves proves trobades.

TOMB RAIDER (2018)

Lara Croft és la filla feroçment independent d’un excèntric aventurer que va desaparèixer quan ella era amb prou feines una adolescent. Ara, Lara s’ha convertit en una jove de 21 anys sense cap propòsit en la vida. S’obre pas pels caòtics carrers de l’East London, el barri de moda, com a missatgera amb bicicleta, un treball que amb prou feines li dóna per pagar el lloguer. Decidida a forjar el seu propi camí, es nega a prendre les regnes de l’imperi empresarial del seu pare i amb la mateixa fermesa es nega a reconèixer que ell s’ha anat per sempre. Però després de set anys sense ell, haurà d’enfrontar-se als fets i seguir endavant encara que Lara no aconsegueix entendre el que la impulsa a resoldre l’enigma de la seva misteriosa mort.
Lara deixa enrere tot el que coneix i va a la recerca de l’últim parador conegut del seu pare: una llegendària tomba en una illa mítica que podria estar en algun lloc de la costa de Japó. Però la seva missió no serà fàcil; de fet, arribar a la illa comportarà de per si mateix enormes perills. De sobte, Lara haurà d’enfrontar-se a reptes encara més grans i, contra vent i marea i gràcies a la seva intel·ligència, la seva fe cega i el seu esperit infrangible, ha d’aprendre a superar els seus límits mentre s’endinsa en un terreny desconegut. Si sobreviu a aquesta perillosa aventura, podria ser el seu baptisme de foc per guanyar-se el nom de Tomb Raider.

LA TRIBU

La Tribu explica la història de Fidel, un peix fora de l’aigua, que veu com el món superficial en què viu xoca de sobte amb la humilitat del barri en el qual va a parar després de patir un accident. La trobada amb la seva mare, Virginia, i l’estreta relació que es comença a forjar amb ella i les seves amigues del grup de ball, transforma a Fidel a través de situacions plenes d’humor i coreografies de ball urbà.

“Fidel comença la pel·lícula com un estúpid integral, pretensiós, xulo, prepotent… i acaba sent una persona comprensiva, que ha après dels seus errors, que vol integrar-se en la tribu, que s’identifica amb Les Mamis”, explica el director Fernando Colomo. “I d’altra banda, està Virgínia que és una persona molt de barri i d’estar amb els seus. Ens interessa el xoc d’aquests dos mons, el contrast entre mare i fill que mai han exercit com a tals i que han d’aprendre a conviure.”
Sense cap dubte, la gran carta de presentació de La Tribu és el retrobament de dos dels rostres més importants i més volguts del panorama nacional: Carmen Machi i Paco León, aquesta vegada com a mare i fill.
Virginia (Carmen Machi), netejadora de professió i “streetdancer” vocacional, recupera al fill que va donar en adopció: Fidel (Paco León), un executiu que ho ha perdut tot, inclosa la memòria. Mare i fill, al costat del grup de ball que formen les companyes de Virgínia (“Les Mamis”), descobriran que, malgrat venir de mons molt diferents, tots dos porten el ritme en la sang.

MARIA MAGDALENA

La història de Jesucrist ha inspirat a generacions de cineastes, des de Pier Paolo Pasolini i L’evangeli segons Sant Mateu, passant per Martin Scorsese i L’última temptació de Crist, fins a Mel Gibson i La passió de Crist. S’ha explicat de moltes forma diferents i ha aixecat passions en l’art i en la cultura, en l’àmbit històric i la recerca, així com al cinema. És una història d’enorme riquesa que es presta a diferents interpretacions, per la qual cosa no sorprèn que als productors Iain Canning i EmileSherman, mentre reflexionaven sobre com enfocar d’una forma innovadora una història tan coneguda, se’ls ocorregués tornar a explicar-la des d’una perspectiva diferent. Tot va sorgir a partir d’un descobriment arqueològic.
“És obvi que molts cineastes ja han explicat la història de Jesús”, diu Iain Canning. “Però el descobriment de fragments d’escrits a Egipte i a Grècia que deien ser l’evangeli de María Magdalena ens va fer pensar que seria interessant explicar la història d’una dona dins del relat bíblic”.
“Cada generació torna a explicar a la seva manera o a reimaginar certes històries d’acord amb el moment en què viu”, segueix dient. “Per fer una pel·lícula, és necessària una connexió amb el moment actual o ningú anirà a veure-la. Pensem que hi havia espai per explicar la vida de María Magdalena, que la història de la vida i mort de Jesucrist des del punt de vista d’una dona era un enfocament nou que podria llançar llum sobre certs temes d’actualitat”.
María Magdalena és el retrat més humà i real d’una de les figures espirituals més enigmàtiques i incompreses de la història. La pel·lícula bíblica explica des d’un punt de vista biogràfic la història de María Magdalena (Rooney Mara), una jove dona que busca donar un nou sentit a la seva vida. Malgrat les jerarquies i regles imposades per la seva època, María Magdalena s’atreveix a desafiar a la seva família i unir-se a un nou moviment social liderat per Jesús de Natzaret (Joaquin Phoenix), i no triga a trobar el seu lloc en aquest nou camí que els portarà fins a Jerusalem.