Globallleida-Àrea d'emprenedoria i empresa-

 El valor dels decomisos de rellotges d’alta gamma, perfums, alcohol i altres articles de luxe a la duana de la Farga de Moles, s’ha multiplicat per cinc des del 2021, i supera el del tabac —tradicionalment el producte més intervingut a la frontera amb Andorra— de manera consolidada des del 2022, segons dades facilitades per l’Agència Tributària a l’ACN. En paral·lel, i de forma inversa, l’import de diners en efectiu no declarats interceptats ha anat a la baixa de forma sostinguda des del pic assolit el 2022 —quan es van intervenir més d’1,3 milions d’euros—, fins a situar-se el 2025 en poc més de 289.000 euros, una cinquena part. Recentment, el Resguard Fiscal hi ha incorporat una nova gossa ensinistrada en la detecció de paper moneda.

La gossa es diu Amy i fa cinc mesos que és a la duana de la Farga de Moles després de ser ensinistrada pel Servei Cinològic de la Guàrdia Civil per poder detectar l’olor del paper moneda. El seu guia i ensinistrador és l’agent Miguel Alaya, que no només treballa amb ella cada jornada, sinó que també comparteix part de la seva rutina personal i oci, el que inclou tant tenir-ne cura com jugar-hi i fer-la socialitzar amb altres animals. A més de l’Amy, especialitzada en la detecció de paper moneda, al punt transfronterer hi sol treballar també un altre cànid especialitzat en la detecció de tabac.

Mapfre

La funció de l’Amy dins l’operatiu duaner és la d’una unitat de suport. Entra en acció quan els agents del servei fiscal ho requereixen, per fer una darrera comprovació sobre un vehicle, un autobús o un camió que ja ha passat per una primera inspecció visual o documental. Ella té, pràcticament, l’última paraula abans de deixar passar o retenir un vehicle. “Els gossos estan perfectament preparats, són ells els qui ens diuen si tot està correcte”, detalla Alaya. Així mateix, l’Amy i el seu company no operen únicament dins el recinte duaner de la Farga de Moles, ja que l’equip es desplaça també a polígons industrials o a qualsevol altre punt on el servei fiscal els requereixi. Per preparar-la abans de cada servei, l’Amy fa jocs per escalfar i practica amb un sac amb bitllets estripats per familiaritzar-se amb l’olor que fan.

Una frontera amb un règim propi

La Farga de Moles és actualment l’única duana terrestre de la península Ibèrica amb un país que no forma part de la Unió Europea. Hi transiten cada any uns set milions de persones —uns 12.000 vehicles lleugers i 350 de pesants cada dia—, i això obliga a distingir dos controls que operen en paral·lel però amb objectius diferents. Ho explica Daniel Alaya, cap accidental de la Companyia de la Seu d’Urgell de la Guàrdia Civil, que recorda que “mentre l’espai Schengen regula la lliure circulació de les persones, la Unió Europea és, sobretot, una unió duanera i econòmica, i el que regulem aquí és el control del trànsit, de les mercaderies…”. Per això, a la Farga de Moles conviuen dos serveis amb funcions diferenciades: la Policia Nacional, encarregada de verificar les persones que travessen la frontera, i el recinte duaner, on el Resguard Fiscal de la Guàrdia Civil, que col·labora estretament amb l’Agència Tributària, controla què transporten aquestes persones o empreses. L’objectiu últim, insisteix, no és entorpir el comerç legítim sinó protegir-lo. I és precisament aquí on el mapa del contraban ha començat a canviar de forma.

Durant dècades, el tabac i l’alcohol han estat grans protagonistes del contraban a la Farga de Moles, arran de la diferència de la fiscalitat indirecta —IVA i impostos especials— entre Andorra i la Unió Europea. Les xifres ho confirmen, ja que entre el 2021 i el 2025, el tabac ha generat entre 73 i 117 expedients anuals, amb un valor que oscil·la entre els 46.900 euros (primer semestre de 2026) i els 184.500 euros (2023), sense una tendència clara a l’alça ni a la baixa.

El que sí que ha canviat és tot el que no és tabac. Sota l’epígraf de “resta” —rellotges, begudes alcohòliques, càmeres fotogràfiques, objectius, mòbils, medicaments i perfums, entre altres— el valor dels decomisos ha passat de 85.939 euros el 2021 a 416.192 euros el 2024, i s’ha mantingut per damunt dels 370.000 euros el 2025. És a dir, s’ha multiplicat per cinc en quatre anys, i el nombre d’expedients ha fet un salt similar, passant de 49 a 114.

Daniel Alaya ho atribueix, entre altres factors, a l’interès en augment pels rellotges d’alta gamma. “Per la seva mida i la facilitat d’ocultar-los, amb relació al valor que tenen, s’està fent contraban”, detalla Alaya, que reconeix que el seu valor fa que per a molts valgui la pena arriscar-se, ja que en molts casos el benefici econòmic —en el cas dels rellotges— pot superar el 20% si no es declaren. En aquest sentit, detalla que s’han trobat rellotges amb un cost que pot oscil·lar entre els 50.000 i els 100.000 euros, fent que el benefici econòmic potencial sigui “significatiu”.

Menys diners en efectiu passant la frontera

Mentre el contraban de mercaderies creix, la tendència amb els diners en efectiu és exactament la contrària. El 2021 la Guàrdia Civil va aixecar 19 actes per mitjans de pagament no declarats, amb 258.994 euros intervinguts. El 2022 la xifra es va disparar fins a les 72 actes i 1.325.542 euros —el pic de la sèrie—, per començar a caure de manera sostinguda els anys següents: 38 actes el 2023, 28 el 2024 i 22 el 2025, amb un import intervingut de 289.468 euros, una cinquena part del registrat el 2022.

Emilio Bayano, cap del Servei de Viatgers de la duana, confirma aquest repunt entre el 2021 i el 2022, però detalla que “cada vegada tenim més informació i òbviament van decaient les actes administratives de divises”. Cal recordar que el límit legal per introduir diners a Espanya és de 10.000 euros. En cas de trobar-se quantitats superiors, els agents obren una acta d’infracció, decomissen els diners i permeten que el presumpte infractor segueixi el seu viatge. Les sancions poden arribar fins al 200% dels imports decomissats.

Daniel Alaya hi afegeix la perspectiva del Resguard Fiscal sobre per què cal perseguir aquest tipus d’infracció, més enllà del frau fiscal individual, i assegura que “cal detectar aquest tràfic il·lícit per afavorir la competència lleial i que aquests mitjans de pagament no marxin d’un país a l’altre de manera clandestina”. Per altra banda, cal assenyalar que la immensa majoria de les actes són d’entrada a Espanya, no de sortida.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.